ACLARIMENT : NI L'ACTUAL EQUIP DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER (IPR-Am) NI ELS ACTUALS MEMBRES DE L'OPOSICIÓ (CiU Riuprimer) TENEN CAP MENA DE RESPONSABILITAT RESPECTE DELS FETS DENUNCIATS EN AQUEST BLOC.


EL PERQUÈ DE LA PERSECUCIÓ. Introducció.
Aquest és un blog-denúncia on es demostra com l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), valent-se del seu poder, practica la persecució administrativa en ple segle XXI.

Al llarg d'aquest historial podreu comprovar de tot el que són capaços per aconseguir els seus repugnants objectius. Començant pels alcaldes implicats, passant per regidors i tècnics municipals, fins als resposables de diferents departaments de la Generalitat, no es salva cap dels funcionaris vinculats a l'àrea d'urbanisme : tots cometen greus irregularitats amb l'únic objectiu de fer la vida impossible a cinc famílies que viuen en una zona concreta del municipi, i que fan nosa en una muntanya parcel·lada amb magnífiques vistes panoràmiques a la Plana de Vic, tot un diamant en brut per l'administració.

Defensar-me d'aquesta persecució, m'ha costat, de moment, fins a quatre contenciosos-administratius, tots quatre perduts per les administracions implicades (ajuntament i Generalitat). Les sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) posen en evidencia la seva actuació ilícita al marge de la Llei.
I tot això contra uns habitatges construïts i habitats des de fa més de 30 anys.

No m'invento res, ho podeu comprovar vosaltres mateixos accedint als informes, resolucions i demandes i al text complert de les sentències judicials en la densa documentació que ha generat aquesta lamentable història i que encara no ha acabat.

Entreu i tafanegeu aquest blog (clicant les paraules resaltades en blau us podeu descarregar els documents en format PDF) i descobriu el lamentable currículum d'aquest consistori osonenc: un bon grapat de "gestes administratives" pròpies dels temps de la dictadura. L'espectacle no té desperdici. I si voleu, també hi podeu deixar el vostre comentari. Benvinguts a riuprimer.cat.


ORIGEN DEL TOPÒNIM 'LES COMUNES'
El serrat de Les Comunes és un bonic turó, format per camps de conreu i bosc, situat a 8 Km de Vic, al sudoest de la comarca d'Osona, en termes municipals de Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola.

Pel que sembla, al segle XVIII, Mercè de Codina, una massa bona dona i terratinent del poble, va deixar dit al seu testament, que quan deixés aquest món, s’en fés bocins de la seva finca i s’en regalés un a cada casa del poble i que també es donés una pesseta a cada núvia que es casés.

El nom de Les Comunes respón a aquest conjunt de propietats en "comú", format per més de mig centenar de petites parcel·les de conreu, també anomenades "comunes", d’aproximadament mitja hectàrea cadascuna i res té a veure amb l'estil de vida de "viure en comunes".

La majoria dels propietaris disposen d’escriptura pública de la seva peça de terra, algunes d'elles són centenàries i la tenen inscrita en el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, on també hi consten els traspassos per compra-venda d'aquestes finques al llarg dels anys.


LA SITUACIÓ LEGAL DELS HABITATGES, PLENAMENT CONSOLIDADA.
Als anys 70, l'ajuntament va donar llicències per la construcció de diferentes casetes-magatzem a diversos propietaris del paratge de Les Comunes que ho havien sol·licitat. En poc temps i gràcies al descontrol del propi ajuntament, es convertirien en vivendes unifamiliars.

L'ajuntament, si considerava que s'havia produït algun tipus d'irregularitat, disposava de 4 anys per actuar (termini de prescripció establert per la normativa urbanística) però, tot i tenir-ne coneixement, no va fer cap objecció al respecte, ni en el seu moment, ni durant els 30 anys següents i ha deixat prescriure totes les accions legals en contra.

Fins i tot, a l'any 1979, va autoritzar la construcció d'un dipòsit de formigó per abastir d'aigua a la majoria de parcel·les i vivendes de la zona, i també algunes de Muntanyola.

Aquest descontrol per part de l'ajuntament i per motius de seguretat jurídica -dret expressament protegit a la Constitució-, mai pot acabar vulnerant, trenta anys després, els drets d'uns ciutadans i menys per una hipotètica infracció més que prescrita. Tal i com declara reiterada jurisprudència, l'administració ha perdut el dret a exigir cap tipus d'autorització, produint-se per imperatiu legal, la legalització dels habitages (llicència atorgada per acte tàcit).

Per aquest motiu, els veïns constem empadronats a Les Comunes, les vivendes están escripturades, inscrites en el Registre de la Propietat de Vic, donades d'alta al Cadastre de Barcelona i estàn al corrent de pagament de tots els impostos i taxes municipals, com l'Impost de Bens Immobles (IBI) i la taxa per recollida d'escombraries (servei inexistent).

