L'ODI VERS LES COMUNES PLASMAT AL NOU PLA GENERAL :
UN PLA GENERAL FET "DAMAGATOTIS", D'ESQUENA AL POBLE, DISCRIMINATORI I A MIDA DELS CAPITALISTES I "AMICS" DEL CONSISTORI.
LA PERSECUCIÓ CONTINÚA, ARA JA DE FORMA FEROTGE I CONTUNDENT :
ENS VOLEN ESBORRAR DEL MAPA.
.
(Si no voleu aprofundir en el tema, i per copsar ràpidament l'assumpte, podeu limitar-vos a llegir únicament els titulars en blau).
.

EXPOSICIÓ DE FETS PER ORDRE CRONOLÒLIC :

L'AJUNTAMENT COMENÇA A PERFILAR L'ATAC FRONTAL CONTRA ELS VEÏNS DE LES COMUNES AMB LA CREACIÓ D'UNA ZONA DESTINADA A "PROTECCIÓ DEL PAISATGE"

21/5/01 : El Ple de l’ajuntament aprova una revisió-adaptació de les Normes Subsidiàries al Pla General, que en el sòl no urbanitzable, preveu una nova qüalificació destinada a la protecció del paisatge, que “casualment” afectarà a la zona de Les Comunes.


PRESENTEM SUGGERIMENTS (ELS ÚNICS) A LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL

16/7/01 : Conscients del particular tracte de l’ajuntament vers els veïns de la zona de Les Comunes i que aquesta modificació només servirà per tenir les cinc famílies que hi vivim encara més reprimides, juntament amb dos veïns més (els demés passen de tot) acudim a un advocat, i presentem uns suggeriments molt poètics i gens jurídics i els únics de tot el municipi.

¿ Creieu que és normal que quan es gesta quelcom tant important per un poble com és un Pla General, només es presenti un sol suggeriment ? Això sol ja diu molt de com es fan les coses des de l'ajuntament.

En aquests suggeriments demanem simplement que es respectin les preexistències dels habitatges de Les Comunes, construïts i habitats des de fa més de 30 anys, manifestant bàsicament el següent :

- Que les vivendes de la zona de Les Comunes es vàren construïr a principis dels anys 80, que consten inscrites al Registre de la Propietat i catastrades al Registre de l’Impost de Bens Immobles, i que també es paguen totes les taxes, arbitris i preus públics municipals.

- Que cal tenir en compte que durant anys va existir un conflicte de titularitats entre els qui subscriuen i l’ajuntament i que al final i per acord del Ple de data 6 de novembre de 1995, l’ajuntament de Santa Eulàlia va reconèixer la legítima propietat de les parcel.les adquirides pels qui subscriuen, i que aquesta situació va provocar conflictes permanents amb l’ajuntament (que encara duren) que vàren impossibilitar la regularització urbanística de les vivendes

- Que el pas del temps i l’abandó de les tasques agrícoles ha comportat que una bona part de les parcel.les s’hagin enboscat i hagin perdut la seva condició agrícola, però que no obstant, segueixen mantenint-se les parcel.les propietat dels qui subscriuen.

-Que el fet de que hi visquin almenys tres famílies de forma permanent i des de fa anys, ha permés el manteniment de l’ús agrícola i ramader de forma que s’assoleixen diversos objectius molt importants per a la sostenibilitat del territori i el paisatge :

1- La diversificació del paisatge que comporta l’existència de parts d’ús agrícola-ramader i parts de bosc.

2- La neteja i manteniment de les parcel.les que evita el seu emboscament i que permet que compleixin la funció de tallafocs.

3- El manteniment dels camins d’accés i de punts d’aigua.

4- La permanent vigilància de la zona pels que hi viuen en cas d’incendis o altres desastres, amb l’avantatge de que son els primers d’intervenir.

5- Que els limitats i escassos usos residencials, en cap cas suposen cap mena d’impacte visual apreciable que pugui minvar la qüalitat i diversitat del paisatge de Les Comunes.

Tot això sens perjudici que l'ajuntament pugui fixar les normes que consideri més adients per complementar les accions de manteniment i perdurabilitat del bosc, que com a primers interessats, els qui subscriuen estan disposats a colaborar-hi plenament.

I que per totes aquestes consideracions, suggerim :

Que en consonància amb la pròpia filosofia de l’Avanç referida al manteniment justificat dels usos existents en el sòl no urbanitzable, i a fi i efecte de mantenir l’actual diversitat del paisatge i sostenibilitat mediambiental del paratge de Les Comunes, creiem que és del tot necessari que en el Projecte de Revisió que s’ha de sotmetre a l’aprovació inicial, es respectin de forma específica els usos residencials pre-existents dels qui subscriuen.

Veure escrit de suggeriments


L'AJUNTAMENT ES BURLA DE NOSALTRES "ESTIMANT PARCIALMENT" ELS NOSTRES SUGGERIMENTS I RESPÓN DECLARANT-NOS DIRECTAMENT IL.LEGALS I FORA D'ORDENACIÓ.
.
27/9/01 : Ara ens assabentem que l'ajuntament ha contractat un parell de "professionals" sense escrúpols que accepten l'encàrrec de discriminar infringint la normativa urbanística a canvi de diners.
En relació al nostre suggeriment, l’equip redactor del Pla General, format per l’advocada Concepció Foraster Arespacochaga i l’arquitecte municipal Núria Sans Cuffí, emeten un informe (que no es notifica als afectats) en el qual proposen estimar-lo en part, i fixeu-vos com ens estimen, doncs creen una normativa específica per a nosaltres sols.

A més, per magnificar l'assumpte, falsegen la informació afirmant que les vivendes estàn a la vista de tot el poble i construïdes en sòl forestal, quan això és absolutament fals. I encara diuen més barbaritats quan afirmen (no sé a "cuento" de què) que una de les conclusions més importants de la revisió del planejament, és que no és necessari ampliar el sòl residencial, doncs, si un sap llegir, està ben clar que simplement demanem que es respectin les preexistències, tal i com estableix la legislació urbanística.
I tots els riuprimerencs hem pogut comprovar com s'ha destrossat la imatge del poble amb la construcció d'aberrants blocs de pisos a la seva entrada, coneguts com les "torres Musull" i un bon grapat d'habitatges unifamiliars construïts a la sortida en direcció a Muntanyola.
Per si no n'hi hagués prou, ho rematen amb una política de "libre albedrío" permetent l'edificació de luxoses residències en sòl no urbanitzable, il·legalment i sense cap tipus de control ni llicència com s'explica més endavant.

Algú us ha demanat si us semblava bé aquest tipus de creixement per Santa Eulàlia ? Malauradament, ara ja és massa tard.

Quina credibilitat us mereixen aquests "tècnics" ? I el Sr. Musull i el seu equip ?

Aquest sistema de repressió, propi dels temps dictatorials, i específic per Les Comunes, l'anomenen disposició transitòria 4ª.
Ara ens assabentem que la nostra finca ja està afectada, casa nostra és il.legal i fora d’ordenació i la resposta, per cert, no te res a veure amb els nostres suggeriments, diu així :

Els cinc habitatges il.legals i fora d’ordenació existents a la zona anomenada Les Comunes, en zona qüalificada de protecció paisatgística clau 25, es podran legalitzar a través del procediment que estableix l’art.44 del reglament de gestió urbanística, sempre i quan es compleixin els següents requisits :

1. Tenir una parcel.la de com a mínim 4,5 Hectàrees.

2. S’hauran de realitzar les obres d’adeqüació al paisatge, enderrocant els coberts existents i pintar les façanes amb colors adients per la qual cosa es presentarà un estudi de color en sol.licitar la legalització.

