SÍNDIC DE GREUGES : INCOMPETENT O CORRUPTE ?

.
20/3/01 : FORMULO QUEIXA AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA.

Estic indignat, em sento indefens i perseguit davant dels constants atacs de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer i formulo queixa al Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Anton Cañellas, exposant-li la problemàtica que pateixo i adjuntant-li un feix de documents relacionats amb l'assumpte.

Poso en coneixement del Síndic que les administracions, municipal i autonòmica, fent equip, m'estàn trepitjant sistemàticament els meus drets amb l'única finalitat de perjudicar-me a mi i a la meva família. Utilitzen com excusa una hipotètica infracció urbanística que ni tan sols he comès jo i que ha prescrit sobradament. I tot això conscients del greu perjudici que això em comporta i malgrat estar al corrent de pagament de tots els impostos i taxes municipals :

L'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb la complicitat de la Generalitat, amb maneres impròpies d'un Estat de Dret, entre d'altres, impedeixen el subministre d'aigua propi i eviten la connexió a la xarxa pública revocant-me la cèdula d'habitabilitat per qüestions que no són d'habitabilitat.

A tot això, cal afegir els evidents interessos demostrats per l'ajuntament, ja des de fa anys, per ser l'únic propietari del paratge de Les Comunes, on s'hi ubica la meva vivenda.

Ja a l'any 1992 es vàren "alterar" els plànols cadastrals de la zona, fent desaparèixer més de 40 parcel·les de titularitat privada escripturades legalment, transformant-les en unes poques molt més grans i assignant-se'n la titularitat l'ajuntament, amb l'agreujant de que en algunes parcel·les existien edificacions, entre elles, el meu habitatge. Aquest fet és descobert el 12 de gener de 1995 durant una visita a la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona, el 19 d'octubre del mateix any l'ajuntament admet el seu "error" i ordena al Cadastre que es rectifiquin els plànols, reapareixent altra vegada totes les parcel·les esborrades.

I finalment em pregunto : Què reclamen ara ?, Què pretenen, fer-nos fora de casa ?, Què hem d'esperar, un Pla Especial per tenir-nos encara més reprimits, o una expropiació ?
Volen sortir-se amb la seva. Això no es pot permetre. No he dit cap mentida, tot és comprovable en documents. Fets inconcebibles al segle XXI, en un Estat de Dret amb vistes a Europa, creat per protegir els drets dels ciutadans i contribuents.
Veure escrit de queixa


FAX DE DATA 28/3/01 : ES COMUNICA AL SÍNDIC QUE L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA HA PROVOCAT LA REVOCACIÓ DE LA CÈDULA D'HABITABILITAT CONCEDIDA PER LA GENERALITAT I QUE AQUESTA ORDENA LA INTERRUPCIÓ IMMEDIATA DEL SUBMINISTRAMENT.

A partir d'aquest moment es manté al Síndic puntualment informat via Fax.
En aquest
Fax, a més, s'hi adjunten els següents documents :

Document nº1 :
Còpia de l'informe de l'ajuntament, signat pel seu alcalde, Josep Musull Parramón, de data 25/10/99, que provoca la revocació fulminant de la cèdula d'habitabilitat concedida per la Generalitat, en el qual es diu textualment que és convenient vetllar per tal que no puguin contractar amb les companyies corresponents..

Document nº2 : Còpia de l'escrit de data 26/10/99, signat per la Cap del Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Sra. Elsa Urrutia Fuentes, dirigit al Cap del servei de subministrament d'aigua de l'ajuntament, en el qual s'hi adjunta un llistat de cèdules denegades i revocades, totes del sector de Les Comunes, i s'ordena que es procedeixi a la interrupció inmediata del subministrament contractat com habitatge.

D'això s'en diu coacció, i és un greu atemptat contra els drets i la salubritat de les persones, però el "defensor de les persones" sembla que senti ploure.


FAX DE DATA 29/3/01 : ES COMUNICA AL SÍNDIC QUE L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA HA AMENAÇAT AL DE MUNTANYOLA PER TAL QUE NO AUTORITZI EL SUBMINISTRE D'AIGUA POTABLE A UN HABITATGE DE LES COMUNES.

Document nº 3 : Escrit de data 17/11/98, de resposta de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer al de Muntanyola, amenaçant-lo que sense el seu permís i sota cap concepte, subministri aigua a un habitatge de Les Comunes, ja que no disposa de cèdula d'habitabilitat. En aquest escrit, signat per l'alcalde Ramón Prat i Aliberch, es fa constar que en cas que l'ajuntament de Muntanyola atengui la sol·licitud, aquesta serà recorreguda pel de Santa Eulàlia.