És evident que els agradaria veure-les aterrades i ara pretenen fer el que en el seu moment no van fer, però ja no són a temps de castigar ningú, ni d'enderrocar res, per la senzilla raó de que, ni la Llei, ni la Justícia, els ho permet.

Aquesta situació plenament consolidada afegida a la frustació de l'ajuntament per l'intent fallit de ser l'únic amo de la muntanya, no agrada gens a determinades persones del consistori, que ens sotmetran a un continuat "linxament" administratiu.


L'AJUNTAMENT CONSIDERA QUE ÉS L'ÚNIC PROPIETARI DEL PARATGE DE LES COMUNES.
Des de fa molts anys, l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) mostra un interés urbanístic obsessiu vers una zona concreta del municipi i de situació privilegiada, el serrat de Les Comunes.

Més de 200 anys més tard de la donació, a l'any 1980, l'ajuntament mostra interés per apropiar-se del serrat de Les Comunes i en un informe emès per l'aleshores secretari municipal Sr. Jaume Balcells Segura, paradoxalment, nega a un propietari la possibilitat d'edificar a la seva pròpia finca, al·legant que els seus terrenys podrien pertànyer a l'ajuntament com a bens comunals. Aquest secretari també ho era de Muntanyola i es diu que va participar activament en el negoci de la macro-urbanització d'aquest municipi i que hi havia la intenció de fer el mateix a Santa Eulàlia, fins i tot de donar-li continuïtat fins "empalmar-la" amb Les Comunes.

Més endavant, l'ajuntament, aleshores presidit per Ramón Prat (CiU), contratista de professió, considera que es tracta de terrenys comunals que no es poden vendre ni comprar i per tant, el consistori n'és l'únic propietari.

L'interés per la zona és tal que, a l'any 1992, violant la voluntad de la donant i els drets dels propietaris, tira pel dret i s'apropia de les finques dels afectats amb el lucrós objectiu d'urbanitzar la muntanya.

Els veïns es veuen obligats a defensar les seves propietats i els seus advocats arriben a la conclusió de que no existeixen ni han existit mai terrenys comunals a Santa Eulàlia de Riuprimer.


EN DESCOBRIR-SE EL FRAU, L'AJUNTAMENT ES VEU OBLIGAT A SUBHASTAR ELS SEUS PROPIS TERRENYS.
A principis del 1995, el monumental frau és descobert per un veí de la zona, que durant una visita al Cadastre de Barcelona, descobreix que les seves terres están a nom de l'Ajuntament (Inventari de Béns Municipals) i que els plànols cadastrals de la zona s'han "alterat" fent desaparèixer més de 40 parcel·les de titularitat privada (la immensa majoria escripturades i inscrites al Registre de la Propietat nº1 de Vic), juntament amb les construccions edificades a sobre.
Veure plànol correcte i plànol presumptament falsificat.

Diversos propietaris entren instància a la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona impugnant el cadastre posterior a l'any 1992 i l'ajuntament es veu obligat a fer marxa enrera.

Un altre veí entra una instància a l'ajuntament demanant explicacions al respecte i l'ajuntament "tira pilotes fora" i no vol aclarir-ne res. Ni tan sols informa res sobre el parcel·lari cadastral de Les Comunes, adduïnt no poder-ne certificar res per no ser de la seva competència quan tothom sap que l'esmentada informació, com a tots els ajuntaments, tenen l'obligació de facilitar-la al ciutadà.

Tot indica que les finques dels afectats... i les seves vivendes!!, vàren estar fins a quatre anys "robades" als seus legítims propietaris (des de l'any 1992 fins al 1996). Per tapar aquest descomunal frau i "adaptar" la tramitació generada a la nova situació, el consistori fa un simulacre de subhasta pública i malvèn els seus propis terrenys (expoliats als seus legítims propietaris a l'any 1967) a un particular que llinda amb els mateixos i que seria l'únic "salvat" de la futura il·legalització dels habitatges de Les Comunes mitjançant el nou Pla General.
Només calia afegir els terrenys "adquirits" a l'any 1992 als subhastats i així disposar d'una nova parcel·la de proporcions considerables, en un entorn privilegiat i de propietat municipal.

D'aquesta manera tan il·lícita i allunyada de la voluntat de la donant, l'ajuntament es queda sense cap propietat a Les Comunes.


L'AJUNTAMENT ES VEU OBLIGAT A RECTIFICAR ELS PLÀNOLS CADASTRALS PRESUMPTAMENT FALSIFICATS.
El dia 6 de novembre de 1995, el consistori, assessorat jurídicament per la Diputació, celebra un Ple extraordinari acceptant la titularitat privada dels terrenys de Les Comunes.
D'aquest fet s'en fa ressó la premsa comarcal en un article fet a mida de l'ajuntament i que només serviria per tranquilitzar els ànims dels veïns que vèien com les seves terres havien passat a mans de l'ajuntament, evitant així una denúncia de gravíssimes conseqüències pel consistori.

L'ajuntament, en ser descobert i davant de la gravetat dels fets, es veu obligat a fer marxa enrera, ordena al Cadastre de Barcelona la rectificació dels plànols parcel·laris, apareixent altre vegada les més de 40 parcel·les "esborrades" i veu com el suculent negoci s'en va en orri.