3. El termini per tal d’obtenir aquesta legalització serà de cinc anys a comptar des de la publicació de l’aprovació definitiva d’aquest Pla General.

4. No s’admetrà cap tipus d’ampliació d’aquests habitatges.”

Doncs, ja veieu, aquesta és la seva manera de respectar les pre-existències.

Per un simple suggeriment, ens ilegalitzen com si fòssim terroristes, ens obliguen a comprar terreny, ens aterraràn els nostres miserables coberts (o el que convingui) i haurem de pintar la façana del color que li agradi a l’alcalde, no podrem ampliar la casa (malgrat la legalitzem), i tot això, en un termini de 5 anys, que un cop passat, es desconeixen les conseqüències del no compliment. Vaja, que s’ens ha girat força feina, si més no, en advocats.

Amb aquestes condicions, qui s'atreveix a legalitzar ?

Veure informe

Aquest informe es va amagar i no es va facilitar a cap dels signants dels suggeriments, doncs pel Ple encara no era prou maliciós i es va encarregar de maquillar-lo maquiavèlicament. Va ser l'informe del Ple (no dels "tècnics"), que decidia doblar la superfície exigida, el que s'ens va donar com a resposta als suggeriments presentats, amb l'objectiu de "legalitzar" a només un dels afectats, practicant així una doble discriminació, una discriminació entre els discriminats.

L'únic propietari que disposa amb escreix de la superfície establerta per a legalitzar, és gràcies a que el propi ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer li va vendre a l'any 1996, uns terrenys de Les Comunes prèviament robats a petits propietaris de la zona.
Aquesta compra-venda, es va disfressar de simulacre de subhasta pública com a "tapadera" del consistori per la falsificació cadastral i apropiació indeguda d'uns terrenys de Les Comunes.
O sigui, l'ajuntament es posa al seu nom uns terrenys privats i els malven a un particular. Genial !!.


L'AJUNTAMENT EN PLE (DE CORRUPTES) DOBLA LA SUPERFÍCIE EXIGIDA PER "LEGALITZAR" QUAN EREN PLENAMENT CONSCIENTS QUE CAP DE LES 5 CASES (EXCEPTE UNA) PODRIEN COMPLIR AQUEST "REQUISIT".

15/10/01 : L’ajuntament en Ple, es veu que encara va trobar la Disposició poc maliciosa i en el tràmit de l’aprovació inicial, la modifica a la seva conveniència i aprova doblar l’anterior exigència sense cap mena de justificació, i eleva la superfície mínima a 9 Ha, exigint el doble del legalment exigible, quan els membres de la corporació eren plenament conscients que cap de les 5 cases existents (excepte una), podrien complir el requisit atesa l’estructura de propietat de la zona i la superfície total disponible.

Ara aquesta discriminació, disfressada d’una matosera legalitat, s’en diu Disposició Transitòria quarta, i un cop “modificada i depurada” queda de la següent manera :

“ Els cinc habitatges il.legals i fora d’ordenació existents a la zona anomenada Les Comunes, en zona qualificada de protecció al paisatge (clau 25) , que s'inclouen en l'annex 4, es podrán legalitzar a través del procediment que estableix l’art. 44 del reglament de gestió urbanística, sempre i quan es compleixin els següents requisits :

1. Tenir una parcel.la de com a mínim el doble de la UMC (Unitat Mínima de Conreu), és a dir 9 Ha.
2. Només es podràn legalitzar els volums imprescindibles per als usos actuals d’habitatge i ús forestal.
3. El projecte de legalització haurà de contenir les mesures pertinents per a l’adeqüació del paisatge.
4. El termini per tal d’obtenir aquesta legalització serà de cinc anys a comptar des de la publicació definitiva d’aquest Pla General.”

La barreja d'incompetència i mala llet és monumental. Perquè es fagin una idea del nivell intelectual del consistori en ple i de l’equip redactor, resulta que estan exigint més terreny de l'existent a tota la muntanya de Les Comunes. Felicitats.

Ara resulta que només podrem “ legalitzar “ els volums que a criteri de l’arquitecte municipal, siguin imprescindibles per habitatge (cosa molt relativa, doncs pots viure en un cobert - si és que no te l’han aterrat abans -, en una tenda de campanya... o inclús al ras, com pretenen).
Ah, i no us penseu que ens escapem de l’enderroc de coberts, això ve a partir de que un presenta el projecte de legalització a l’ajuntament.


PRESENTEM AL.LEGACIONS A L'APROVACIÓ INICIAL DEL PLA GENERAL SOL.LICITANT L'ANUL.LACIÓ DE LA D.T.4ª I QUE S'INCLOGUIN ELS HABITATGES DE LES COMUNES A LA D.T.1ª.

23/11/01 : Davant del panorama, no tenim altre remei que presentar al.legacions a l’aprovació inicial del Pla General, sol.licitant l’anul.lació de la Disposició Transitòria 4ª, en resum, argumentem el següent :


1ª- LA DECLARACIÓ D'IL·LEGALITAT NO S'AJUSTA A DRET :

La declaració no es basa en cap resolució administrativa ni judicial. Cap habitatge de Les Comunes ha estat objecte d’expedient urbanístic que declarés la seva il.legalitat, ni tampoc existeix cap resolució judicial que ho declari. Tampoc en la normativa de planejament hi ha cap norma que permeti declarar il.legals les construccions preexistents a l’aprovació del planejament.


2ª - LA DECLARACIÓ DE FORA D'ORDENACIÓ TAMPOC S'AJUSTA A DRET :

La declaració genèrica de fora d’ordenació d’unes determinades construccions és un contrasentit legal. En efecte, una qüestió és que com a conseqüència de l’aplicació de la normativa continguda en un Pla General, unes construccions passin a la situació de fora d’ordenació, i l’altra ben diferent és que directament es qüalifiquin determinades i concretes construccions com a fora d’ordenació sense el correlatiu suport jurídic.

A més, l’article 93.1 del Decret Legislatiu 1/90 requereix que les construccions afectades per tal règim estiguin subjectes, per raó del Planejament, a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament, i examinat el Pla General en el seu conjunt, no es detecta enlloc la previsió d’expropiació de les construccions, i menys encara, que aquestes hagin de ser objecte de cessió gratuïta o enderrocament en virtut d’algun expedient de restauració de la realitat física alterada.


3ª - INCONGRUÈNCIA DE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA 4ª :

Aquesta disposició, després de declarar il.legals i fora d’ordenació les cinc construccions de Les Comunes, sense cap mena de suport jurídic com hem vist, disposa que si es compleixen una sèrie de requisits, esdevindran legals. Així doncs, no existeix cap mena de determinació urbanística que impedeixi l’adaptació al nou Planejament d’aquests habitatges, per tant, de no complir-se els requisits en el termini de cinc anys, en cap cas es podrien considerar il.legals i fora d’ordenació, sino que si és el cas, podrien esdevenir a una situació de volum disconforme tal i com preveu l’article 93.3 del DL1/90.