El titular de l'habitatge en qüestió ara ja disposa de cèdula d'habitabilitat, doncs li ha estat atorgada recentment per la Generalitat, i legalment, té dret a contractar qualsevol servei disponible. Per proximitat a la xarxa pública, es fa la corresponent sol·licitud a l'Ajuntament de Muntanyola, que ho comunica al de Santa Eulàlia que, increïblement, torna a posar més pals a les rodes. Amb el canvi d'alcalde, s'inventen noves excuses i la persecució encara és més ferotge.


LA GENERALITAT ESTIMA EL RECURS PRESENTAT I LA CÈDULA TORNA A SER VÀLIDA.
ES COMUNICA AL SÍNDIC QUE S'ESTÀ NEGANT LA CONNEXIÓ A LA XARXA D'AIGUA POTABLE INCLÚS PRESENTANT LA CÈDULA D'HABITABILITAT.


Document nº 4 : Escrit de data 10/11/99, signat pel flamant alcalde de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, Josep Musull, dirigit al de Muntanyola comunicant-li que no és procedent l'autorització sol·licitada atès que la cèdula aportada va ser concedida per un habitatge de segona ocupació quan ho hauria d'haver estat per un de primera, i que dita cèdula, tal com els ha comunicat la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, ha estat revocada, adjuntant còpia d'aquesta revocació.

La cosa té pebrots, quan tens la cèdula, s'inventen noves excuses i acaben revocant-la per privar-te la connexió a la xarxa. Busquen que no poguem viure a casa nostra. És vergonyós.
Si això no és una persecució, que algú m'ho expliqui !!

Els carcamals de la Generalitat inclús reconeixen que no la podien revocar així, a sac, i estimen el recurs presentat, de manera que la cèdula torna a ser vàlida. Però obren un altre procediment, també il·legal, una revisió d'ofici de la cèdula atorgada i demostren fins on pot arribar el seu nivell de corrupció per anul·lar-la sigui com sigui, però això sols és un sistema més per allargar l'agonia del ciutadà.

Però l'assumpte encara és més greu, doncs resulta que a hores d'ara s'està negant un servei a un ciutadà que disposa de cèdula vàlida i vigent, tal i com reconeix la pròpia Genialitat, però està clar, aquesta, d'una manera o altre, acabarà sent revocada :

Document nº 5 : Escrit de data 26/7/00, signat pel Negociat d'habitabilitat del Departament d'Arquitectura i Habitatge, Sr. Josep L. Gallego Ferruz, dirigit a Josep Musull, l'alcalde de l'ajuntament de Santa Eulàlia, comunicant-li que per deixar sense efecte la cedula avui dia vigent, ja s'ha iniciat el corresponent expedient de revisió d'ofici.

Però, no us ho perdeu, el que ve a continuació encara és més greu, és de jutjat de guàrdia !
Resulta que per l'alcalde de Santa Eulàlia, amb la presentació de la cèdula d'habitabilitat més un document expedit per la Generalitat acreditatiu de la seva vigència, encara no en té prou, i es permet el luxe d'explicar a un altre ajuntament com ho ha de fer per perseguir els veïns del paratge de Les Comunes.
El "senyor" Musull, torna a amenaçar a l'ajuntament de Muntanyola, no fos cas que no estés al mateix nivell de prevaricació i se li acudís tramitar la sol·licitud :

Document nº 6 : En data 1/9/00, l'alcalde de Santa Eulàlia, envia un escrit a l'alcalde del municipi veí de Muntanyola, responent-li que no és procedent l'autorització sol·licitada atès que la cèdula d'habitabilitat aportada per l'interessat i la Resolució en la que s'estima el recurs interposat, no són documents suficients que acreditin que la cèdula sigui definitiva.

Aprofita per informar que s'ha iniciat una revisió d'ofici per tornar a revocar la cèdula, amb la diferència que, aquesta vegada, es ferà seguint el procediment legal establert.
Això què vol dir, que l'anterior sistema era il·legal ?
I com que té molt clar que la cèdula serà revocada, per raons de seguretat jurídica, no és procedent atorgar un subministre provisional condicionat.
Finalment, li prega i reitera la improcedència d'atorgar el subministre sense la comformitat de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. Lamentable.


30/3/01 : LA QUEIXA S'ADMET A TRÀMIT.

Rebo una carta del Síndic, el la qual s'em comunica que la queixa ha estat admesa a tràmit amb el número d'expedient 929/2001 i donat que en aquelles dates, la Generalitat, m'havia notificat la revocació de la cèdula d'habitabilitat, em recomana que interposi el pertinent recurs administratiu en contra i també m'informa que ha sol·licitat a l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer un informe tècnic sobre la qüestió.