A partir d'aquest moment, utilitzarà el seu poder, de forma implacable, per fer la vida impossible a les famílies residents a Les Comunes, sobretot a les que no són del poble, amb l'objectiu d'impedir que hi puguin viure amb uns mínims de dignitat i tranquilitat i que fan nosa en un paratge amb vistes panoràmiques a la Plana de Vic.

AMPLIAR INFORMACIÓ

LA REACCIÓ DESPÓTICA DE L'AJUNTAMENT CONTRA ELS VEÏNS DE LES COMUNES.
L'ajuntament, un cop veu com el pretext dels comunals no li ha servit de res i s'ha quedat amb les ganes d'apropiar-se de les terres dels petits propietaris, s'inventa noves excuses i continúa la persecució aquesta vegada per qüestions urbanístiques, com veurem, sense cap fonament legal, ara ja de forma inhumana, ferotge i contundent. Ens volen fótre fora de casa :

A les acaballes del mandat de Ramón Prat, a l'any 1998, intenten tallar-nos el subministre elèctric, però Fecsa no cedeix a les seves pressions, seguidament, ens deixen sense subministre propi d'aigua potable impedint la legalització definitiva del pou comunitari, després, ja amb l'ilustríssim Josep Musull (CiU), es denuncia, inclús amb denuncies falses, qualsevol insignificant "obra" per petita que sigui. Un dels casos, acaba als tribunals i es "resol" signant un conveni amb l'ajuntament a canvi de retirar el contenciós.
" De seguir amb aquestes pràctiques, arribaràn a exigir llicència urbanística per una caseta de gos o per posar gàbies de canaris ", això va fer constar un advocat en una de les demandes sobre l'assumpte.

També impedeixen l'accés a qualsevol servei públic, fins i tot, provocant la revocació, per qüestions que no són d'habitabilitat, de les cèdules d'habitabilitat (document imprescindible per sol·licitar qualsevol servei) concedides per una altra administració, la Generalitat.
" És convenient de vetllar per tal de que no puguin contractar amb les companyies corresponents ", això és el que es va reclamar a la Generalitat en un escrit, propi dels temps dictatorials, signat a l'any 1999 per l'aleshores alcalde, Josep Musull. De forma fulminant i sense temps per valorar l'assumpte, en menys de 24 hores la Generalitat decretava la revocació de les cèdules concedides i, fins i tot, ordenava el tall dels subministres. Ni dret a viure a casa nostre.

I per rematar la jugada, mitjançant el nou Pla General, declarar il·legals les vivendes de Les Comunes.

Tot i aquest tracte denigrant, l'ajuntament de Santa Eulàlia continúa cobrant d'aquests habitatges tan "il·legals" el corresponent IBI i la taxa per recollida d'escombraries.
La Generalitat tampoc s'ha volgut perdre, almenys en el meu cas, la seva part del pastís, cobrant el corresponent Impost de Transmissions Patrimonials de la vivenda que més tard, amb la col·laboració del consistori, acabaria il·legalitzant.
O sigui, persegueixen al pobre que l'ha comprat, quan seria més lògic fer-ho, si fós el cas, amb qui l'ha construït. Lamentable.

Els habitatges de Les Comunes són anteriors a les Normes Subsidiàries de l'any 1981, les quals no en feien cap referència. Era evident que interessava ignorar-los. De la mateixa manera, l'ajuntament tampoc volia empadronar a ningú del paratge de Les Comunes.

Amb el nou Pla General, estava en les seves mans acceptar d'una vegada per totes que els veïns de Les Comunes tenen els mateixos drets que els altres. Però és clar, "no hi ha voluntat política", ni humana. Ha prevalgut l'odi per sobre del sentit comú hi han continuat amb el tracte discriminatori.

Un dels pilars bàsics de l'administració és garantir el benestar dels ciutadans.
No creièu que van una mica perduts i han confós la paraula "benestar" per "malestar"?

.

Sí senyors, tot això passa al segle XXI i a la comarca d'Osona. Una persecució pròpia dels temps dictatorials, iniciada per Ramón Prat i continuada per Josep Musull, famós per destrossar l'entrada del poble amb les aberrants "Torres Musull", convertint-lo en una petita "Marabella".
L'alcaldessa Núria Solà (d'AR Independents i futura jove de l'ex-alcalde Ramón Prat) segueix la mateixa línea dels seus cínics predecessors.

A més, l'ajuntament compta amb el recolzament incondicional del seu "germà gran", la Generalitat, que lamentablement, li és fidel, es posa al seu nivell i demostra ser tan presumptament corrupte com ell. Això també ho evidencien perdent la immensa majoria de contenciosos que presenten els ciutadans, sobretot per temes urbanístics.
Déu n'hi dó quins "governants" que tenim !