En conseqüència, és evident que la DT4ª és incongruent i contradictòria amb el propi Planejament i la normativa d’aplicació de caràcter superior i d’obligat compliment.


4ª - ELS HABITATGES DE LES COMUNES SÓN PLENAMENT LEGALS PER DISPOSAR DE LLICÈNCIA URBANÍSTICA :

Efectivament, el fet de que no disposin de llicència urbanística expressa, no implica que no tinguin llicència urbanística.

L’art. 279.1 del DL1/90, disposa que les infraccions urbanístiques prescriuen als quatre anys.
L’art. 256 disposa que l’administració podrà requerir als promotors que legalitzin les construccions realitzades sense llicència i en el cas que això no es produeixi, en podrà ordenar el seu enderroc, sempre i quan no hagin transcorregut més de QUATRE anys des de l’acabament de les obres.

I finalment, l’art.259, disposa literalment que : “ El transcurs del termini de quatre anys sense
exercir les facultats que regula l’art.256 no impedirà a l’administració actuant de procedir a la revisió de l’acte tàcit de legalització de l’obra.

De l’anterior, es desprèn clarament, que si l’administració no fa ús de les facultats de requeriment de legalització i posterior declaració d’enderrocament en el termini de quatre anys, automàticament i ‘ex lege’, es produeix un acte tàcit de legalització de l’obra, o en altres paraules, s’atorga per llei la llicència per acte tàcit. No obstant això, l’adminstració encara disposa d’un mecanisme per impedir la validesa de la llicència atorgada ‘ex lege’ de forma tàcita, i és el mecanisme de revisió d’ofici fixat a l’art.258 de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú. Ara bé, aquesta possibilitat només la pot exercir en el termini temporal de quatre anys comptats a partir de que ha finalitzat el termini de quatre anys des de que es vàren acabar les obres, és a dir, vuit anys a partir del moment expressat.

En el cas present està plenament acreditat que les construccions dels qui subscriuen tenen una antiguitat molt superior als vuit anys des de que es vàren acabar (aproximadament uns vint anys com hem dit anteriorment). En conseqüència, LES CONSTRUCCIONS DELS QUI SUBSCRIUEN TENEN LLICÈNCIA URBANÍSTICA ATORGADA TÀCITAMENT EN VIRTUT DE LA LLEI, i per tant, és NULA DE PLE DRET la declaració que aquestes són il.legals.


5ª- IL·LEGALITAT DE LA D.T.4ª PER SER DISCRIMINATÒRIA ENVERS ALTRES SUPÒSITS IDÈNTICS :

Com és de veure en la DT1ª, el Pla General resol les qüestions que es deriven del nou planejament de totes les construccions existents en el sòl no urbanitzable, en zona de protecció agrícola, i que no tenen la Unitat Mínima de Conreu que el Pla General estableix com a requisit previ per concedir llicència d’habitatge. És a dir, amb independència de la superfície que tinguin les parcel.les on estan enclavades les construccions, expressament es declara que no se les qüalifica de fora d’ordenació i que se’ls mantindrà l’edificació existent, sense haver de tramitar cap tipus de procediment de legalització. Fins i tot, s’estableix que podrán ampliar els habitatges fins un màxim de 50 m2 i que podran tenir una edificabilitat per a usos ramaders i agraris del 7 % de la finca fins a un màxim de 1.500 m2. Es a dir, amb la meitat de la UMC es poden construïr granges fins un total de 1.500m2.

Anàlogament, en les zones de protecció forestal i encara que no es compleixi amb la Unitat Mínima Forestal, els habitatges existents no solament no seran declarats fora d’ordenació, sinó que a més se’ls hi permet també una ampliació de l’habitatge en 50 m2 més.

Res a dir sobre la forma que el planejament ha optat per resoldre les qüestions que es deriven com a conseqüència del nou planejament en les construccions existents en sòl agrícola i forestal, alguna de les quals, com és de veure en les fotos de l’annex, són de recent construcció o estan encara construïnt-se.

El que és realment sorprenent, és com no s’ofereix una solució semblant pels cinc habitatges de Les Comunes, sinó tot el contrari, doncs, ja se’ls declara d’entrada com a il.legals i fora d’ordenació (situació que per cert també tindrien, seguint el mateix criteri, els habitatges de la DT1ª i DT2ª, on s'hi acullen un bon grapat de luxosos xalets acabats de construïr), que se’ls exigeixi la tramitació d’un expedient de legalització (al contrari de les construccions de la DT1ª i DT2ª on no cal cap tramitació), que se´ls exigeixi el doble de la UMC amb independència del destí agrícola o forestal, (al contrari del que passa amb les construccions de la DT1ª i 2ª en els que és indiferent la superfície de la parcel.la), que expressament ja es prohibeixi qualsevol ampliació (50m2 pels de la DT1ª i 2ª), i finalment que se’ls exigeixi que només es podran legalitzar els volums “imprescindibles” o els que tingui per bé interpretar l’ajuntament, enlloc del volum ja preexistent, tot l’alterior amb un termini màxim de cinc anys, passats els quals, es desconeixen les conseqüències del no compliment dels requisits fixats.

Vet aquí la gran diferència : per uns "legislen" expressament per legalitzar-los, pels altres "legislen"expressament per il·legalitzar-los. S'ens declara il·legals i se'ns obliga a legalitzar quan prèviament han aprovat una normativa que ho impossibilita. Genial !!

De tot el que s’ha exposat, i a entendre dels qui subscriuen, existeix una evident diferència de tracte envers les construccions de Les Comunes i la resta de construccions del sòl no urbanitzable, el que comporta la transgressió de les normes d’equitat i igualtat davant la llei que s’ha d’exigir de les normes, al ser la ja tan repetida DT4ª absolutament discriminatòria.


6ª - NUL·LITAT DE PLE DRET DE LA D.T.4ª PEL SEU CONTINGUT IMPOSSIBLE :

Un dels requisit que exigeix la DT4ª per a “legalitzar” les construccions de Les Comunes, és que aquestes s’han d’emplaçar en una parcel.la que tingui com a mínim el doble de la UMC, és a dir, 9 Ha.

Un primer problema d’interpretació que planteja l’esmentat requisit és sobre les característiques que ha de tenir la parcel.la. Si és suficient, per a complir el requisit, que la parcel.la tingui 9 Ha., o a més s’hi afegeix que aquestes hectàrees estiguin totes elles destinades al conreu agrícola, en el qual cas, ens trobariem que s’està exigint el doble del que legalment és exigible.

Cal recordar que la majoria de parcel.les de Les Comunes són inferiors a l’hectàrea donat el seu origen històric (dot a les joves del poble que es casaven durant el segle XVIII). En acreditació de l’anterior s’adjunta, com a Document Nº1, plànol de la Gerència Cadastral.

En qualsevol cas, a Les Comunes només hi ha 35 Ha, qüasi 13 de les qüals són ja propietat d’un dels qui subscriuen, la resta es reparteix entre almenys 35 propietaris diferents. En acreditació de l’anterior, s’adjunta com a Document nº2 relació de propietaris i superfícies.