FAX DE DATA 21/5/01 : DAVANT DEL TRACTE REBUT PER PART DEL SERVEI DE GESTIÓ JURÍDICA DE LA GENERALITAT, ES FORMULA UNA NOVA QUEIXA AL SÍNDIC DE GREUGES.

Com que un altre veí de Les Comunes també havia fet una queixa al Síndic per un cas calcat al meu, s'obren dos expedients pel mateix assumpte. A partir d'aquest moment però, li trametem la documentació conjuntament.

Però no us penseu que el repertori de bestieses de l'administració ja s'hagi acabat, doncs el Servei de Gestió Jurídica de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, afegeix més llenya al foc i emet un informe, en el qual es tracta a aquest veí gairebé de delinqüent i el fan culpable de l' "error administratiu" ja que, segons ells, ha burlat la normativa vigent obtenint un document de forma fraudulenta que legalment li està vedat.

Aquest veí, al igual que jo, n'està fart que li toquin allò que no sona, i creu que queixar-se al Síndic li pot servir de quelcom. Més endavant, durant el procés de revisió d'ofici, un servidor reberia el mateix tracte, convenientment corregit i augmentat per la Comissió Jurídica Assessora (òrgan consultiu de la Generalitat).
Veure escrit del Servei de Gestió Jurídica

Document nº 7 : Aquests fets són posats en coneixement del Síndic.
En aquests escrit, el veí es queixa contundentment, denuncia que existeix una màfia administrativa amb l'objectiu d'esborrar-nos del mapa i de tornar-se a apropiar de la muntanya de Les Comunes i acredita que el seu habitatge no es troba en zona de reserva forestal com afirma, falsament, l'administració. S'hi acompanyen diversos documents acreditatius dels fets denunciats.

Entre d'altres, es pregunta :
Sota quin fonament s'em nega l'aigua si la cèdula és vigent ?
Si l'he obtingut de forma fraudulenta, quin document he falsificat ?
Per què aquest interés en anul·lar-me la cèdula sigui com sigui?
On són els principis generals de servei, respecte i deferència vers el ciutadà, i de transparència i bona fe de l'administració ?

Finalment, denuncia que fa gairebé dos anys que disposen de cèdula d'habitabilitat i continuen sense aigua potable i
conclou : Això és de jutjat de guàrdia !


Malgrat això, el Síndic continúa sense reaccionar.

Veure escrit de queixa


6/7/01 : ES LLIURA MÉS DOCUMENTACIÓ AL SÍNDIC.

Document nº 8 : S'entrega nova documentació al Síndic, aquest cop acudint personalment al seu local situat al C/Josep Anselm Clavé, 31 de Barcelona, comunicant-li que l'ajuntament pretén tenir-nos encara més reprimits, doncs fa una revisió de les Normes Subsidiàries que, curiosament, afecten al paratge de Les Comunes amb la creació d'una inusual i ilògica regulació específica amb l'excusa de protegir el paisatge quan el consistori mai ha demostrat la més mínima sensibilitat vers el medi ambient (no es dignen ni a contestar una instància referent a la greu problemàtica dels incendis !) ni han invertit mai "un duro" en l'arranjament ni en la neteja de marges (per tal que el camí actuï de tallafocs) de la pista que porta a Les Comunes, que està en perfectes condicions gràcies a l'esforç dels veins de la zona.

I li pregunto : Fins quan durarà aquesta monumental farsa ?
I afegeixo : No entenc com en un "Estat de Dret" es pot permetre que s'allargui tan una injustícia tan flagrant com és negar un servei obligatori.

El "defensor del ciutadà" continua sense fer res.


12/7/01 : EL SÍNDIC M'INFORMA QUE JA HA REBUT L'INFORME SOL·LICITAT A L'AJUNTAMENT.

El Síndic reb l'informe que havia demanat i sense explicar el motiu, em comunica que s'han tornat a adreçar a l'ajuntament per tal d'ampliar "determinada informació", a fi i efecte de poder adoptar una resolució sobre l'assumpte.
Això no em serveix de res i crec que el Síndic disposa de suficient informació per actuar amb contundència.
Em pregunto : Què carai li han dit ? Per què s'hi torna a dirigir ? Quina informació pretén ampliar ? Aquest "misteri" i secretisme ja comença a fer pudor.