La indefensió encara és més acusada, doncs això fa que la majoria de vegades, hàgim de lluitar contra els dos "monstres", doncs el petit, sistemàticament i a fi de magnificar l'assumpte, es dedica a corregir i augmentar les seves obssessions per seguidament denunciar-les al "gran", el qual intervé feroçment i ja tenint molt clar el que ha de fer i contra qui ha d'anar.

Em veig obligat a gastar-me un dineral acudint als tribunals i interposant fins a quatre contenciosos-administratius per defensar els meus drets dels brutals atacs de l'ajuntament, que només són frenats a base de guanyar tots els plets. Amb això no obtinc cap benefici extra, simplement els paro els peus i les coses tornen al lloc que estàven, d'on mai s'haurien d'haver mogut. El què és realment vergonyós i intolerable, és que aquests capritxos de l'ajuntament els acabem pagant entre tots els riuprimerencs.

És que no tenen res més important que fer ?
I mentrestant, i només per citar alguns exemples, la biblioteca continúa tancada, l'escola amb aluminosi, la piscina obsoleta i el municipi sense cobertura digne de telefonia mòbil. Un poble tercermundista en aquests aspectes. Està clar, l'obssessió vers Les Comunes els manté "enfeinats" i ja no els queda temps per res més.

Amb tota aquesta persecució, què han solucionat aquesta colla d'impresentables ?

Podreu comprovar com, sortosament, cap dels repugnants objectius del consistori es materialitza :

Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya em donen la raó, i demostren que tot això s'ha fet sense cap fonament legal.

-------------------------------------------------------------------

LA PERSECUCIÓ INDIVIDUAL I COL·LECTIVA. Fets més rellevants.

L'AJUNTAMENT PROVOCA LA REVOCACIÓ DE LES CÈDULES D'HABITABILITAT CONCEDIDES PER LA GENERALITAT :
AL PARATGE DE LES COMUNES, NI AIGUA !

L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER IMPEDEIX EL SUBMINISTRAMENT D'AIGUA PROPI I PROVOCA LA REVOCACIÓ DE LES CÈDULES D'HABITABILITAT CONCEDIDES PER LA GENERALITAT AMB L'OBJECTIU D'ANUL·LAR TAMBÉ LA OPCIÓ DE CONNEXIÓ A LA XARXA PÚBLICA D'AIGUA POTABLE.

EN ALTRES PARAULES : ENS VOLEN FOTRE FORA DE CASA.

Quan el pou dels veïns de Les Comunes ja havia rebut l'informe favorable de la Junta d'Aigües de la Generalitat, l'Ajuntament, presidit per Ramón Prat, impedeix la seva definitiva legalització i, per tant, el seu ús. Mitjançant un informe, al·lega a a la Generalitat que disposa del monopoli del subministrament d'aigua potable i que no es poden fer autoritzacions a comunitats de veïns si no compleixen "els requisits legals" (l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat).

Un cop concedida la cèdula d'habitabilitat per part de la Generalitat (document imprescindible per a la contractació dels serveis de subministrament d'aigua, gas o llum), i abans de ser utilitzada, el nou alcalde, en una actuació pròpia d'èpoques passades, envia un informe a la Generalitat que provoca la seva revocació, aquesta vegada per qüestions de "manca de llicència" que res tenen a veure amb l'habitabilitat. Una autorització, que després de més de 30 anys d'antiguitat dels habitatges, reiterada jurisprudència confirma que ja no és legalment exigible. Es tracta d'una forma de càstig per una hipotètica infracció que ha prescrit sobradament. Malgrat això, la Generalitat es posa al mateix nivell que l'ajuntament, i denega i revoca les cèdules concedides de forma fulminant, sense ni tant sols estudiar-se el tema, i fins i tot ordena la interrupció immediata dels serveis.

En aquest informe, de marcat regust caciquista i signat per l'alcalde, Josep Musull , s'hi diu textualment el següent :
"ÉS CONVENIENT DE VETLLAR PER TAL QUE NO PUGUIN CONTRACTAR AMB LES COMPANYIES CORRESPONENTS."

Aquest és el tracte que mereixen rebre uns veïns empadronats al municipi als quals se'ls cobren TOTS els impostos municipals?

Aquest tipus d'actuacions deixen ben clares les repugnants intencions del consistori : deixar-nos sense aigua pròpia i sense opció a tenir-ne de la xarxa pública, que paguem entre tots. En altres paraules, volen FÓTRE'NS FORA DE CASA. Això, en ple segle XXI, és inhumà i intolerable i ja no parlem des del punt de vista sanitari, amb l'agreujant de que es tracta d'un servei de caràcter obligatori.

És increïble que l'ajuntament ens cobri tots els impostos municipals, i simultàniament, impedeixi que disposem d'algún servei. Em pregunto, perquè pagar impostos, perquè ens continuïn putejant ?