Pretendre que els propietaris de les parcel.les de les quatre construccions que no tenen actualment 9 Ha., puguin aconseguir adquirir en CINC ANYS de trenta-un propietaris diferents les parcel.les que els hi manquen, i que a més, aquestes siguin totes confrontants de manera que formin una sola unitat per arribar a tenir una sola parcel.la de 9 Ha., és imposar una condició de compliment impossible.
I a sobre pretenen que nosaltres solets gestionem i paguem, si encara ens queden cèntims, una utòpica concentració parcel·laria.


És per l’anterior que la DT4ª té un contingut impossible, i per tant, d’acord amb l’article 62 de la Llei 30/92, cal qüalificar la dita norma com NULA DE PLE DRET.


7ª- INFRACCIÓ DE L'ART.93.6 DE LA REFOSA DELS TEXTOS LEGALS URBANÍSTICS A CATALUNYA :

Amb independència de que els qui subscriuen fan expressa reserva sobre motiu de desviació de poder i sobre ressarciment indemnitzatori per vinculació singular no justificada, hi ha una qüestió cabdal en tot aquest afer, i és la manifesta infracció de l’art. 93.6.

Efectivament, aquest article disposa que quan es faci un nou planejament, aquest forçossament ha de contenir les Disposicions Transitòries que siguin necessàries per a resoldre totes les qüestions que les determinacions urbanístiques plantegin enfront les preexistències, i el cas és que després de tot el que s’ha exposat en aquestes al.legacions queda acreditat que la DT4ª NO RESOL les qüestions plantejades enfront de les cinc vivendes existents a Les Comunes i habitades per famílies des de fa més de 20 anys. Aquesta no resolució, o millor dit, aquesta creació de problemes urbanístics, entenem que infringeix de forma manifesta l’esperit i la lletra del dit article, que és de compliment obligatori.

Per tot el que s’ha exposat, SOL.LICITEM a l’Ajuntament que acordi eliminar la DT4ª i que s’incloguin les construccions o habitatges de Les Comunes en l’Annex de la DT1ª.

Veure escrit d'al·legacions


L'AJUNTAMENT ES TORNA A BURLAR DE NOSALTRES I COM A RESPOSTA A LES AL·LEGACIONS, REBAIXA L'EXIGÈNCIA DE 9 A 7,5 HA. I AMPLIA LA ZONA DE PROTECCIÓ QUAN SÓN PLENAMENT CONSCIENTS QUE AIXÒ NO SOLUCIONA RES.

14/1/02 : Malgrat les contundents al.legacions (tota una lliçó d’Urbanisme), l’Ajuntament en Ple aprova provisionalment el Pla General i burlant-se novament de nosaltres es limita a “maquillar” la DT4ª :

L'equip redactor es referma en que els cins habitatges de Les Comunes són il.legals perquè ho diu un informe d'Urbanisme, d'aquesta manera, s'asseguren la fidelitat incondicional de la Generalitat que no podrà anar contra allò que ha dit. Un informe, que després de la recent sentència del TSJC, ha esdevingut totalment fals.
.
Vès per on, els "sembla difícil" que poguem aconseguir 9 Ha. a base d'adquirir fins a 18 parcel·letes de 0,5 Ha. per a cadascuna de les 4 cases (que serien ni més ni menys que 72 compra-vendes !!!) i això suposant que estéssin en venda (evidentment a preu especulat), que les poguéssim pagar i que totes fossin confrontants per formar una sola unitat. Això no és molt suposar, això, evidentment, és impossible.

Sense cap criteri ni justificació, rebaixen la superfície exigida de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció, afectant més propietats privades com aquell que juga al Monopoly, perquè, "en teoria", puguem accedir a la "legalització". Fixeu-vos amb quina "coherència" actúen aquesta colla d'impresentables : primer demanàven 4,5 Ha., després 9 i finalment 7,5 Ha.

Aquest "gran esforç" de l'administració és simplement un engany més del consistori, doncs són plenament conscients que aquesta "rebaixa" no ens serveix de res. Complir el "requisit" continúa sent impossible.

Per rematar la jugada, rebutgen la resta d'al·legacions amb tota una demostració de prevaricació i desviació de poder.

I vès per on, resulta que ara ens volen solucionar els problemes que ells mateixos han creat, i a sobre ens diuen que la D.T.4ª ens anirà d’alló més bé :

No obstant s’ha estudiat la zona per solucionar la problemàtica d’aquests cinc habitatges que quedaven fora d’ordenació, i a través d’una disposició transitòria s’ha establert les determinacions urbanístiques per tal que aquestes edificacions puguin legalitzar-se.
L’equip redactor creu que aquesta disposició transitòria beneficia als recurrents. "

No els fa vergonya ensenyar el “plumero” , i ells mateixos expliquen com solucionen la papereta als capitalistes que han construït il.legalment les seves luxoses residències sobre sòl no urbanitzable, però està clar, els de Les Comunes, que fa més de 30 anys que hi viuen, no poden rebre el mateix tracte i en queden exclosos, doncs allà, vès per on, ho acaben de “batejar” com a zona de protecció del paisatge que prohibeix l'ús residencial només a Les Comunes, una excusa que els serveix per posar en pràctica una flagrant discriminació, per no donar-nos el mateix tracte que a la resta. Recordem que la qüalificació del sòl de Les Comunes, que ja gaudeix d'una protecció especial per aplicació directe de la Llei, sense cap criteri ni justificació, també és maquiavèlicament alterada i "sobreprotegida" innecessàriament, passant d'agrícola a protecció del paisatge.

Així es descarrega l'equip redactor :

"Pel contrari, en la zona de protecció del paisatge no està permès l’ús d’habitatge en cap cas, per tant la regulació de les disposicions transistòries, pel cas d’habitatges situats en zona agrícola o forestal, no es pot fer de la mateixa manera que en el cas de zona de protecció del paisatge".

És prou evident que aquest ajuntament practica el caciquisme i la desviació de poder al segle XXI i l’importa “quatre pitos” protegir el paisatge, doncs deixa ben clar que el seu objectiu no és cap altre que perjudicar al màxim a les famílies que viuen a Les Comunes.

Després d’aquesta monumental mostra d’incompetència i mala llet, resulta que els “esforços de l’administració” no serveixen absolutament per a res, més aviat ben al contrari :

La “rebaixa” d’hectàrea i mitja no resol res i amb la nova ampliació resulta que quedem pitjor que abans (si és que es pot estar pitjor), doncs porta trampa : resulta que ara les 7,5 Ha les hem de comprar dins la nova zona que han delimitat tan seriosament com hem vist.

Finalment, les "senyores" Foraster i Sans (equip redactor), veritables "sicaris" al servei de l'ajuntament, encara no els hi ha caigut la cara de vergonya, continuen obssessionades amb Les Comunes i plenament conscients del mal que ens fan, no baixen del burro, es riuen de nosaltres i proposen “estimar en part” les nostres al·legacions, aquesta vegada la ja tant repetida D.T. 4ª queda de la següent manera :

Els cincs habitatges il.legals i fora d’ordenació existents a la zona de Les Comunes, en zona qüalificada de protecció al paisatge (clau 25), que s’inclouen en l’annex 4, es podran legalitzar a través del procediment que estableix l’art. 44 del Reglament de Gestió Urbanística, sempre i quan es compleixin els següents requisits :

1-Tenir una parcel.la de com a mínim 7,5 Ha dins la zona delimitada en el plànol a escala 1:5000 que s’adjunta, formada per la zona de protecció del paisatge que inclou Les Comunes ampliada fins el límit de la Riera de Muntanyola i per l’est fins el camí de pujada a Les Comunes pel cantó de Les Planes.