FAX DE DATA 26/9/01. Document nº 9 : També es posen en coneixement del Sr. Anton Cañellas els suggeriments presentats a l'Avanç de Revisió de les Normes Subsidiàries, en els quals suggerim, bàsicament, que es respecti de forma específica l'ús residencial al paratge de Les Comunes.
I com a Document nº 10 : La queixa presentada a la Generalitat per infringir el dret dels ciutadans a ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i funcionaris (Art. 35.i de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú) sol·licitant l'eliminació de totes i cada una de les expressions desqüalificadores contingudes en l'informe signat pel lletrat del Servei de Gestió Jurídica, Gerard Labat Ortiz i comformat per l'Advocada en Cap, Carme Sardà Vilardaga, en el que es declarava, entre d'altres, que s'havia obtingut la cèdula d'habitabilitat "burlant la normativa vigent i de forma fraudulenta".
Veure escrit de queixa a la Generalitat
Veure escrit de resposta de la Generalitat

La Generalitat es retracta de les expressions desqüalificadores i rectifica l'informe. Si bé s'indica que tan aquest informe com l'escrit de queixa seràn tramesos a la Comissió Jurídica Assessora, aquesta en fa cas omís i utilitza les mateixes expressions, corregides i augmentades, en el seu posterior informe, de data 1/8/02, favorable a la revisió d'ofici de la cèdula d'habitabilitat atorgada.

Es continúa enviant informació al Síndic, que continúa estàtic :


FAX DE DATA 5/10/01. Han passat tres mesos i el Síndic no diu res, i no hi ha manera de contactar telefònicament amb la seva assessora en temes urbanístics, Sra. Pilar Busquiel, per la qual cosa envio Fax demanant dia i hora per parlar del tema. Finalment hi consegueixo parlar i intueixo que haver acudit al Síndic només servirà per tirar-nos encara més terra a sobre.


FAX DE DATA 26/10/01.
Document nº 11 : En aquest escrit, es comunica al Síndic com l'ajuntament es burla de nosaltres al "estimar en part" els nostres suggeriments, amb l'inclusió dins el Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer d'una norma específica per nosaltres solets, la Disposició Transitòria 4ª, que qüalifica directament els nostres habitatges d'il·legals i fora d'ordenació, establint condicions per "legalitzar-los" d'impossible compliment.


ESCRIT DE DATA 5/11/01. Document nº 12 : En aquest escrit, enviat per correu administratiu (certificat i amb acusament de rebuda), li expliquem que, segons el nostre advocat, tal declaració és arbitrària, discriminatòria i no té cap fonament legal. També li fem saber que l'administració hauria d'actuar d'acord amb la Constitució i no decantar-se en el sentit que perjudica més al ciutadà provocant-li greuges innecessaris i que això no és res més que una manera d'aplanar el terreny per esborrar-nos definitivament del mapa amb l'objectiu de satisfer els seus interessos urbanístics (no oblidem que està en joc una muntanya situada en una zona privilegiada per les seves vistes panoràmiques).
I per rematar la jugada, ens exigeixen per "legalitzar" els nostres habitatges l'adquisició del doble de la Unitat Mínima de Conreu, o sigui 9 Hectàrees, el doble del legalment exigible. I ens preguntem : Si tots som iguals davant la Llei, què passa, que les finques que no disposin de 9 Ha. han quedat, de cop i volta, il·legalitzades ?

Junt amb l'escrit, s'adjunta documentació acreditativa de l'antiguitat dels habitatges, entre d'altres, una ampliació d'una fotografia aèrea de l'agost de 1981 certificada pel Director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya on s'aprecien clarament les vivendes de Les Comunes i un mapa topogràfic del mateix organisme de l'agost de 1986 on hi apareixen dibuixades. També adjuntem els plànols cadastrals de l'ajuntament i de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona on, curiosament no hi consten. Pel que sembla, tal incongruència és deguda a l' "alteració" cadastral efectuada per l'ajuntament a l'any 1992, quan es vàren "esborrar" les parcel.les i edificacions que interessava ignorar, més tard, a l'any 1995, l'ajuntament admet el seu "error" i ordena al Cadastre de Barcelona la rectificació dels plànols, reapareixent les parcel·les, però "descuïdant-se" fer-hi constar les edificacions, ja existents abans de l' "alteració". Actualment es manté aquesta situació incongruent amb la realitat.
Veure escrit del 5/11/01

El Síndic continua contemplant el joc brut de l'administració amb total passivitat.


FAX DE DATA 15/11/01. Es fa saber al Síndic que la nova normativa (Art. 142, Clau 25 del nou Pla General) que pretén aprovar l'ajuntament ens deixa fora de la llei ja que no admet l'ús d'habitatge a la zona de Les Comunes. La intenció és prou clara : ens estàn esborrant del mapa. Per això ho considerem un atac directe als nostres drets fonamentals protegits a la Constitució.
Veure Fax

FAX DE DATA 20/11/01.
Document nº 13 : Fax enviat a Pilar Busquiel, assessora del Síndic, demanant-li si ha examinat la informació que li hem anat enviant, entre d'altres, sobre l'acte tàcit de legalització dels habitatges construïts sense llicència, un cop transcorregut el termini de prescripció previst a la normativa urbanística (art. 259 del Decret Legislatiu 1/1990).