Per evitar que la cèdula d'habitabilitat sigui definitivament anul.lada, em veig obligat a portar el cas als tribunals (1er contenciós-administratiu), i aconsegueixo salvar-la gràcies a una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 11 de juliol de 2006, que anul·la totes les actuacions que provocaren la seva revocació.
Però, malgrat guanyar el plet i amb la cèdula d'habitabilitat vàlida i vigent, sorprenentment, l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, dos anys després, impedeix la concessió d'aigua potable pel meu habitatge, insistint en la seva il·legalitat, una "etiqueta" que ell mateix s'ha encarregat de posar mitjançant el Pla General, que, com veurem, també acabaria tombat pel TSJC.
AMPLIAR INFORMACIÓ

L'ODI VERS LES COMUNES, PLASMAT AL NOU PLA GENERAL.
LA JUSTÍCIA EVITA LA IL·LEGALITZACIÓ DELS HABITATGES DE LES COMUNES.

LA PERSECUCIÓ CONTINÚA, ARA JA DE FORMA FEROTGE I CONTUNDENT.

ENS VOLEN ESBORRAR DEL MAPA :

L'AJUNTAMENT, AMB JOSEP MUSULL AL CAPDAVANT, UTILITZA EL NOU PLA GENERAL PER DECLARAR IL·LEGALS ELS HABITATGES DE LES COMUNES I ES BURLA DELS SEUS VEÏNS ESTABLINT UN SISTEMA DE "LEGALITZACIÓ" D'IMPOSSIBLE COMPLIMENT.

UNA RECENT SENTÈNCIA DEL TSJC TOMBA LA NORMATIVA DEL PLA GENERAL I DIU QUE NO SÓN NINGÚ PER FER TAL DECLARACIÓ.


Després de deixar-nos sense aigua i revocar-nos la cèdula d'habitabilitat, l'ajuntament utilitza el Pla General, ara ja de forma ferotge i contundent, per reprimir i discriminar, una vegada més, el sector de Les Comunes.

Com és que els ÚNICS habitatges de tot el terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer que quedarien greument afectats pel nou invent de l'ajuntament serien els de Les Comunes ?

Assabentats que la nova punyalada de l'ajuntament era la creació d'una insòlita i innecessària zona de "protecció del paisatge" (el sòl rústic ja està automàticament protegit per Llei) que "casualment" afectaria el paratge de Les Comunes, i que aquesta "sobreprotecció", de ben segur, estava pensada per tenir-nos encara més reprimits, prèviament, i als inicis de la revisió del nou Pla General, els veïns de Les Comunes vàrem presentar suggeriments, els únics de tot el municipi !!, demanant simplement que es respectés de forma específica l'ús residencial preexistent a la zona de Les Comunes. Resulta que ens "estimen parcialment" els nostres suggeriments, però més aviat es burlen totalment de nosaltres. I quina va ser la seva resposta ? :
Doncs crear una normativa específica per a nosaltres solets, i així declarar els nostres habitatges, directament i sense contemplacions, il·legals i fora d'ordenació.

L'equip redactor del Pla General, compost d'una advocada i la pròpia arquitecte municipal, emet informe estimant en part els suggeriments presentats , i després d'etiquetar-nos d'il·legals i fora d'ordenació, estableix un sistema per "legalitzar-nos", exigint entre d'altres, que les nostres petites parcel·les, enlloc de 5.000 m2, com tenen de mitjana, n'hauràn de tenir, almenys 45.000 m2 per a cada casa. De passada i sense cap mena de suport legal, aprofitaràn per aterrar-nos els coberts existents.
Si continueu llegint veureu que aquests desitjos són ben reals. Vegeu del què son capaços per enderrocar un simple pèrgola.

El Ple de l'ajuntament, que no els hi queda ni un gram de vergonya, " passant de criteris tècnics " i sense cap justificació, decideixen doblar aquesta quantitat a 9 Ha., el doble del legalment exigible si s'hagués de construïr a l'actualitat en sòl agrícola. Ara s'entén perquè en el seu moment se'ns va ocultar l'informe de l'equip redactor que "només" exigia 4,5 Ha.
El seu nivell intelectual és tal que resulta que estàven exigint més terreny de l'existent a tot el serrat de Les Comunes : 9 hectàrees x 5 cases = 45 Ha. A més, s'ha de tenir en compte que un dels propietaris afectats ja disposa d'unes 11 Ha (que, per més "inri", li foren vengudes pel propi ajuntament i seria l'únic veí "legalitzat"), que s'haurien de restar als altres afectats.

Davant d'aquest panorama, presentem unes contundents al·legacions (tota una lliçó d'urbanisme) acreditant la il·legalitat de la D.T. 4ª , per incongruent, discriminatòria, d'impossible compliment... Quina resposta obtenim ? Continúa la burla i es limiten a "maquillar" la D.T. 4 ª rebaixant la superfície exigida de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció paisatgística, i no per criteris de protecció, sino per tapar l' "error" d'exigir més superfície de l'existent, quan eren plenament conscients que això no solucionava res i que cap de les cinc cases (excepte una, la del Sr. Jutglar) podien complir amb els requisits exigits.