2-Només es podrán legalitzar els volums imprescindibles per als usos actuals d’habitatge.

3-El projecte de legalització haurà de contenir les mesures pertinents per a l’adequació del paisatge.

4-El termini per tal d’obtenir aquesta legalització serà de cinc anys a comptar des de la publicació definitiva d’aquest Pla General.”

Ara no em queda altre remei que evitar que la Generalitat aprovi definitivament el Pla General, a partir d’aquí lluitant tot sol ja que un dels afectats "baixa del tren" ja que disposa de 12 Ha (que li va vendre el propi ajuntament a l’any 1996 !! ) i queda legalitzat, un altre no vol rascar-se la butxaca en advocats i els altres dos passen de tot.

Veure escrit de resposta de l'ajuntament.


INTERPOSO RECURS D'ALÇADA DAVANT EL CONSELLER DE LA GENERALITAT JA QUE LA COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, MALGRAT LA DISCRIMINACIÓ I LES IRREGULARITATS DENUNCIADES, PASSA DE TOT I ES LIMITA A APROVAR EL PLA GENERAL DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER SENSE DONAR CAP EXPLICACIÓ AL RESPECTE.


10/1/03 : Per evitar la il.legalització irreversible de la casa i ja que em continua sent impossible que pugui mai disposar de la superfície fixada per “legalitzar” (ni de miracle), em veig obligat a interposar recurs d'alçada davant del Conseller, contra els acords de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona que aproven el Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer, en el qual :

- Em ratifico en totes les 7 al.legacions exposades a l’ajuntament.

- Insisteixo en el fet de que el Pla d’Ordenació no és el marc legal adient per declarar una construcció il.legal. Tal declaració només la pot fer una autoritat administrativa o judicial prèvia instrucció del corresponent procediment i amb els efectes que tal declaració comporti.

- En el cas present, el Pla crea ex novo una clau o determinació urbanística (protecció paisatgística –clau 25-) que fa incompatible l’ús d’habitatge a la zona de Les Comunes (Art. 142.2 de les Normes Urbanístiques del Pla), i tal incompatibilitat d’ús, a la vegada genera una situació de volum disconforme respecte les preexistències que ha de ser resolta per la via de la Disposició Transitòria.

-El problema que planteja la D.T. 4ª, a diferència de les D.T.1ª i 2ª, és que NO RESOL les qüestions que les determinacions urbanístiques de la Clau 25 introdueixen en l’àmbit del sector de Les Comunes, per la senzilla raó de que s’exigeix un condicionant de compliment impossible.

- El sector de Les Comunes, d’unes 40 Ha aproximadament, està composat de parcel.les inferiors a l’hectàrea donat el seu origen històric ( dot a les joves del poble que es casaven durant el segle XVIII), el que significa que, en l’actualitat, hi ha més de 50 parcel.les que pertanyen a més de 35 propietaris diferents, algún dels quals, com és el cas del Sr. Jutglar, ja disposa de més de 10 Ha.

- En el meu cas concret, tinc una finca d’aproximadament mitja hectàrea. Per la banda Nord i Est, limita amb la finca del Sr. Jutglar (que no la pot vendre perquè necessita la superfície per legalitzar la seva vivenda), i per l’Oest, amb el terme municipal de Muntanyola. A la banda Sud, limita amb la parcel.la 58, que, a la vegada, limita consecutivament amb les parcel.les 59, 60, 61, 62, 63, 64 i 65 (aquesta última ja limita amb el terme de Muntanyola). Les dites 8 parcel.les pertanyen a la vegada a 8 propietaris diferents. En el suposat cas de que s’assolís comprar les dites 8 parcel.les posant-nos d’acord amb 8 propietaris diferents (suposant que les volguéssin vendre, i que econòmicament les poguéssim adquirir), podriem arribar a tenir un màxim de 4,2 Ha que sumades a la 0,5 Ha que tenim donen un total de 4,7 Ha, és a dir, encara en faltarien 2,8 Ha per poder “legalitzar” la vivenda, tot l’anterior suposant el fet inimaginable de que poguéssim arribar a comprar vuit parcel.les consecutives de vuit propietaris diferents, els quals i pel que s’ha pogut esbrinar, no tenen cap ganes de vendre per multitud de raons, com ara, sentimentals, històriques, d’ús agrícola o d’esbarjo, o simplement perque no volen vendre.

- D’altra banda, s’afegeix el problema de la qüestió jurídica de les adquisicions, doncs probablement moltes de les finques no estan immatriculades i existeixen problemes de titularitat. De fet, el propi ajuntament va qüestionar durant molt temps el dret dels petits propietaris de Les Comunes adduïnt que ell n’era el propietari, el que va originar tot tipus d’enfrontaments entre els propietaris i l’ajuntament el que potser explica l’actual actitud de l’ajuntament per “resodre” el problema de les preexistències a Les Comunes a diferència d’altres construccions preexistents a la resta de sòl no urbanitzable que, com és de veure en les Disposicions Transitòries 1ª i 2ª, es legalitzen totes sense cap requisit de parcel.la mínima, estiguin o no en zona forestal, s’hagin construït fa poc sense cap tipus de llicència, i fins i tot se’ls hi permet ampliar.

- Als efectes d’adverar tot el que s’ha dit s’acompanya com a document nº 2 relació de parcel.les i propietaris de Les Comunes segons cadastre, com a document nº 3 còpia del plànol cadastral de Les Comunes i com a document nº 4, còpia del diari “La Marxa” de 10 de novembre de 1995 on es posa de manifest que finalment l’ajuntament admet la propietat dels propietaris privats.

- Pel que s’ha exposat, és evident que la D.T. 4ª no resol la qüestió que les determinacions urbanístiques del Pla plantegen enfront a les preexistències, imposant un requisit que és d’impossible compliment. Per la qual cosa, cal considerar no ajustada a dret l’exigència d’una superfície mínima per legalitzar les prexistències.

Per tot el que he exposat, demano que es declari no ajustada a dret la D. T. 4ª i també l’apartat 4art. de l’Art. 142 de les Normes Subsidiàries pel que fa a la declaració d’il.legalitat que conté i s’inclogui el meu habitatge en l’Annex 1 a que fa referència la D. T. 1ª, o bé, s’apliqui a la meva construcció el règim previst en la D. T. 2ª.

Com veieu, l’ajuntament ja fa anys que demostra interès per la zona de Les Comunes, fins al punt de considerar-los “bens comunals” i posar-se’ls al seu nom.

Però, de què ha servit aquest recurs d’alçada ? Absolutament per res, doncs el Sr. Felip Puig Godes, aleshores conseller de Política Territorial, no es digna a contestar, o en altres paraules, el recurs es desestima per silenci administratiu. Aquesta negligència m'obligarà al plet.