I li demanem si la normativa de protecció paisatgística (clau 25) no és una manera descarada d'avocar-nos a la il·legalitat i esborrar-nos del mapa ?

I si la Disposició Transitòria 4ª, al exigir l'adquisició d'una gran superfície de terreny en una zona parcel·lada, no fomenta clarament la sempre indesitjable especulació del terreny i condiciona econòmicament als afectats ?

Al veure que a aquestes alçades el Síndic encara no s'ha dignat a moure un dit, exigim clarament el següent : POTSER JA ÉS HORA QUE ACTUÏN, CADA COP LES REPRESÀLIES ADMINISTRATIVES SÓN MÉS CONTUNDENTS !
Veure Fax


FAX DE DATA 23/11/01. Document nº 14 : S'envia còpia al Síndic de les contundents al·legacions a l'aprovació inicial del Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer, on es posa en evidència que els habitatges de Les Comunes, ni són il·legals ni están fora d'ordenació i que la Disposició Transitòria 4ª, creada única i exclusivament per perjudicar a les famílies que viuen al paratge de Les Comunes, no s'ajusta a dret, és incongruent, discriminatòria, té un contingut impossible i infringeix la normativa urbanística de caràcter superior i d'obligat compliment.

Davant dels atacs de l'ajuntament, cada cop més contundents, en aquest Fax preguntem a l'institució del "defensor del ciutadà" (amb lletres gairebé de pam) :

ENCARA NO TENEN PROUS MOTIUS PER ACTUAR ?

Veure Fax

El Sr. Cañellas és plenament conscient (ó hauria de ser-ho) que ens han deixat sense cèdula d'habitabilitat perquè no poguem disposar ni d'aigua potable i seguidament il·legalitzen les nostres vivendes per fótre'ns fora de casa amb el gravíssim perjudici que aquesta situació ens comporta i alhora solucionen la "papeleta" a les famílies d'alts ingressos que recentment han edificat il·legalment les seves luxoses residències.

Davant d'aquesta flagrant discriminació, no us sembla que el defensor del ciutadà hi té alguna cosa a dir ?

Doncs sí senyors, amb tota aquesta informació a l'expedient 929/2001, la institució que teòricament hauria d'estar de la nostra banda, NO HA FET ABSOLUTAMENT RES, ni una trista recomanació a les administracions implicades. Ha permès, davant dels seus ulls, que s'hagin anat consumant sistemàticament totes aquestes flagrants injustícies. Això és vergonyós. Però el pitjor encara estava per venir.


18/12/01 : QUAN MÉS FEROTGE ERA LA PERSECUCIÓ, EL "DEFENSOR DEL CIUTADÀ" S'EN RENTA LES MANS :
RESOL A FAVOR DE L'ADMINISTRACIÓ I ARXIVA L'EXPEDIENT.

Les represàlies de l'ajuntament cada cop són més contundents. Com heu vist, a mida que es succeixen els fets el Síndic és puntualment informat via Fax.

Quan més evident era la persecució, què fa el Síndic de
Greuges ? :

Després de més de cinc mesos de passivitat total i sense rebre cap notícia del "defensor del ciutadà", i per més "inri", just abans de les festes nadalenques, ens notifica que resol a favor de les administracions i arxiva l'expedient, permetent la il.legalització irreversible del meu habitatge i sense ni tan sols qüestionar-se algunes de les incomptables injustícies que ha permès que es consumin sense fer absolutament res tot i tenir-ne coneixement.

La seva resolució, d'un rigor jurídic inacceptable, es fonamenta en l'equivocada i perversa teoria de l'ajuntament que considera que el meu habitatge és il·legal, tombada per la recent sentència de 14 de març de 2008 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Obvia clamorosament, al igual que les dues administracions implicades, l'antiguitat de l'habitatge, i que, si en el seu moment va existir una infracció per manca de llicència, l'ajuntament va disposar de quatre anys per actuar i no va fer res. Aquesta deixadesa per part de l'ajuntament, per motius de seguretat jurídica - dret expressament protegit a la Constitució-, mai pot acabar vulnerant, trenta anys després, els drets d'un ciutadà. La pressumpte infracció ha prescrit sobradament i amb això el dret a exigir tal autorització, produint-se per Llei, la legalització de l'habitage. Ara pretenen fer el que no van fer en el seu moment, però ja no són a temps de castigar ningú, ni d'enderrocar res, per la senzilla raó de que la Llei no els ho permet.