Podeu comprovar amb quina "coherència" actúen : de 4,5 a 9 i de 9 a 7,5 Ha. i tot sense cap fonament legal

És curiós comprovar com, malgrat aquesta "ampliació", la nova zona delimitada d'aquesta manera tan barroera continúa afectant només als habitatges de Les Comunes i "esquiva" les demés construccions a les quals no interessa perjudicar.

Tenint en compte que la superfície mitjana de les parcel·les de Les Comunes és de 0,5 Ha.,
Quantes parcel·les haurien d'adquirir cadascun dels veïns de Les Comunes per arribar a assolir la superfície exigida ?
Doncs ni més ni menys que quinze parcel·les de quinze propietaris diferents que multiplicat per 4 cases (el Sr. Jutglar, com s'ha dit, ja ja disposa de més de 10 Ha), la genial idea de l'ajuntament originaria una seixantena de compra-vendes.
Això suposant que totes fóssin comfrontants per formar-ne una de sola, que estéssin totes en venda i que les poguéssim adquirir econòmicament (evidentment a preu especulat) i que nosaltres solets gestionem i paguem aquesta utòpica concentració parcel·laria.


No cal rumiar gaire per donar-se compte que als veïns de Les Comunes se'ls hi demana un miracle impossible.

Ja ho veieu, la resposta a uns suggeriments és aquesta monumental farsa, que ens deixa fora de la llei i que s'anomena Disposició Transitòria 4ª. No deuen saber llegir, doncs nosaltres només suggeriem que es respectin les preexistències, tal i com estableix la normativa urbanística, de caràcter superior i d'obligat compliment.

El nou Pla General (DOGC nº 3781 del 13-12-02, pàg.21902) , d'una banda il·legalitza les senzilles vivendes de Les Comunes, construïdes i habitades des de fa més de 30 anys per famílies de pocs ingressos, i de l'altra, soluciona "la papeleta" als rics legalitzant un bon grapat de flamants i luxosos xalets acabats de construïr sense cap tipus de llicència en sòl no urbanitzable agrícola i forestal, sense superfície mínima i sense cap vinculació agropecuària, o sigui, flagrantment il·legals, doncs no compleixen amb cap dels requisits establerts a la Llei d'Urbanisme.

Però cap problema, per a ells legislen expressament per legalitzar-los, en altres paraules, prevariquen pel seu benefici. Amb aquesta finalitat, també mitjançant el nou Pla General, creen una altra Disposició Transitòria, la 2ª, i queda tot "legalitzat". Ningú es pregunta si això suposa una millora paisatgística ni si es veura afectada la façana del municipi.

I tot això amb Josep Musull com a màxim responsable, i com a regidors d'obres, Albert Vilademunt (tinent d'alcalde ) i Àlex Peris.

Fins a l'any 1996, la corrupció urbanística sols era una infracció administrativa, però amb la reforma del Codi Penal, es convertí en delicte, preveient penes de presó pels responsables.

Ah! i no us ho perdeu, entre d'altres organismes, aquest Pla General anti-natura, també reb l'informe favorable del Departament de Medi Ambient de la Genialitat.

Porten una bena als ulls o dormen a la palla ?. En aquest cas demostren que els importa "quatre pitos" el seu "apreciat paisatge", i que quan interessa, no tenen cap problema en fer la "vista grossa", en altres paraules, prevaricar. No miren el què es fa, sino qui ho fa.

Inclús la pròpia Comissió d'Urbanisme de Barcelona, suspèn l'executivitat del Pla General fins que l'ajuntament aporti dades bàsiques com la superfície d'aquestes finques, això no es complimenta i aquesta mateixa comissió aprova definitivament el Pla General sense donar cap explicació al respecte i, evidentment "passant" de donar algún tipus de solució a la il·legalització irreversible al·legada pels veïns de Les Comunes.

Com s'entén que es "mullin" d'aquesta manera per afavorir a uns quants particulars i perjudicar-ne uns altres? Fixeu-vos que en surten molt ben parats grans empresaris, polítics, famílies benestants i amics i parents del consistori (a Les Comunes no hi ha res d'això, sino, un altre gall ens cantaria).

Es va demanar a l'ajuntament el perquè d'aquesta diferència de tracte i la resposta ja us la podeu imaginar :
" La regulació pel cas d'habitatges situats en zona agrícola o forestal, no es pot fer de la mateixa manera que en el cas de la zona de protecció del paisatge ".

Es compleixen els pronòstics i ara podem comprovar el que ja ens temíem, que la "protecció del paisatge" és sols una nova excusa (i ja van unes quantes) per no donar-nos el mateix tracte que als "rics", en altres paraules, per discriminar-nos una vegada més.
Per més "inri", resulta que els terrenys de Les Comunes, formats per terres de conreu i bosc, precisament sempre han tingut aquesta mateixa qüalficació : agrícola i forestal.

Aquesta discriminació i la impossibilitat d'accedir a "legalitzar", mitjançant recurs d'alçada, es posa en coneixement del conseller de Política Territorial de la Generalitat, i el deshonorable Felip Puig (CiU) ni tan sols es digna a contestar. Aquesta negligència, m'obliga a interposar una demanda i portar el cas als tribunals per evitar que casa meva quedi il.legalitzada per sempre (2on contenciós), fet que, de ben segur, seria aprofitat per l'ajuntament per incoar un expedient d'enderroc.