Com hem vist, tractar amb l’ajuntament és “picar ferro fred”, però passa el mateix amb la Generalitat, doncs la Comissió d’Urbanisme, coneixedora de la impossibilitat de complir amb el requisit de superfície mínima plantejada en les al·legacions, i malgrat que en el seu informe-proposta de l’acord reclama a l’ajuntament que indiqui quina superfície tenen les finques de les cases que s’acullen a les D.T. 1ª i 2ª, sorprenentment això no es complimenta, permetent així la seva ampliació amb independència de la superfície de la finca. Davant de tot això, què fa la Generalitat ? : “passa” de nosaltres i es limita a aprovar definitivament les Normes Subsidiàries sense donar cap mena d’explicació o justificant. Dit amb altres paraules : il.legalitza a les famílies que fa més de 30 anys que viuen a Les Comunes i soluciona la papeleta als rics que han edificat en sòl no urbanitzable, il.legalment i sense llicència, les seves luxoses torres allà on han volgut.

La Generalitat, sap prou bé que s’estant fent les coses molt malament, però no fa res per evitar-ho. Aquesta colla de corruptes ni tan sols es dignen a contestar el recurs d'alçada. Ara, per evitar que casa meva quedi il-legalitzada per sempre i que la D.T. 4ª agafi fermesa, m'obliguen a anar al contenciós administratiu, el segon d'aquesta lamentable persecució administrativa.

Veure recurs d'alçada


EL DESHONORABLE CONSELLER FELIP PUIG NO ES DIGNA A CONTESTAR EL RECURS D'ALÇADA I PER EVITAR LA IL·LEGALITZACIÓ IRREVERSIBLE DE L'HABITATGE, M'OBLIGUEN A INTERPOSAR EL SEGON CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU D'AQUESTA LAMENTABLE PERSECUCIÓ ADMINISTRATIVA

1-12-03 : S’entra la demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la qual s’hi adjunten els següents documents :

Document nº 1 : còpia de l’escriptura de compra-venda de la vivenda.
Document nº 2 : còpia de l’escriptura de declaració d’obra nova.
Document nº 3 : còpia dels rebuts de l’IBI d’urbana del l’any 1999 al 2002.
Document nº 4 : Fotografia aèrea de l’Institut Cartogràfic de Catalunya del vol d’agost de 1981 on apareix la casa fotografiada.
Document nº 5 : Certificació de la fotografia, signada pel Director del ICC.
Document nº 6 i 7 : Còpia del plànol de les Normes Subsidiàries de l’any 1981, i d’un informe de la Direcció General d’Urbanisme per acreditar que la finca no es troba en zona de reserva forestal.
Document nº 8 : Plànol original de la finca on consta com a propietari el Sr. Ramón Carrera Barniol.
Document nº 9 : Còpia d’un informe de la Junta d’Aigües on consta que la Sra. Prudència Almeda Vila (vídua del Sr. Carrera) vivia a la casa junt amb cinc persones més.
Document nº 10 : Còpia de la notificació de l’oficina del cens electoral de 31 de maig de 2000 on consta que el meu domicili està situat a la zona de Les Comunes s/n.
Document nº 11 : Còpia de l’últim rebut del servei d’escombraries municipal.
Document nº 12 : Còpia d’un informe emès pel aleshores secretari de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer de data 23 de maig de 1980 on nega la possibilitat de construcció en la parcel.la d’un dels propietaris, al considerar que totes les parcel.les de Les Comunes son béns comunals i, per tant, l'únic propietari és l'ajuntament.
Document nº 12 bis : Còpia d’un escrit de l’ajuntament que va enviar al Centre de Gestió Catastral sol.licitant una rectificació de plànols i una altra d’un veí de Les Comunes protestant perquè l’ajuntament s’havia posat al seu nom les finques particulars de Les Comunes.
Document nº 13 : Reportatge fotogràfic on es pot veure l’ “afectació” al paisatge del meu habitatge en comparació al luxós xalet de “Les Acàcies”, legalitzat mitjançant la Transitòria 1ª.

Es recorda, que ja en el tràmit d’al.legacions, es va demanar que fos possible la “legalització” del meu habitatge de la mateixa manera que es legalitzaven habitatges que s’acabaven de construïr o que fins i tot estaven construïnt-se, encara que no disposessin de la Unitat Mínima de Conreu o Forestal, com a exemple es citen 7 habitatges d’un total de 27, i com a exemple més evident, es cita el complex residencial de luxe de Torrents, format per 3 habitatges que consten en les fitxes 28, 29 i 30 (folis 384, 385 i 386), les fotos dels quals consten a l’expedient administratiu.

I expliquem la “complicitat” de la Comissió d’Urbanisme :

Com consta a l’expedient, la Comissió d’Urbanisme, aprova definitivament les NNSS sense donar cap explicació sobre l’impossibilitat de compliment del requisit establert en la D.T. 4ª, si bé és curiós observar com en l’informe proposta de l’acord, es reclama que es posi la superfície de les finques en les fitxes de les cases existents en sòl no urbanitzable als efectes de limitar l’ampliació edificatòria que es concedeix a les cases que s’adscriuen a la D.T. 1ª i 2ª, exigència que després, sorprenentment no es complimenta en el Text Refós, amb la qual cosa, es desconeix la superfície de les cases, permentent-se ‘de facto i ope legis’ la seva ampliació amb independència de la seva superfície, qüestió que encara afegeix un plus de discriminació a l'assumpte.

L’advocat exposa vuit fonaments de dret, set dels quals són els que ja s’havien exposat a l’ajuntament i a la Generalitat i qüalfica d’ irracional, injustificada i arbitrària l’actuació de l’administració.

L'advocat posa en evidència que a la Generalitat i a l'ajuntament només els interessa solucionar la "papeleta" als rics i que la "protecció paisatgística" és sols un invent per discriminar i perjudicar al màxim els veïns de Les Comunes. Si bé en via administrativa, acusa directament a l'ajuntament de desviació de poder, curiosament, durant el procés judicial evita posar "munició" a la demanda, s'abaixa els pantalons i no denuncia la flagrant il·legalitat dels habitatges de l'Annex I, ni les greus irregularitats comeses, permetent que l'ajuntament no en surti malparat i aconsegueixi els seus objectius.


8è – Nul.litat de la transitòria quarta per arbitrària :

Insistim que no tenim res a objectar a que el planejament hagi solucionat el problema de diverses cases de recent construcció o que s’estaven construïnt en el sòl no urbanitzable, les quals no podien ser objecte de legalització segons la normativa per no tenir la superfície necessària, (altrament no tindrien raó de ser les transitòries primera i segona ).

Ara bé, intentar desconèixer la situació fàctica de les cins construccions existents a Les Comunes, on hi viuen famílies de pocs ingressos des de fa més de 30 anys, i en canvi, solucionar la papeleta d’altres propietaris que han construït recentment mansions luxoses en el sòl no urbanitzable (vegi´s les fotos enumerades en els antecedents), és un fet clamorós, que sobrepassa l’inherent facultat discrecional del planejador, convertint-la en arbitrària.

Val a dir, a l’anterior propòsit, que la casa del meu mandant, ( 60m2 en planta baixa, vegi´s la foto al foli 401 ), en res pot afectar al paisatge que es pot contemplar, perquè, per veure-la, cal estar a menys de 100 metres de la mateixa, a diferència per exemple del que passa en el luxós xalet de “Les Acàcies”, (foli 371), construït al peu d’un turó pelat d’arbres i que es veu des de la carretera i del poble.

A efectes d’adverar l’anterior s’acompanya com a Document nº 13 reportatge fotogràfic on es pot veure com “afecta” el paisatge de l’entorn del poble la casa del meu mandant, i la casa de “Les Acàcies” legalitzada mitjançant la Transitòria Primera.