Malgrat que a Catalunya l'única normativa d'aplicació és l'autonòmica (Catalunya disposa de legislació pròpia), després d'indicar que la normativa d'aplicació és el Decret Legislatiu 1/1990 (normativa autonòmica), el Síndic cita la sentència del Suprem de 5/12/87, anterior a aquest decret i de caràcter estatal que, a diferència de reiterada jurisprudència que declara el contrari, no reconeix la legalització de les construccions edificades sense llicència contra les quals ja no és possible actuar al haver transcorregut el termini de prescripció establert en 4 anys (arts. 259 i 279.1 del DL1/90 de 12 de juliol - DOGC núm. 1317 del 13/7/90).
Altre cosa és que dites construccions, si entren en contradicció amb el nou planejament, puguin quedar en situació de volum discomforme o fora d'ordenació, però mai il·legals, com s'afirma rotundament en la resolució del Síndic. Afirmació, com veiem, sense cap fonament legal.

Com exemple, vegeu dos extractes d' altres sentències de les moltes que podriem trobar, que diuen el contrari i que sí que ho reconeixen :
Sentència RJ1985/4771, de data 24/5/85, també del Suprem (anterior a la citada pel Síndic)

Sentència RJCA1994/416, de data 30/6/94, del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (posterior a la citada pel Síndic)

Com és que el "defensor del ciutadà" es decanta precisament per sentències desfavorables ?

El mateix argument utilitzaria el Gabinet Jurídic de la Generalitat en el seu escrit d'oposició a la demanda formulada contra el Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer.

A partir d'aquí tot el que diu és una gran fal·lacia. Inclús s'atreveix a dir que l'ajuntament ha fet un gran esforç al exigir menys terreny del que en realitat ens hauria d'haver exigit, per la "rebaixa ostensible en la superfície del terreny (de 25 a 9 hectàrees)."

Em pregunto, quina mena d'assessors té aquest senyor que el fan arribar a aquestes desafortunades conclusions ? O és que es deixa enganyar ?

No es qüestiona cap de les mentides de l'ajuntament, una de les quals és afirmar que el meu habitatge es troba en zona de reserva forestal, quan això és fals i li em acreditat, doncs la pròpia Comissió d'Urbanisme de Barcelona certifica que el sòl és agrícola. Si fós el cas, serien 4,5 hectàrees les que legalment podrien exigir-nos i resulta que ens estàn exigint el doble del legalment exigible !!! Això suposant que hi hagués quelcom a legalitzar.

Curiosament, es creu la versió falsa i considera que són 25 (corresponents a zona forestal) i no 9 les hectàrees que ens haurien d'exigir, per la qual cosa dedueix que l'ajuntament fa un gran esforç per tal de que poguem legalitzar, fent els ulls clucs a que m'era impossible adquirir la superfície exigida. Si s'assabenta que més tard, l'ajuntament torna a suar sang rebaixant la superfície de 9 a 7,5 Ha, els proclama màrtirs !!

Seguint la mateixa teoria, el Síndic considera que tampoc tinc dret a la cèdula d'habitabilitat, donat que la meva finca té menys de 25 Hectàrees, quan la normativa urbanística reconeix el dret a disposar de la cèdula d'habitabilitat inclús a les vivendes implantades il·legalment, un cop trancorreguts els terminis de prescripció de la pressumpte infracció en la que hagi pogut incòrrer l'edificant.

Em pregunto, com és que el dret a disposar d'una cèdula d'habitabilitat estigui condicionat per la superfície de terreny ? Què té a veure una cosa amb l'altra ?

Com és que, sense ni tan sols estudiar-se el tema, es decideix per la opció que més ens perjudica ? Què carai investiga ?
I aquest senyor és el defensor del ciutadà ?

Per acabar-ho d'adobar, diu que les administracions, en qüestions urbanístiques poden actuar de forma discrecional. Amb això li donc tota la raó, evidentment han fet el que han volgut saltant-se totes les lleis ! I que aquesta "discrecionalitat" de l'administració local pot ser "controlada" per la Genialitat, com si aquests últims hàgin demostrat ser menys corruptes.

Per si no havia fet prou pena, el defensor del ciutadà m'indica que si crec que el nou Pla General lesiona els meus interessos legítims, puc recòrrer en via administrativa davant del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el Deshonorable Felip Puig, però s'oblida de dir-me, i prou que ho sap, que aquest senyor la majoria de vegades ni tan sols es digna a contestar els recursos presentats pels ciutadans tal i com efectivament succeïria. I si això no em satisfà, per això està el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que deixarà en evidència les seves genials argumentacions.

I finalment, "lamenta" que la seva resolució, no satisfaci les meves pretensions, i com feien els botxins durant el franquisme, no té altre remei que "circumscrivir-se a la legalitat vigent", i tot això després d'un "estudi exhaustiu de tota la documentació aportada".