L'advocat en les seves conclusions, posa de manifest la "particular" actitud de l'ajuntament quan se li demana per les autoritzacions de la resta d'habitatges en sòl rústic, de luxós format i considerables dimensions, doncs el consistori no certifica res al respecte.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data 14 de març de 2008, dicta sentència estimant la demanda presentada i declarant que les dues administracions implicades s'han autoconcedit facultats que la Llei no els atorga i que aquesta falta de competència ha de comportar la nul·litat radical i absoluta dels articles del nou Pla General que qüalifiquen d'il·legals els habitatges de Les Comunes així com també, lògicament, l'anul.lació de la normativa imposada per "legalitzar-los".

Davant dels reiterats atacs de l'administració, ja es va portar en el seu moment el cas al Síndic de Greuges d'aleshores, Sr. Antón Cañellas, el qual fa els ulls clucs davant dels fets denunciats i, increïblement, resol a favor de les administracions, i fins i tot, considera que mitjançant el Pla General (que acaben d'anul·lar els Tribunals) l'ajuntament fa un "esforç" al fer "una rebaixa ostensible" de la superfície de terreny exigida per "legalitzar", però com que no disposo de tal superfície, el Síndic arriba a la conclusió que tampoc tinc dret a la cèdula d'habitabilitat.
Algú em pot explicar com és que el dret a una cèdula d'habitabilitat estigui condicionat per la superfície de la finca ? Què té a veure una cosa amb l'altra ?

Les sentències del TSJC demostren que es va equivocar estrepitosament : per incompetent o per corrupte ?


Des d'aquí, els meus agraïments a les senyores Núria Sans (arquitecte municipal) i Concepció Foraster (advocada), redactores d'aquest maquiavèlic Pla General i artífex de la Disposició Transitòria 4ª, tombada pels Tribunals, per la barreja d'incompetència i mala llet mostrada, acceptant l'encàrrec de fer els "vestits a mida" a canvi de diners, encara que sigui vulnerant la normativa urbanística i dividint en "categories" als veïns del poble, afavorint en un cas i perjudicant en l'altre, segons els interessos del consistori.

A partir d'ara ja no podràn dir que tenen unes cases il·legals a Les Comunes. Em pregunto, quina nova excusa s'inventaràn per seguir perseguint-nos ?

Doncs sí senyors, la persecució continúa i al juliol del 2008, quatre mesos després de la sentència del TSJC, l'ajuntament en fa cas omís impedint novament la concessió del servei d'aigua potable pel meu habitatge, fonamentant la seva desició, en la normativa del Pla General que el Tribunal n'acabava de declarar la nul·litat radical i absoluta, o sigui, considerant encara els habitatges com "il·legals i fora d'ordenació".
Presentant DNI, escriptura de propietat i cèdula d'habitabilitat, t'han de concedir l'aigua, però a Santa Eulàlia és diferent. Si això no és prevaricació, que algú m'ho expliqui ! Increíble però cert.

AMPLIAR INFORMACIÓ

UN PLA GENERAL FET A CORRE-CUITA I D' "AMAGATOTIS" I D'ESQUENA AL POBLE, A MIDA DELS CAPITALISTES I SIMPATITZANTS DEL CONSISTORI I QUE TÉ COM A CARTA DE PRESENTACIÓ ELS ABERRANTS BLOCS DE PISOS, CONEGUTS COM LES "TORRES MUSULL".

Algú us ha demanat si us semblava bé la manera que pensàven fer créixer el poble ?

Creieu que és normal que quan es gesta quelcom tant important per un poble com és un Pla General, es fagi a corre-cuita i d'amagatotis i només es presenti un sol suggeriment ? i sense comptar el nostre ... cap ! Això sol ja diu molt de com es fan les coses des de l'ajuntament.

Darrerament el consistori sembla donar senyals de participació ciutadana en qüestions intrascendents, però malauradament ja és massa tard, com veièu, tot està "dat i beneït", les butxaques d'alguns plenes i el poble destrossat.

L'AJUNTAMENT I LA GENERALITAT, EN UNA DE LES ACTUACIONS MÉS LAMENTABLES, PRETENEN ENDERROCAR-ME UNA SIMPLE PÈRGOLA (de 10x4m i feta amb pals de fusta i teulada de plàstic) I ACABEN FENT UN RIDÍCUL CLAMORÓS.

Josep Musull i el seu equip, protagonitzen un cas flagrant de persecució. Un cop m'han deixat sense aigua potable, sense cèdula d'habitabilitat i amb l'habitatge il.legalitzat, per si no n'hi havia prou, en aquesta ocasió pretenen enderrocar-me un trist cobert del qual l'ajuntament ja tenia, fins i tot, el pressupost d'enderroc (superior al valor del propi cobert !!) confeccionat per l'actual arquitecte municipal i co-redactora del nou Pla General, Nuria Sans Cuffí, que, perquè us en feu una idea, un pèrit dessignat pel jutjat, va valorar en tan sols 315 € !! Veure Dictamen pèrit

Se li escau millor el nom de pèrgola, doncs no és d'obra i ni tan sols disposa de tancaments, per això computa sols com a 20 m2.
L'ajuntament, davant de la magnitud de la descomunal edificació, que la qualfica d' "infracció urbanística greu i manifesta", considera que ha d'intervenir la Generalitat.

.

Per evitar que els meus drets siguin sistemàticament trepitjats i que s'acabi materialitzant una gran injustícia, em veig obligat a lluitar contra dues administracions (2 contenciosos, 3er i 4art), em gasto un dineral i porto el cas als tribunals, em dónen la raó i aquest és el resultat :

El cobert no només no serà enderrocat, sino que a més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obligarà a l'ajuntament a concedir-me la llicència que en el seu moment vaig sol·licitar i que m'havia estat reiteradament denegada per totes dues administracions, a més, el TSJC considera que la Generalitat és totalment incompetent per intervenir en l'assumpte. Veure text sentencia del TSJC.

.

Però la flamant alcaldessa, Núria Solà Corretja, que no li queda ni un gram de vergonya, després que el cobert acaba de ser declarat totalment legal pel TSJC, pretén incomplir la sentència i en una decisió tan irracional com injusta, no només en demana la inexecució, sino que torna a demanar l'enderroc del cobert.
A més, i per si encara no havien fet prou pena, es permeten el luxe d'indicar al Tribunal com s'ha de resoldre l'assumpte i la seva genial solució consisteix, sense lloc a dubtes, a enderrocar el cobert, però com que se les veuen a venir magres, em pagarien el seu irrisori valor i les despeses d'enderroc i trasllat a l'abocador anirien a càrrec de l'ajuntament, millor dit, a càrrec dels riuprimerencs, burlant-se del tribunal i del ciutadà. Intolerable i vergonyós.
Això em provoca encara més despeses extres, doncs el meu advocat ha de presentar recurs en contra, recurs que tornem a guanyar : els perversos desitjos del consistori serien denegats pel Jutjat contenciós administratiu nº 7 de Barcelona.
Veure sentència
L'ajuntament perd definitivament el plet i es queda amb les ganes d'aconseguir el seu repugnant objectiu. Una actuació patètica, deplorable i ridícula, però que deixa ben clar de quin peu calça aquest ajuntament. AMPLIAR INFORMACIÓ

És vergonyós que des de l'ajuntament es perdi el temps d'aquesta manera i que a sobre les despeses judicials vagin a càrrec de tots els riuprimerencs i mentrestant, el poble deixat de la mà de Déu.

Es dóna el clamorós fet que els mateixos presumptes corruptes que perseguien a mort l'enderroc del meu cobert, em revocaven la cèdula d'habitabilitat i m'il.legalitzàven la casa, simultàniament estàven legalitzant un bon grapat de luxosos xalets edificats sense cap tipus de llicència en sòl no urbanitzable agrícola i forestal i sense disposar de la superfície mínima de parcel·la. I tot això amb la complicitat de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. No calen més comentaris.

.
--------------------------------------------------------------------

UNA PERSECUCIÓ ADMINISTRATIVA GRÀCIES A VINT ANYS DE MONOPOLI POLÍTIC DE CIU, INICIADA I SERVIDA EN SAFATA PER RAMÓN PRAT I REVIFADA AMB EL DESTRONAT JOSEP MUSULL COM A LAMENTABLE PROTAGONISTA.

PERÒ COM PODEU COMPROVAR, LA NOVA ALCALDESSA, NÚRIA SOLÀ, CONTINUA JUGANT BRUT I SEGUEIX LA MATEIXA LÍNEA DELS SEUS CÍNICS PREDECESSORS.
DIUEN QUE ES LIMITEN A FER COMPLIR LA "LEGALITAT", COM FEIEN ELS BOTXINS DURANT EL FRANQUISME, PERÒ HA QUEDAT DEMOSTRAT QUE AQUESTES PRÀCTIQUES FEIXISTES NO SOLUCIONEN RES, SINO QUE CREEN GRAVÍSSIMS PROBLEMES ALS VEÏNS ESCOLLITS.

QUÈ AMAGUEN DARRERA AQUESTA OBSSESSIÓ MALALTISSA VERS LES COMUNES ?
TORNAR-SE A APROPIAR DE LA MUNTANYA MITJANÇANT UNA EXPROPIACIÓ CLANDESTINA ?

EM PREGUNTO, EN QUINA SITUACIÓ ESTARÍA SI NO HAGUÉS ACUDIT ALS TRIBUNALS ?

FINS ARA, LA JUSTÍCIA M'HA DONAT LA RAÓ I L'AJUNTAMENT HA PERDUT TOTA CREDIBILITAT (SI ÉS QUE EN TENIA). PERÒ, QUAN DEIXARÀN DE PERSEGUIR-NOS ?