Per això, a banda dels anteriors fonaments, considerem que el planificador, en el punt concret de la Transitòria Quarta ha adoptat una resolució irracional, per injustificada i impossible, el que ha de comportar la seva nul.litat. (Es cita com a exemple la Sentència del Tribunal Suprem STS de 2 d’octubre de 1990-RJ 1990, 7828)

Finalment, demanem que es tingui per formulada demanda contenciosa contra la denegació pressumpte del recurs d’alçada davant del Conseller i contra els acords de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona que acorden aprovar el Pla General de Santa Eulàlia de Riuprimer i que es dicti sentència en la que es declari no ajustat a dret l’apartat nº 1 de la D. T. 4ª (superfície de terreny exigida), i la conceptualització com a il.legals i fora d’ordenació de les 5 cases situades a Les Comunes, i de la mateixa manera, es declari no ajustat a dret la dita conceptualització que es conté a l’article 142.4 de les Normes.
.

ARA SÍ, LA GENERALITAT RESPÓN OPOSANT-SE A LA NOSTRA DEMANDA I DEFENSANT ELS MALVATS INTERESSOS DE L'AJUNTAMENT.

12/1/04 : Aquesta vegada sí, la Generalitat, que fins ara passava de tot, es mou i respón a la nostra demanda, insistin en les argumentacions de sempre. Per ells, la declaració d'il·legals i fora d'ordenació, només són "expressions" :

Ara bé, davant la impossibilitat d’ordenar la seva demolició, se’ls col.loca en una situació anàloga a la dels edificis fora d’ordenació. Per tant, les expressions il.legal i fora d’ordenació són correctes ja que defineixen la particular situació en la que es troben.

Expliquen que la D.T. 4ª, per ells, no és discriminatòria :

El paratge de Les Comunes està qüalficat com a zona de protecció del paisatge...//... en aquesta zona la finalitat és preservar una de les façanes del municipi...//... Aquesta finalitat justifica plenament que s’estableixi una regulació diferent per aquesta zona, en la que es prohibeix l’ús d’habitatge.

.
En aquest punt cal fer constar, que aquesta afirmació és falsa, doncs cap dels habitatges de Les Comunes es troben situats a la "façana" del municipi i ni tan sols es veuen des del poble, a diferència d'algún dels luxosos habitatges legalitzats mitjançant la D.T.1ª ó 2ª, que es veuen des de la carretera d'entrada a Santa Eulàlia i des del poble.
.
En conseqüència la regulació de les disposicions transitòries pel cas d’habitatges situats en zona agrícola o forestal, no es pot fer de la mateixa manera que en en el cas de la zona de protecció del paisatge.
.
S’atreveixen a afirmar que la D.T.4ª no té un contingut impossible, que no està pensada per legalitzar totes les 5 cases i que inclús, ens és beneficiosa, i d’aquesta manera tan barroera ho argumenten :
.
A més, l’actora no ha acreditat que els requisits exigits siguin irracionals o arbitraris, sinó que únicament al.lega que ella no pot complir-los.
L’actora entén que aquesta condició és molt gravosa, i en el seu cas, gairebé impossible ja
que la seva finca té una superfície de 0,5 Ha...//... i que no existeix cap norma que obligui a legalitzar-lo.

Tampoc n’hi ha cap que obligui a il·legalitzar-lo, ni cap que obligui a legalitzar totes les construccions il·legals acollides a les D.T.1ª i 2ª.
.
Per tant, qualsevol possibilitat de legalització és beneficiosa pels propietaris afectats.

Per altra banda, la legalització té caràcter excepcional i no es configura com una solució general per a totes les construccions existents a Les Comunes . . .
.
Per si a algú li quedava algún dubte, deixen ben clar que només interessava “legalitzar” a un sol propietari.
.
L’actora no ha acreditat que aquests requisits siguin irracionals o arbitraris, ( de fet, es tan evident, que ni caldria fer-ho) sinó que únicament al.lega la seva dificultat per complir-los. És evident que aquest motiu no pot servir de base per anul.lar la D.T.4ª. Quines penques !! Són més falsos que un "duro sevillano".

I finalment, tergiversant la normativa a la seva conveniència, diuen que no s’infringeix l’article 93.6 del DL1/90 :

L’article 93.6 disposa que : En tots els casos les disposicions transitòries del nou planejament han de contenir les previsions oportunes per resoldre totes les qüestions que les determinacions urbanístiques plantegint enfront de les preexistències.

En efecte, una cosa és que les disposicions transitòries del nou planejament hagin de resoldre les qüestions relatives a l’adeqüació de les construccions anteriors a la nova ordenació. Ara bé, una altra cosa és el que pretén el recurrent, és a dir, que les disposicions transitòries del nou planejament permetin la legalització d’unes construccions que mai s’han ajustat a la legalitat urbanística.

Signa aquesta resposta a la demanda, la Sra. Imma Puigmulé Recasens, del Gabinet Jurídic de la Generalitat.
.
.
ES DEMANEN PER VIA JUDICIAL ELS EXPEDIENTS DE LEGALITZACIÓ DELS FLAMANTS I LUXOSOS HABITATGES CONSTRUÏTS EN SÒL NO URBANITZABLE,
L'AJUNTAMENT "TIRA PILOTES FORA" I RESPÓN QUE NO ELS TÉ, QUE ES COSA D' "ALTRES ADMINISTRACIONS".

7/9/04 : Seguint el tràmit judicial establert, l’advocat formula escrit de conclusions. Semblava que l’actuació maquiavèlica de les administracions s’havia acabat, però no, les proves practicades ens aporten noves sorpreses :

De la documental expedida per la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona, queda acreditat que :

1. - A l’àmbit de Les Comunes hi ha un total de 44 propietaris diferents.

2.- Excepte tres propietaris (Bisbat de Vic, Manel Torres Sostre i Antoni Jutglar Bori), la superfície de les propietats que pertanyen a 41 propietaris diferents no superen l’hectàrea.
.
Pel que fa a la documental expedida per l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, es constata que l’Ajuntament no certifica res respecte als expedients de llicència dels habitatges ubicats en sòl rústec que consten en les fitxes núms. 6, 8, 12, 15, 16, 20, 23, 28 i 29, que figuren en l’annex I del Pla General d’Ordenació, al.legant que correspon a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona o al Departament d’Agricultura i que només poden certificar dades i actes que consten en els arxius municipals.
.
Així mateix, convé fer esment en aquest apartat, de la particular actitud de l’Ajuntament alhora de certificar els extrems demanats i declarats pertinents pel Tribunal, adduïnt que no es poden certificar extrems o dades que corresponen a altres administracions públiques. Com hom sap, la competència per atorgar llicències per a vivendes familiars en sòl rústec, correspon a l’ajuntament previ informe favorable de la Comissió d’Urbanisme. És un cas típic d’autoritzacions concurrents.
AIXÍ DONCS, SI L'AJUNTAMENT INFORMA QUE NO DISPOSA DE LES AUTORITZACIONS DELS HABITATGES EN SÒL RÚSTEC QUE SE LI HAN DEMANAT, ÉS PERQUÈ TALS HABITATGES NO HAN ESTAT OBJECTE DE LA TRAMITACIÓ PREVISTA a l’article 44 del Reglament de Gestió, perquè, forçossament, les autoritzacions demanades haurien de figurar als respectius expedients de les cases de recent construcció o que s’estan construïnt que figuren en l’Annex, el que si cap, encara afegeix un plus de discriminació en l’afer, AL PERMETRE A AQUESTS HABITATGES, (de luxós format i considerables dimensions segons es pot comprovar en les fotos de l’Annex), LA SEVA LEGALITZACIÓ “ope legis” SENSE NI TAN SOLS UN EXPEDIENT DE LEGALITZACIÓ.

Ja veieu, Ajuntament i Generalitat s’han saltat “olímpicament” totes les lleis – prou estrictes sobre l’edificació en sòl no urbanitzable – i ni tan sols han exigit la més mínima tramitació ordinària per a la construcció de vivendes unifamiliars arreu del terme municipal, i quan se li demana via judicial, no té altre remei que tirar pilotes fora. Se’ls en refot si fan malbé el seu apreciat "paisatge”. També deuen tenir cèdula d’habitabilitat ? clar que sí, recordeu que a mi, després de concedir-la, me la revoquen.

O sigui, que a la llista d’administracions corruptes que intervenen en tot aquest afer, caldria afegir-hi : promotors, constructors, aparelladors, arquitectes, empreses subministradores de serveis (aigua, llum i gas)...

En el tràmit de conclusions, reproduïm els fonaments de dret anteriorment descrits en les al.legacions i afegim que :

La D.T.4ª és incongruent en la mesura que, simultàniament, declara incompatible l’ús residencial a la zona de Les Comunes per raons paisatgístiques, i al mateix temps, declara legalitzable tal ús en funció de l’adscripció al mateix d’una determinada superfície de terreny, factor que res té a veure amb el paisatge.
.
Que la ja tan repetida D.T.4ª ens força a la il.legalitat i és discriminatòria perquè resol la legalitat dels habitatges existents de recent construcció en el sòl agrícola i forestal per la via de les D.T.1ª i 2ª, amb independència de la seva superfície, i en canvi, POSA FORA DE LA LLEI, els habitatges construïts des de fa més de 30 anys a la zona de Les Comunes, fent impossible la seva legalització, (excepte en el cas de la finca propietat del Sr. Juglar).
.
Que la D.T.4ª és nul.la de ple dret al tenir un contingut impossible :
De la prova practicada es desprèn fàcilment que l’únic dels habitatges de Les Comunes que podia ser objecte de legalització, ( i que de fet ja ha estat objecte de legalització ), és l’habitatge del Sr. Jutglar per disposar aquest de més de 7,5 Ha. A la resta, els hi és impossible complir la condició establerta donada la petita dimensió de les parcel.les confrontants i el gran nombre de propietaris que haurien de vendre voluntàriament per assolir que, cada habitatge, pogués disposar de 7,5 Ha en una sola finca.
.
I finalment, la D.T.4ª, és arbitrària i infringeix l’article 93.6 del DL1/90, en la mesura que legalitza habitatges construïts recentment en el sòl no urbanitzable i obvia la possibilitat de legalització de les preexistències de Les Comunes (construïts i habitats des de fa més de 30 anys), fent burla dels seus titulars al exigir-los-hi un condicionant de compliment impossible, al.legant raons paisatgístiques que per res s’han tingut en compte alhora de legalitzar per la via de la D.T.1ª i 2ª els habitatges de recent construcció inclosos en l’Annex II enumerats en l’antecedent 3er de la demanda.

Doncs ja veieu, a fi de satisfer els seus interessos, val tot, sense cap mirament i amb tota la complicitat de la Generalitat ” fabriquen” una normativa sense cap mena de fonament jurídic, però a mida per legalitzar – sense cap tipus de llicència - les “torretes” dels rics, i amb tota la mala llet, en fabriquen una altra doblement discriminatòria, que “salva” a l’únic veí de Les Comunes que interessa ( que viu al mateix “paisatge”, però que disposa de més terreny que la resta), i de retruc il·legalitza de per vida les humils vivendes de la resta de famílies que hi viuen, que, per cert, están al corrent de pagament de tots els impostos municipals, demostrant que ben poc els importa el paisatge, doncs l’utilitzen com una vulgar excusa per perjudicar-les al màxim.

Ja us podeu imaginar quina imatge puc tenir de la “Genialitat” i d’aquest Ajuntament.

Veure escrit de conclusions.


GUANYO EL 4ART. CONTENCIÓS D'AQUESTA LAMENTABLE HISTÒRIA :
EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA EM DONA LA RAÓ I DIU QUE LES ADMINISTRACIONS IMPLICADES NI TAN SOLS TENEN COMPETÈNCIES PER DECLARAR IL·LEGALS ELS HABITATGES DE LES COMUNES.
EN CONSEQÜÈNCIA, EL TSJC ANUL.LA LA NORMATIVA QUE L'AJUNTAMENT HAVIA CREAT EXPRESSAMENT PEL PARATGE DE LES COMUNES.


14/3/08 : Degut a la saturació de feina dels Jutjats (cosa gens extranya per la manera d'actúar de les nostres administracions), després de més 3 anys i 4 mesos d'incertesa amb el tema encallat als tribunals, el TSJC dicta la sentència nº 235, de la qual ha estat ponent el magistrat Sr. Manuel Quiroga Vázquez, estimant la demanda presentada.

Es tracta d'una sentència plena d'imprecisions i que costa d'interpretar donada la seva mala redacció. El tribunal, que pel que s'ha dit abans, te pressa per treure's la feina de sobre, ni tan sols entra a valorar la resta d'al.legacions, però em dona la raó ja que considera incongruent i contradictori que per una part, es declarin il.legals unes determinades construccions, i per l'altre, que es puguin legalitzar però que quedin fora d'ordenació al no poder-se ajustar al nou planejament, ja que ha transcorregut el plaç per procedir al seu enderroc. Això implica que la normativa específica per Les Comunes és contrària i incongruent amb la normativa urbanística aplicable, atorgant-se l'administració facultats que la Llei no li atorga i aquesta falta de competència comporta la seva nul·litat radical i absoluta d'acord amb l'art.62.1.b de la Llei 30/92 de procediment Administratiu Comú.

En conseqüència, el TSJC declara nul i sense efecte l'article 142.4 del Pla General (que declara il·legals i fora d'ordenació els habitatges de Les Comunes) i de retruc, també anul·la la ditxosa disposició transitòria 4ª, ja que , obviament, si aquests habitatges no són il.legals, no té cap sentit una normativa per legalitzar-los.

Ja veieu, tota aquesta lluita ha servit per deixar les coses al seu lloc, o sigui, tal i com eren abans de la normativa perversament inventada per l'ajuntament i posteriorment aprovada per la Generalitat. Resulta que no son ningú per fer el que han fet, "només s'han equivocat".
Això sí, els problemes, mal de caps i despeses econòmiques, a càrrec d'un servidor.

Creieu que això és just ? Però els maldecaps no s'acaben pas aquí, la persecució continua...

Veure text complert de la sentència






1 comentari:

Anònim ha dit...

Què passa, que no tenen altre feina que putejar a un ciutadà ?

Per això ens cobren els impostos ?

Que això ho fagi un Ajuntament és vergonyós i intolerable, doncs haurien de donar exemple.