Ara he pogut comprovar com el Síndic és la mateixa Generalitat amb un altre nom, una simple marioneta manipulada pel braç de l'administració.
Com podrà anar contra els progenitors que li donen de mamar ?

A més, la Llei només li permet fer recomanacions (que la majoria de vegades ni tan sols són escoltades), les seves resolucions no són vinculants, la seva intervenció no suspèn els actes ni els terminis administrius o judicials, i per si això fos poc, no pot intervenir en processos judicials, o sigui, es tracta d'una figura de porcellana barata creada de cara a la galeria. I si això li afegim el seu passat polític, ja som al cap del carrer ! Tenint en compte això i vist el contingut de la seva resolució, encara hem estat de sort !

Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l'assumpte em donen la raó i demostren que "el defensor del ciutadà" es va “equivocar” estrepitosament : per incompetent o per corrupte ?.
Veure resolució del Síndic de Greuges

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, més endavant, anul·laria la normativa sobre l'assumpte i declararia que les administracions implicades (ajuntament i Generalitat) ni tan sols tenen competències per declarar il·legals els habitatges de Les Comunes.
Veure sentència del TSJC


2/1/02 : SOL·LICITO AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA CÒPIA DEL MEU EXPEDIENT.

Pocs dies després de que el Síndic arxivés el meu expedient, i per tal de poder-lo examinar, el 2 de gener del 2002 sol·licito, per correu administratiu, una còpia del mateix.



17/4/02 : TRANSCORREGUTS MÉS DE TRES MESOS I AL VEURE QUE EL SÍNDIC NO CONTESTA, ACUDEIXO PERSONALMENT AL SEU LOCAL I S'EM NEGA L'ACCÉS AL MEU PROPI EXPEDIENT.


Com heu vist, fins ara, l'actuació del Síndic ha estat més que deplorable, però el seu repertori de disbarats no s'acaba pas aquí, el que a continuació s'explica, encara és més greu :

Un cop el Sr. Cañellas, de forma fulminant i sense explicació raonada, havia tancat l'expedient, un servidor acudeix personalment al local de la Institució per obtenir una còpia del mateix, i què em trobo ? Doncs que la persona que m'atén em nega reiteradament l'accés al mateix, al.legant que no poden facilitar informació quan un assumpte està essent investigat.

Això saben prou bé que és fals, doncs com he dit abans, l'expedient està arxivat i no s'està investigant res, però, a pesar d'insistir, no em fan cas i marxo decebut i amb les mans buides.


10/5/02 : EL SÍNDIC ES BURLA DE MI I M'ENVIA LA MATEIXA DOCUMENTACIÓ QUE LI HE ENVIAT, PERÒ SORPRENENTMENT, EXCLOUENT ELS INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS.

Després de MÉS DE QUATRE MESOS - paradoxalment el qui pretén controlar que l'administració compleixi els terminis és el primer en saltar-se'ls- el defensor del ciutadà es digna a contestar i m'envia còpia de l'expedient (un feix de fotocòpies sense índex ni numeració rebudes el 10/5/02), però exclouent els informes de les administracions implicades. Això és una burla, doncs es tracta dels mateixos documents que jo mateix els he enviat, i això ho saben prou bé, doncs juntament amb les esmentades còpies, pel seu descàrrec, em diuen que segons l'art.23 de la Llei 14/1984 del Síndic, aquest té l'obligació de reserva respecte dels informes de les administracions.
Veure escrit que acompanya les fotocòpies


28/5/02 : EM TORNO A DIRIGIR PER ESCRIT AL DEFENSOR DEL CIUTADÀ RECLAMANT CÒPIA ÍNTEGRA DEL MEU EXPEDIENT.

L'esmentat article diu el següent : “Les actuacions que s'han de practicar en el curs d'una investigació s'han de fer amb la reserva i discreció més absolutes...”.

És evident que l'excusa al.legada per negar-me una determinada informació del meu propi expedient, no és d'aplicació en aquest cas, donat que al estar l'expedient arxivat, no hi ha ni hi pot haver cap tipus d'investigació en curs.

Entre d'altres, i tal com es pot llegir al seu tríptic publicitari, "el Síndic pot intervenir en casos en que l'actuació de les administracions hagi pogut produïr una vulneració dels drets de les persones... entre d'altres, la negativa a facilitar informació que els ciutadans poden sol·licitar."

Com podeu comprovar, el propi Síndic no dóna exemple.
La pregunta és obvia : Com pot el Síndic exigir a l'administració que compleixi amb el dret legítim del ciutadà a ser informat, si és el primer en vulnerar-lo ?
I la següent immediata seria :
A qui defenseu, a l'administració o al ciutadà ?

Em torno a dirigir per escrit al Síndic, dient-li que l'art. 23 l'autoritza a reservar-se informació sempre i quan la investigació estigui en curs i que examinada la Llei del Síndic en el seu conjunt, no es detecta enlloc que tingui dret a negar informació al ciutadà un cop arxivat l'expedient.

Obviament, ni la llei, ni els seus teòrics objectius li permenten, però l'arrogància pot més que el sentit comú i la honestedat, i em contesta que es ratifica en la seva decisió, però s'ha donat compte que la primera excusa al·legada ja no li serveix, i aquesta vegada em respón esquivant les meves "acusacions", i a l'estil de les administracions, o sigui, inventant-se una nova excusa per aconseguir el seu patètic objectiu.
Veure escrit de reclamació


5/6/02 : EL DEFENSOR DEL CIUTADÀ S'INVENTA NOVES EXCUSES PER CONTINUAR OCULTANT ELS INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS.

I què contesta el Síndic de Greuges a un ciutadà que li demana còpia del seu propi expedient ?

En aquesta ocasió, al·lega que com que ell no és l'administració, pot fer el que li roti, ja que no està sotmès a cap Llei i defineix el seu procedir com a informal i no formalitzat.

En altres paraules, està dient que l'administració està obligada per llei a complir les seves obligacions, però que el seu cas és molt particular i pot fer el que vulgui, inclús burlar-se del ciutadà i amagar informació. I ell, més que ningú, hi està igualment obligat, per aplicació analògica. I a sobre té les penques de dir que actúa objectivament.

I aquest comissionat parlamentari pretén "controlar" l'adequació de l'activitat administrativa a la Constitució si és el primer en vulnerar-la ? Recordem que la Constitució Espanyola reconeix el dret dels ciutadans a l'accés als arxius i registres administratius i més quan aquests gaudeixen de la condició de persones interessades.
No creieu que actuant així, ha perdut tota legitimitat i ja no és ningú per supervisar l'actuació de l'administració ?

Evidentment, aquesta vegada, no cita ni un sol article que fonamenti jurídicament les seves genials argumentacions.

Diria que aquest senyor s'oblida de la seva missió i de la institució que representa.
Ja us ho deia, tractar amb aquest senyor és el mateix que fer-ho amb l'administració, no hi ha manera de treure'n l'aigua clara.
Em sembla una excusa molt barata i que no l'eximeix de les seves obligacions d'acord amb el lloc que ocupa ni l'autoritza a saltar-se l'ordenament jurídic i molt menys a trepitjar els drets d'un ciutadà, amb l'agreujant que ho fa precisament el que, en teoria, hauria de vetllar per l'eficacia dels meus drets.
Déu n'hi dó. Aquesta resposta es mereix un ciutadà que simplement demana còpia del seu propi expedient ? És que no tinc dret a saber què diuen les administracions de mí ? Ó és que no em facilita aquests informes simplement perquè ni tan sols existeixen ?
Carai ! Fins i tot em venen ganes de saber que dimonis conté aquest expedient tan secret ! Es tractarà d'un expedient X ? Senyors, ho sento molt, però crec que mai ho sabrem !

La veritat, això fa pena, dóna la impressió que no s'actúa en transparència, que s'està amagant informació... i això ho fa el mismíssim Síndic de Greuges de Catalunya. Simplement vergonyós i intolerable. Ja no sé què és pitjor, si la “desafortunada” resolució sobre l'assumpte o la postura adoptada per negar-me l'accés al meu propi expedient.

En definitiva, aquest senyor i els seus col.laboradors, que en aquells moments “només” eren 33 funcionaris, que mantenim entre tots, han demostrat que tot és una gran fal·lacia i han donat una imatge deplorable, impròpia d'una Institució que, en teoria, està creada per defensar els drets dels ciutadans.

Doncs ja ho heu vist, compte amb el Síndic !! Pot acabar sent una manera de distreure l'atenció
L'actual Síndic, el Sr. Rafael Ribó, ja amb més d'un centenar de funcionaris al seu servei, que també mantenim entre tots, no ho té gens complicat per fer-ho millor.

Ja ho heu vist. Compte amb el Síndic !! No us quedeu parats esperant que el Síndic us solucioni res, pot acabar sent sols una manera de distreure l'atenció evitant que utilitzeu altres vies molt més efectives.

Mentrestant i encara que sigui prou trist haver de sortir a la tele per solucionar les coses, els ciutadans amb problemes poden acudir al veritable i efectiu "Síndic de Greuges", el Sr. Josep Cuní, mitjançant el seu magnífic programa a TV3 "Els matins".
Veure escrit de resposta del Síndic

Cap comentari: