Som una parella que ja fa més de 13 anys que estem patint una llarga sèrie d'injustícies per part de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer per suposades "irregularitats urbanístiques" i que avui dia encara continúen.
Per aquest motiu hem decidit enviar una carta al nou alcalde explicant els fets que han passat i demanant-li que acabi d'una vegada per totes amb aquesta persecució administrativa pròpia d'una dictadura que sembla no tenir aturador i que ens ha obligat a interposar fins a CINC contenciosos-administratius per defensar els nostres drets més elementals : viure amb dignitat i tranquilitat a la nostra pròpia casa.
Quatre d'aquestes demandes han estat resoltes al nostre favor i la cinquena està pendent de resolució per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Això evidència que el consistori actúa al marge de la llei, però no ha estat suficient perquè els caigui la cara de vergonya i deixin de trepitjar els nostres drets de forma despótica.
Entre moltes altres injustícies i amb la connivència d'un funcionari de la Generalitat pretenen fótre'ns fora de casa malgrat estar al corrent de pagament de tots els impostos municipals, amb aquest objectiu ens han denegat la renovació de la cèdula d'habitabilitat (concedida per la Generalitat a l'any 1999, revocada per l'ajuntament i validada pel propi TSJC a l'any 2006 gràcies a guanyar una de les sentencies) amb tota mena de negligències, falsedats i manipulacions quan saben de sobres que están obligats per llei a concedir-la.
Si voleu llegir el text íntegre de la carta i descarregar-vos els documents relacionats cliqueu aquí (PDF)
CARTA A L'ALCALDE
ASSETJAMENT URBANÍSTIC :
Tota actuació o omissió amb abús de dret que té l'objectiu de pertorbar la persona assetjada en l'ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l'aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l'empara per ocupar l'habitatge (Definició legal segons la Llei de l'Habitatge).
La mateixa Llei qüalifica l'assetjament urbanístic d'infracció molt greu i ja consta tipificat com a delicte en el Codi Penal.
ACLARIMENT : NI L'ACTUAL EQUIP DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER (IPR-Am) NI ELS ACTUALS MEMBRES DE L'OPOSICIÓ (CiU Riuprimer) TENEN CAP MENA DE RESPONSABILITAT RESPECTE DELS FETS DENUNCIATS EN AQUEST BLOC.
EL PERQUÈ DE LA PERSECUCIÓ. Introducció.
Aquest és un blog-denúncia on es demostra com l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), valent-se del seu poder, practica la persecució administrativa en ple segle XXI.
Defensar-me d'aquesta persecució, m'ha costat, de moment, fins a quatre contenciosos-administratius, tots quatre perduts per les administracions implicades (ajuntament i Generalitat). Les sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) posen en evidencia la seva actuació ilícita al marge de la Llei.
I tot això contra uns habitatges construïts i habitats des de fa més de 30 anys.
No m'invento res, ho podeu comprovar vosaltres mateixos accedint als informes, resolucions i demandes i al text complert de les sentències judicials en la densa documentació que ha generat aquesta lamentable història i que encara no ha acabat.
Entreu i tafanegeu aquest blog (clicant les paraules resaltades en blau us podeu descarregar els documents en format PDF) i descobriu el lamentable currículum d'aquest consistori osonenc: un bon grapat de "gestes administratives" pròpies dels temps de la dictadura. L'espectacle no té desperdici. I si voleu, també hi podeu deixar el vostre comentari. Benvinguts a riuprimer.cat.
ORIGEN DEL TOPÒNIM 'LES COMUNES'
El serrat de Les Comunes és un bonic turó, format per camps de conreu i bosc, situat a 8 Km de Vic, al sudoest de la comarca d'Osona, en termes municipals de Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola.
Pel que sembla, al segle XVIII, Mercè de Codina, una massa bona dona i terratinent del poble, va deixar dit al seu testament, que quan deixés aquest món, s’en fés bocins de la seva finca i s’en regalés un a cada casa del poble i que també es donés una pesseta a cada núvia que es casés.
El nom de Les Comunes respón a aquest conjunt de propietats en "comú", format per més de mig centenar de petites parcel·les de conreu, també anomenades "comunes", d’aproximadament mitja hectàrea cadascuna i res té a veure amb l'estil de vida de "viure en comunes".
La majoria dels propietaris disposen d’escriptura pública de la seva peça de terra, algunes d'elles són centenàries i la tenen inscrita en el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, on també hi consten els traspassos per compra-venda d'aquestes finques al llarg dels anys.
LA SITUACIÓ LEGAL DELS HABITATGES, PLENAMENT CONSOLIDADA.
Als anys 70, l'ajuntament va donar llicències per la construcció de diferentes casetes-magatzem a diversos propietaris del paratge de Les Comunes que ho havien sol·licitat. En poc temps i gràcies al descontrol del propi ajuntament, es convertirien en vivendes unifamiliars.
L'ajuntament, si considerava que s'havia produït algun tipus d'irregularitat, disposava de 4 anys per actuar (termini de prescripció establert per la normativa urbanística) però, tot i tenir-ne coneixement, no va fer cap objecció al respecte, ni en el seu moment, ni durant els 30 anys següents i ha deixat prescriure totes les accions legals en contra.
Fins i tot, a l'any 1979, va autoritzar la construcció d'un dipòsit de formigó per abastir d'aigua a la majoria de parcel·les i vivendes de la zona, i també algunes de Muntanyola.
Aquest descontrol per part de l'ajuntament i per motius de seguretat jurídica -dret expressament protegit a la Constitució-, mai pot acabar vulnerant, trenta anys després, els drets d'uns ciutadans i menys per una hipotètica infracció més que prescrita. Tal i com declara reiterada jurisprudència, l'administració ha perdut el dret a exigir cap tipus d'autorització, produint-se per imperatiu legal, la legalització dels habitages (llicència atorgada per acte tàcit).
Per aquest motiu, els veïns constem empadronats a Les Comunes, les vivendes están escripturades, inscrites en el Registre de la Propietat de Vic, donades d'alta al Cadastre de Barcelona i estàn al corrent de pagament de tots els impostos i taxes municipals, com l'Impost de Bens Immobles (IBI) i la taxa per recollida d'escombraries (servei inexistent).
És evident que els agradaria veure-les aterrades i ara pretenen fer el que en el seu moment no van fer, però ja no són a temps de castigar ningú, ni d'enderrocar res, per la senzilla raó de que, ni la Llei, ni la Justícia, els ho permet.
Aquesta situació plenament consolidada afegida a la frustació de l'ajuntament per l'intent fallit de ser l'únic amo de la muntanya, no agrada gens a determinades persones del consistori, que ens sotmetran a un continuat "linxament" administratiu.
L'AJUNTAMENT CONSIDERA QUE ÉS L'ÚNIC PROPIETARI DEL PARATGE DE LES COMUNES.
Des de fa molts anys, l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) mostra un interés urbanístic obsessiu vers una zona concreta del municipi i de situació privilegiada, el serrat de Les Comunes.
Més de 200 anys més tard de la donació, a l'any 1980, l'ajuntament mostra interés per apropiar-se del serrat de Les Comunes i en un informe emès per l'aleshores secretari municipal Sr. Jaume Balcells Segura, paradoxalment, nega a un propietari la possibilitat d'edificar a la seva pròpia finca, al·legant que els seus terrenys podrien pertànyer a l'ajuntament com a bens comunals. Aquest secretari també ho era de Muntanyola i es diu que va participar activament en el negoci de la macro-urbanització d'aquest municipi i que hi havia la intenció de fer el mateix a Santa Eulàlia, fins i tot de donar-li continuïtat fins "empalmar-la" amb Les Comunes.
Més endavant, l'ajuntament, aleshores presidit per Ramón Prat (CiU), contratista de professió, considera que es tracta de terrenys comunals que no es poden vendre ni comprar i per tant, el consistori n'és l'únic propietari.
L'interés per la zona és tal que, a l'any 1992, violant la voluntad de la donant i els drets dels propietaris, tira pel dret i s'apropia de les finques dels afectats amb el lucrós objectiu d'urbanitzar la muntanya.
Els veïns es veuen obligats a defensar les seves propietats i els seus advocats arriben a la conclusió de que no existeixen ni han existit mai terrenys comunals a Santa Eulàlia de Riuprimer.
EN DESCOBRIR-SE EL FRAU, L'AJUNTAMENT ES VEU OBLIGAT A SUBHASTAR ELS SEUS PROPIS TERRENYS.
A principis del 1995, el monumental frau és descobert per un veí de la zona, que durant una visita al Cadastre de Barcelona, descobreix que les seves terres están a nom de l'Ajuntament (Inventari de Béns Municipals) i que els plànols cadastrals de la zona s'han "alterat" fent desaparèixer més de 40 parcel·les de titularitat privada (la immensa majoria escripturades i inscrites al Registre de la Propietat nº1 de Vic), juntament amb les construccions edificades a sobre.
Veure plànol correcte i plànol presumptament falsificat.
Diversos propietaris entren instància a la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona impugnant el cadastre posterior a l'any 1992 i l'ajuntament es veu obligat a fer marxa enrera.
Un altre veí entra una instància a l'ajuntament demanant explicacions al respecte i l'ajuntament "tira pilotes fora" i no vol aclarir-ne res. Ni tan sols informa res sobre el parcel·lari cadastral de Les Comunes, adduïnt no poder-ne certificar res per no ser de la seva competència quan tothom sap que l'esmentada informació, com a tots els ajuntaments, tenen l'obligació de facilitar-la al ciutadà.
Tot indica que les finques dels afectats... i les seves vivendes!!, vàren estar fins a quatre anys "robades" als seus legítims propietaris (des de l'any 1992 fins al 1996). Per tapar aquest descomunal frau i "adaptar" la tramitació generada a la nova situació, el consistori fa un simulacre de subhasta pública i malvèn els seus propis terrenys (expoliats als seus legítims propietaris a l'any 1967) a un particular que llinda amb els mateixos i que seria l'únic "salvat" de la futura il·legalització dels habitatges de Les Comunes mitjançant el nou Pla General.
Només calia afegir els terrenys "adquirits" a l'any 1992 als subhastats i així disposar d'una nova parcel·la de proporcions considerables, en un entorn privilegiat i de propietat municipal.
D'aquesta manera tan il·lícita i allunyada de la voluntat de la donant, l'ajuntament es queda sense cap propietat a Les Comunes.
L'AJUNTAMENT ES VEU OBLIGAT A RECTIFICAR ELS PLÀNOLS CADASTRALS PRESUMPTAMENT FALSIFICATS.
El dia 6 de novembre de 1995, el consistori, assessorat jurídicament per la Diputació, celebra un Ple extraordinari acceptant la titularitat privada dels terrenys de Les Comunes.
D'aquest fet s'en fa ressó la premsa comarcal en un article fet a mida de l'ajuntament i que només serviria per tranquilitzar els ànims dels veïns que vèien com les seves terres havien passat a mans de l'ajuntament, evitant així una denúncia de gravíssimes conseqüències pel consistori.
L'ajuntament, en ser descobert i davant de la gravetat dels fets, es veu obligat a fer marxa enrera, ordena al Cadastre de Barcelona la rectificació dels plànols parcel·laris, apareixent altre vegada les més de 40 parcel·les "esborrades" i veu com el suculent negoci s'en va en orri.
A partir d'aquest moment, utilitzarà el seu poder, de forma implacable, per fer la vida impossible a les famílies residents a Les Comunes, sobretot a les que no són del poble, amb l'objectiu d'impedir que hi puguin viure amb uns mínims de dignitat i tranquilitat i que fan nosa en un paratge amb vistes panoràmiques a la Plana de Vic.
AMPLIAR INFORMACIÓ
LA REACCIÓ DESPÓTICA DE L'AJUNTAMENT CONTRA ELS VEÏNS DE LES COMUNES.
L'ajuntament, un cop veu com el pretext dels comunals no li ha servit de res i s'ha quedat amb les ganes d'apropiar-se de les terres dels petits propietaris, s'inventa noves excuses i continúa la persecució aquesta vegada per qüestions urbanístiques, com veurem, sense cap fonament legal, ara ja de forma inhumana, ferotge i contundent. Ens volen fótre fora de casa :
A les acaballes del mandat de Ramón Prat, a l'any 1998, intenten tallar-nos el subministre elèctric, però Fecsa no cedeix a les seves pressions, seguidament, ens deixen sense subministre propi d'aigua potable impedint la legalització definitiva del pou comunitari, després, ja amb l'ilustríssim Josep Musull (CiU), es denuncia, inclús amb denuncies falses, qualsevol insignificant "obra" per petita que sigui. Un dels casos, acaba als tribunals i es "resol" signant un conveni amb l'ajuntament a canvi de retirar el contenciós.
" De seguir amb aquestes pràctiques, arribaràn a exigir llicència urbanística per una caseta de gos o per posar gàbies de canaris ", això va fer constar un advocat en una de les demandes sobre l'assumpte.
També impedeixen l'accés a qualsevol servei públic, fins i tot, provocant la revocació, per qüestions que no són d'habitabilitat, de les cèdules d'habitabilitat (document imprescindible per sol·licitar qualsevol servei) concedides per una altra administració, la Generalitat.
" És convenient de vetllar per tal de que no puguin contractar amb les companyies corresponents ", això és el que es va reclamar a la Generalitat en un escrit, propi dels temps dictatorials, signat a l'any 1999 per l'aleshores alcalde, Josep Musull. De forma fulminant i sense temps per valorar l'assumpte, en menys de 24 hores la Generalitat decretava la revocació de les cèdules concedides i, fins i tot, ordenava el tall dels subministres. Ni dret a viure a casa nostre.
I per rematar la jugada, mitjançant el nou Pla General, declarar il·legals les vivendes de Les Comunes.
La Generalitat tampoc s'ha volgut perdre, almenys en el meu cas, la seva part del pastís, cobrant el corresponent Impost de Transmissions Patrimonials de la vivenda que més tard, amb la col·laboració del consistori, acabaria il·legalitzant.
O sigui, persegueixen al pobre que l'ha comprat, quan seria més lògic fer-ho, si fós el cas, amb qui l'ha construït. Lamentable.
Els habitatges de Les Comunes són anteriors a les Normes Subsidiàries de l'any 1981, les quals no en feien cap referència. Era evident que interessava ignorar-los. De la mateixa manera, l'ajuntament tampoc volia empadronar a ningú del paratge de Les Comunes.
Amb el nou Pla General, estava en les seves mans acceptar d'una vegada per totes que els veïns de Les Comunes tenen els mateixos drets que els altres. Però és clar, "no hi ha voluntat política", ni humana. Ha prevalgut l'odi per sobre del sentit comú hi han continuat amb el tracte discriminatori.
Un dels pilars bàsics de l'administració és garantir el benestar dels ciutadans.
No creièu que van una mica perduts i han confós la paraula "benestar" per "malestar"?
Sí senyors, tot això passa al segle XXI i a la comarca d'Osona. Una persecució pròpia dels temps dictatorials, iniciada per Ramón Prat i continuada per Josep Musull, famós per destrossar l'entrada del poble amb les aberrants "Torres Musull", convertint-lo en una petita "Marabella".L'alcaldessa Núria Solà (d'AR Independents i futura jove de l'ex-alcalde Ramón Prat) segueix la mateixa línea dels seus cínics predecessors.
A més, l'ajuntament compta amb el recolzament incondicional del seu "germà gran", la Generalitat, que lamentablement, li és fidel, es posa al seu nivell i demostra ser tan presumptament corrupte com ell. Això també ho evidencien perdent la immensa majoria de contenciosos que presenten els ciutadans, sobretot per temes urbanístics.
Déu n'hi dó quins "governants" que tenim !
La indefensió encara és més acusada, doncs això fa que la majoria de vegades, hàgim de lluitar contra els dos "monstres", doncs el petit, sistemàticament i a fi de magnificar l'assumpte, es dedica a corregir i augmentar les seves obssessions per seguidament denunciar-les al "gran", el qual intervé feroçment i ja tenint molt clar el que ha de fer i contra qui ha d'anar.
Em veig obligat a gastar-me un dineral acudint als tribunals i interposant fins a quatre contenciosos-administratius per defensar els meus drets dels brutals atacs de l'ajuntament, que només són frenats a base de guanyar tots els plets. Amb això no obtinc cap benefici extra, simplement els paro els peus i les coses tornen al lloc que estàven, d'on mai s'haurien d'haver mogut. El què és realment vergonyós i intolerable, és que aquests capritxos de l'ajuntament els acabem pagant entre tots els riuprimerencs.
És que no tenen res més important que fer ?
I mentrestant, i només per citar alguns exemples, la biblioteca continúa tancada, l'escola amb aluminosi, la piscina obsoleta i el municipi sense cobertura digne de telefonia mòbil. Un poble tercermundista en aquests aspectes. Està clar, l'obssessió vers Les Comunes els manté "enfeinats" i ja no els queda temps per res més.
Amb tota aquesta persecució, què han solucionat aquesta colla d'impresentables ?
Podreu comprovar com, sortosament, cap dels repugnants objectius del consistori es materialitza :
Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya em donen la raó, i demostren que tot això s'ha fet sense cap fonament legal.
AL PARATGE DE LES COMUNES, NI AIGUA !
L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER IMPEDEIX EL SUBMINISTRAMENT D'AIGUA PROPI I PROVOCA LA REVOCACIÓ DE LES CÈDULES D'HABITABILITAT CONCEDIDES PER LA GENERALITAT AMB L'OBJECTIU D'ANUL·LAR TAMBÉ LA OPCIÓ DE CONNEXIÓ A LA XARXA PÚBLICA D'AIGUA POTABLE.
EN ALTRES PARAULES : ENS VOLEN FOTRE FORA DE CASA.
Quan el pou dels veïns de Les Comunes ja havia rebut l'informe favorable de la Junta d'Aigües de la Generalitat, l'Ajuntament, presidit per Ramón Prat, impedeix la seva definitiva legalització i, per tant, el seu ús. Mitjançant un informe, al·lega a a la Generalitat que disposa del monopoli del subministrament d'aigua potable i que no es poden fer autoritzacions a comunitats de veïns si no compleixen "els requisits legals" (l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat).
Un cop concedida la cèdula d'habitabilitat per part de la Generalitat (document imprescindible per a la contractació dels serveis de subministrament d'aigua, gas o llum), i abans de ser utilitzada, el nou alcalde, en una actuació pròpia d'èpoques passades, envia un informe a la Generalitat que provoca la seva revocació, aquesta vegada per qüestions de "manca de llicència" que res tenen a veure amb l'habitabilitat. Una autorització, que després de més de 30 anys d'antiguitat dels habitatges, reiterada jurisprudència confirma que ja no és legalment exigible. Es tracta d'una forma de càstig per una hipotètica infracció que ha prescrit sobradament. Malgrat això, la Generalitat es posa al mateix nivell que l'ajuntament, i denega i revoca les cèdules concedides de forma fulminant, sense ni tant sols estudiar-se el tema, i fins i tot ordena la interrupció immediata dels serveis.
En aquest informe, de marcat regust caciquista i signat per l'alcalde, Josep Musull , s'hi diu textualment el següent :
"ÉS CONVENIENT DE VETLLAR PER TAL QUE NO PUGUIN CONTRACTAR AMB LES COMPANYIES CORRESPONENTS."
Aquest és el tracte que mereixen rebre uns veïns empadronats al municipi als quals se'ls cobren TOTS els impostos municipals?
Aquest tipus d'actuacions deixen ben clares les repugnants intencions del consistori : deixar-nos sense aigua pròpia i sense opció a tenir-ne de la xarxa pública, que paguem entre tots. En altres paraules, volen FÓTRE'NS FORA DE CASA. Això, en ple segle XXI, és inhumà i intolerable i ja no parlem des del punt de vista sanitari, amb l'agreujant de que es tracta d'un servei de caràcter obligatori.
Però, malgrat guanyar el plet i amb la cèdula d'habitabilitat vàlida i vigent, sorprenentment, l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, dos anys després, impedeix la concessió d'aigua potable pel meu habitatge, insistint en la seva il·legalitat, una "etiqueta" que ell mateix s'ha encarregat de posar mitjançant el Pla General, que, com veurem, també acabaria tombat pel TSJC.
AMPLIAR INFORMACIÓ
LA JUSTÍCIA EVITA LA IL·LEGALITZACIÓ DELS HABITATGES DE LES COMUNES.
Després de deixar-nos sense aigua i revocar-nos la cèdula d'habitabilitat, l'ajuntament utilitza el Pla General, ara ja de forma ferotge i contundent, per reprimir i discriminar, una vegada més, el sector de Les Comunes.Com és que els ÚNICS habitatges de tot el terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer que quedarien greument afectats pel nou invent de l'ajuntament serien els de Les Comunes ?
Assabentats que la nova punyalada de l'ajuntament era la creació d'una insòlita i innecessària zona de "protecció del paisatge" (el sòl rústic ja està automàticament protegit per Llei) que "casualment" afectaria el paratge de Les Comunes, i que aquesta "sobreprotecció", de ben segur, estava pensada per tenir-nos encara més reprimits, prèviament, i als inicis de la revisió del nou Pla General, els veïns de Les Comunes vàrem presentar suggeriments, els únics de tot el municipi !!, demanant simplement que es respectés de forma específica l'ús residencial preexistent a la zona de Les Comunes. Resulta que ens "estimen parcialment" els nostres suggeriments, però més aviat es burlen totalment de nosaltres. I quina va ser la seva resposta ? :
Doncs crear una normativa específica per a nosaltres solets, i així declarar els nostres habitatges, directament i sense contemplacions, il·legals i fora d'ordenació.
L'equip redactor del Pla General, compost d'una advocada i la pròpia arquitecte municipal, emet informe estimant en part els suggeriments presentats , i després d'etiquetar-nos d'il·legals i fora d'ordenació, estableix un sistema per "legalitzar-nos", exigint entre d'altres, que les nostres petites parcel·les, enlloc de 5.000 m2, com tenen de mitjana, n'hauràn de tenir, almenys 45.000 m2 per a cada casa. De passada i sense cap mena de suport legal, aprofitaràn per aterrar-nos els coberts existents.
Si continueu llegint veureu que aquests desitjos són ben reals. Vegeu del què son capaços per enderrocar un simple pèrgola.
El Ple de l'ajuntament, que no els hi queda ni un gram de vergonya, " passant de criteris tècnics " i sense cap justificació, decideixen doblar aquesta quantitat a 9 Ha., el doble del legalment exigible si s'hagués de construïr a l'actualitat en sòl agrícola. Ara s'entén perquè en el seu moment se'ns va ocultar l'informe de l'equip redactor que "només" exigia 4,5 Ha.
El seu nivell intelectual és tal que resulta que estàven exigint més terreny de l'existent a tot el serrat de Les Comunes : 9 hectàrees x 5 cases = 45 Ha. A més, s'ha de tenir en compte que un dels propietaris afectats ja disposa d'unes 11 Ha (que, per més "inri", li foren vengudes pel propi ajuntament i seria l'únic veí "legalitzat"), que s'haurien de restar als altres afectats.
Davant d'aquest panorama, presentem unes contundents al·legacions (tota una lliçó d'urbanisme) acreditant la il·legalitat de la D.T. 4ª , per incongruent, discriminatòria, d'impossible compliment... Quina resposta obtenim ? Continúa la burla i es limiten a "maquillar" la D.T. 4 ª rebaixant la superfície exigida de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció paisatgística, i no per criteris de protecció, sino per tapar l' "error" d'exigir més superfície de l'existent, quan eren plenament conscients que això no solucionava res i que cap de les cinc cases (excepte una, la del Sr. Jutglar) podien complir amb els requisits exigits.
Podeu comprovar amb quina "coherència" actúen : de 4,5 a 9 i de 9 a 7,5 Ha. i tot sense cap fonament legal
És curiós comprovar com, malgrat aquesta "ampliació", la nova zona delimitada d'aquesta manera tan barroera continúa afectant només als habitatges de Les Comunes i "esquiva" les demés construccions a les quals no interessa perjudicar.
Tenint en compte que la superfície mitjana de les parcel·les de Les Comunes és de 0,5 Ha.,
Quantes parcel·les haurien d'adquirir cadascun dels veïns de Les Comunes per arribar a assolir la superfície exigida ?
Doncs ni més ni menys que quinze parcel·les de quinze propietaris diferents que multiplicat per 4 cases (el Sr. Jutglar, com s'ha dit, ja ja disposa de més de 10 Ha), la genial idea de l'ajuntament originaria una seixantena de compra-vendes.
Això suposant que totes fóssin comfrontants per formar-ne una de sola, que estéssin totes en venda i que les poguéssim adquirir econòmicament (evidentment a preu especulat) i que nosaltres solets gestionem i paguem aquesta utòpica concentració parcel·laria.
No cal rumiar gaire per donar-se compte que als veïns de Les Comunes se'ls hi demana un miracle impossible.
Ja ho veieu, la resposta a uns suggeriments és aquesta monumental farsa, que ens deixa fora de la llei i que s'anomena Disposició Transitòria 4ª. No deuen saber llegir, doncs nosaltres només suggeriem que es respectin les preexistències, tal i com estableix la normativa urbanística, de caràcter superior i d'obligat compliment.
El nou Pla General (DOGC nº 3781 del 13-12-02, pàg.21902) , d'una banda il·legalitza les senzilles vivendes de Les Comunes, construïdes i habitades des de fa més de 30 anys per famílies de pocs ingressos, i de l'altra, soluciona "la papeleta" als rics legalitzant un bon grapat de flamants i luxosos xalets acabats de construïr sense cap tipus de llicència en sòl no urbanitzable agrícola i forestal, sense superfície mínima i sense cap vinculació agropecuària, o sigui, flagrantment il·legals, doncs no compleixen amb cap dels requisits establerts a la Llei d'Urbanisme.
Però cap problema, per a ells legislen expressament per legalitzar-los, en altres paraules, prevariquen pel seu benefici. Amb aquesta finalitat, també mitjançant el nou Pla General, creen una altra Disposició Transitòria, la 2ª, i queda tot "legalitzat". Ningú es pregunta si això suposa una millora paisatgística ni si es veura afectada la façana del municipi.
I tot això amb Josep Musull com a màxim responsable, i com a regidors d'obres, Albert Vilademunt (tinent d'alcalde ) i Àlex Peris.
Ah! i no us ho perdeu, entre d'altres organismes, aquest Pla General anti-natura, també reb l'informe favorable del Departament de Medi Ambient de la Genialitat.
Inclús la pròpia Comissió d'Urbanisme de Barcelona, suspèn l'executivitat del Pla General fins que l'ajuntament aporti dades bàsiques com la superfície d'aquestes finques, això no es complimenta i aquesta mateixa comissió aprova definitivament el Pla General sense donar cap explicació al respecte i, evidentment "passant" de donar algún tipus de solució a la il·legalització irreversible al·legada pels veïns de Les Comunes.
Com s'entén que es "mullin" d'aquesta manera per afavorir a uns quants particulars i perjudicar-ne uns altres? Fixeu-vos que en surten molt ben parats grans empresaris, polítics, famílies benestants i amics i parents del consistori (a Les Comunes no hi ha res d'això, sino, un altre gall ens cantaria).
Es va demanar a l'ajuntament el perquè d'aquesta diferència de tracte i la resposta ja us la podeu imaginar :
" La regulació pel cas d'habitatges situats en zona agrícola o forestal, no es pot fer de la mateixa manera que en el cas de la zona de protecció del paisatge ".
Es compleixen els pronòstics i ara podem comprovar el que ja ens temíem, que la "protecció del paisatge" és sols una nova excusa (i ja van unes quantes) per no donar-nos el mateix tracte que als "rics", en altres paraules, per discriminar-nos una vegada més.
Per més "inri", resulta que els terrenys de Les Comunes, formats per terres de conreu i bosc, precisament sempre han tingut aquesta mateixa qüalficació : agrícola i forestal.
L'advocat en les seves conclusions, posa de manifest la "particular" actitud de l'ajuntament quan se li demana per les autoritzacions de la resta d'habitatges en sòl rústic, de luxós format i considerables dimensions, doncs el consistori no certifica res al respecte.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data 14 de març de 2008, dicta sentència estimant la demanda presentada i declarant que les dues administracions implicades s'han autoconcedit facultats que la Llei no els atorga i que aquesta falta de competència ha de comportar la nul·litat radical i absoluta dels articles del nou Pla General que qüalifiquen d'il·legals els habitatges de Les Comunes així com també, lògicament, l'anul.lació de la normativa imposada per "legalitzar-los".
Davant dels reiterats atacs de l'administració, ja es va portar en el seu moment el cas al Síndic de Greuges d'aleshores, Sr. Antón Cañellas, el qual fa els ulls clucs davant dels fets denunciats i, increïblement, resol a favor de les administracions, i fins i tot, considera que mitjançant el Pla General (que acaben d'anul·lar els Tribunals) l'ajuntament fa un "esforç" al fer "una rebaixa ostensible" de la superfície de terreny exigida per "legalitzar", però com que no disposo de tal superfície, el Síndic arriba a la conclusió que tampoc tinc dret a la cèdula d'habitabilitat.
Algú em pot explicar com és que el dret a una cèdula d'habitabilitat estigui condicionat per la superfície de la finca ? Què té a veure una cosa amb l'altra ?
Les sentències del TSJC demostren que es va equivocar estrepitosament : per incompetent o per corrupte ?
Des d'aquí, els meus agraïments a les senyores Núria Sans (arquitecte municipal) i Concepció Foraster (advocada), redactores d'aquest maquiavèlic Pla General i artífex de la Disposició Transitòria 4ª, tombada pels Tribunals, per la barreja d'incompetència i mala llet mostrada, acceptant l'encàrrec de fer els "vestits a mida" a canvi de diners, encara que sigui vulnerant la normativa urbanística i dividint en "categories" als veïns del poble, afavorint en un cas i perjudicant en l'altre, segons els interessos del consistori.
Presentant DNI, escriptura de propietat i cèdula d'habitabilitat, t'han de concedir l'aigua, però a Santa Eulàlia és diferent. Si això no és prevaricació, que algú m'ho expliqui ! Increíble però cert.
Darrerament el consistori sembla donar senyals de participació ciutadana en qüestions intrascendents, però malauradament ja és massa tard, com veièu, tot està "dat i beneït", les butxaques d'alguns plenes i el poble destrossat.
L'AJUNTAMENT I LA GENERALITAT, EN UNA DE LES ACTUACIONS MÉS LAMENTABLES, PRETENEN ENDERROCAR-ME UNA SIMPLE PÈRGOLA (de 10x4m i feta amb pals de fusta i teulada de plàstic) I ACABEN FENT UN RIDÍCUL CLAMORÓS.
Josep Musull i el seu equip, protagonitzen un cas flagrant de persecució. Un cop m'han deixat sense aigua potable, sense cèdula d'habitabilitat i amb l'habitatge il.legalitzat, per si no n'hi havia prou, en aquesta ocasió pretenen enderrocar-me un trist cobert del qual l'ajuntament ja tenia, fins i tot, el pressupost d'enderroc (superior al valor del propi cobert !!) confeccionat per l'actual arquitecte municipal i co-redactora del nou Pla General, Nuria Sans Cuffí, que, perquè us en feu una idea, un pèrit dessignat pel jutjat, va valorar en tan sols 315 € !! Veure Dictamen pèrit Se li escau millor el nom de pèrgola, doncs no és d'obra i ni tan sols disposa de tancaments, per això computa sols com a 20 m2.
L'ajuntament, davant de la magnitud de la descomunal edificació, que la qualfica d' "infracció urbanística greu i manifesta", considera que ha d'intervenir la Generalitat.
El cobert no només no serà enderrocat, sino que a més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obligarà a l'ajuntament a concedir-me la llicència que en el seu moment vaig sol·licitar i que m'havia estat reiteradament denegada per totes dues administracions, a més, el TSJC considera que la Generalitat és totalment incompetent per intervenir en l'assumpte. Veure text sentencia del TSJC.
A més, i per si encara no havien fet prou pena, es permeten el luxe d'indicar al Tribunal com s'ha de resoldre l'assumpte i la seva genial solució consisteix, sense lloc a dubtes, a enderrocar el cobert, però com que se les veuen a venir magres, em pagarien el seu irrisori valor i les despeses d'enderroc i trasllat a l'abocador anirien a càrrec de l'ajuntament, millor dit, a càrrec dels riuprimerencs, burlant-se del tribunal i del ciutadà. Intolerable i vergonyós.
Això em provoca encara més despeses extres, doncs el meu advocat ha de presentar recurs en contra, recurs que tornem a guanyar : els perversos desitjos del consistori serien denegats pel Jutjat contenciós administratiu nº 7 de Barcelona.
Veure sentència
L'ajuntament perd definitivament el plet i es queda amb les ganes d'aconseguir el seu repugnant objectiu. Una actuació patètica, deplorable i ridícula, però que deixa ben clar de quin peu calça aquest ajuntament. AMPLIAR INFORMACIÓ
És vergonyós que des de l'ajuntament es perdi el temps d'aquesta manera i que a sobre les despeses judicials vagin a càrrec de tots els riuprimerencs i mentrestant, el poble deixat de la mà de Déu.
Es dóna el clamorós fet que els mateixos presumptes corruptes que perseguien a mort l'enderroc del meu cobert, em revocaven la cèdula d'habitabilitat i m'il.legalitzàven la casa, simultàniament estàven legalitzant un bon grapat de luxosos xalets edificats sense cap tipus de llicència en sòl no urbanitzable agrícola i forestal i sense disposar de la superfície mínima de parcel·la. I tot això amb la complicitat de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. No calen més comentaris.
--------------------------------------------------------------------
DIUEN QUE ES LIMITEN A FER COMPLIR LA "LEGALITAT", COM FEIEN ELS BOTXINS DURANT EL FRANQUISME, PERÒ HA QUEDAT DEMOSTRAT QUE AQUESTES PRÀCTIQUES FEIXISTES NO SOLUCIONEN RES, SINO QUE CREEN GRAVÍSSIMS PROBLEMES ALS VEÏNS ESCOLLITS.
QUÈ AMAGUEN DARRERA AQUESTA OBSSESSIÓ MALALTISSA VERS LES COMUNES ?
TORNAR-SE A APROPIAR DE LA MUNTANYA MITJANÇANT UNA EXPROPIACIÓ CLANDESTINA ?
UN PLA GENERAL FET A CORRE-CUITA I "D'AMAGATOTIS".
Una prova d'això, són els suggeriments presentats pels veïns de Les Comunes a l'avanç de revisió de les Normes Subsidiàries (any 2001), els únics de tot el municipi, en els que simplement demanem que es respectin les preexistències.
La resposta del consistori consisteix en estimar-los en part creant una normativa específica per abocar-nos fora de la Llei, declarant, sense contemplacions, il·legals i fora d'ordenació els cinc habitatges de Les Comunes (art.142.4 i Disposició Transitòria 4ª) burlant-se dels seus veIns al exigir, per tal de "legalitzar-los", una condició d'impossible compliment.
Els membres del Ple, "passant" de criteris tècnics i sense cap mena de justificació, decideixen que per "legalitzar" els habitatges les finques haurien de tenir una superfície mínima de 9 Hectàrees, o sigui, el doble del legalment exigible si s'hagués de construïr de nou en sòl agrícola quan eren plenament conscients que cap de les cinc famílies (excepte una) els era possible arribar a adquirir tal superfície de terreny, entre d'altres raons, perquè estàven exigint més terreny de l'existent a tota la muntanya. Una demostració més del nivell intelectual del consistori.
UNA NORMATIVA QUE LEGALITZA FLAGRANTS INFRACCIONS URBANÍSTIQUES I UNA ALTRA D'EXPRESSA PER IL·LEGALITZAR ELS HABITATGES DE LES COMUNES.
Amb una normativa específica i plena d'avantatges (D.T.1ª i 2ª del Pla General) que no exigeix cap superfície mínima de terreny, ni tan sols la tramitació de cap tipus de procediment de legalització, "solucionen la papeleta" a un bon grapat de flamants i luxosos xalets acabats de construïr per famílies benestants en ple sòl no urbanitzable (agrícola i forestal) i sense cap tipus de llicència. En el seu moment, es demanen via judicial les llicències d'aquests habitatges i l'ajuntament respón que no les té i "tira pilotes fora" adduint que és cosa d'altres administracions, quan tothom sap que qui atorga la llicència és l'ajuntament previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.
Per no donar-nos el mateix tracte de "libre albedrío", l'invent d'en Josep Musull i el seu equip consisteix en crear una altra normativa també específica i només pel sector de Les Comunes, però plena de greus desavantatges (D.T.4ª) que, un cop ja declarats il·legals i fora d'ordenació (qüalificació que, per cert, també tindrien aquests luxosos habitatges) remata la jugada batejant el paratge com a zona de protecció paisatgística (art.142.1) per tal d'excloure als veïns de Les Comunes de la solució donada a la resta. En canvi, el consistori no es mostra gens preocupat per l'impacte paisatgístic generat pels nous habitatges d'alt standing i considera que allà no hi ha res a protegir, llevat dels interessos d'uns quants particulars. Això sol ja dóna una idea dels suposats criteris paisatgístics dels polítics municipals.
Una sobreprotecció absurda, doncs els terrenys rústics ja gaudeixen de protecció per aplicació directe de la Llei.
A més, els intelectes del consistori s'han permès el luxe de, fins i tot, prohibir l'ús ramader (art. 142.2), una pràctica ancestral i d'un contrastat efecte beneficiós pel sotabosc i que suposa una frontal contradicció si el que pretenen és "protegir el paisatge".
Cada cop que un pastor porta el ramat a pasturar a Les Comunes, sense saber-ho, està vulnerant una "norma" municipal.
Aquesta normativa, a efectes "ecològics" no serveix absolutament per res. Però va la mar de bé com a eina per reprimir i discriminar, encara més si cap, als veïns escollits. Per exemple, per tocar allò que no sona a un veí que reb unes "insòlites" inspeccions per quatre cabres (autoritzades pel DARP des de fa una pila d'anys) que tot el mal que fan és netejar el sotabosc.
Igualment han prohibit l'ús residencial en una zona en la que precisament pretenen "legalitzar" cinc habitatges. Això actualment, ja amb Núria Solà (AR) d'alcaldessa, és utilitzat per posar entrebancs per obtenir la cèdula d'habitabilitat o per sol·licitar quelcom tan bàsic com aigua potable de la xarxa pública, que paguem entre tots els contribuents.
És realment preocupant que una colla d'ineptes tinguin poder per legislar i encara més quan qui ha de supervisar la "legalitat" d'aquesta actuació, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Generalitat), es limita a aprovar-ho definitivament sense cap mena de consideració al respecte.
Volen "protegir el paisatge" o putejar a uns determinats veïns ?
LA JUSTÍCIA POSA EN EVIDÈNCIA L'ACTUACIÓ IL·LÍCITA DE LES ADMINISTRACIONS, QUE PERDEN FINS A QUATRE PLETS.
Defensar-me d'aquest despotisme, una autèntica dictadura en ple segle XXI, m'ha costat quatre contenciosos administratius, que sortosament, han acabat en quatre sentències estimatòries per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que evidencien que tot això s'ha fet sense cap fonament legal i les coses han tornat al seu lloc, d'on mai s'haurien d'haver mogut.
EL TSJC TORNA A DONAR VALIDESA A LA CÈDULA D'HABITABILITAT.En el seu moment, ja es va al·legar que l'expedient obert per revocar la cèdula d'habitabilitat concedida, estava caducat. La Llei és ben clara, però la Generalitat no ho va voler reconèixer. Aquesta negligència, em va costar el primer contenciós d'aquesta lamentable història.
Al TSJC no li cal entrar a valorar cap més al·legació i per caducitat de l'expedient (la Generalitat disposava de tres mesos per dictar resolució i va tardar més d'un any) anul·la totes les accions empreses per la Generalitat per revocar (a instàncies de l'ajuntament) la cèdula d'habitabilitat atorgada i la cèdula torna a ser vàlida (Sentència nº 635 de data 11-7-06).
Paradoxalment i gràcies a les gestes dels nostres funcionaris, un habitatge pot ser "il·legal" i alhora disposar de cèdula d'habitabilitat.
LA JUSTÍCIA TOMBA LA NORMATIVA DEL PLA GENERAL IMPOSADA A LES COMUNES DECLARANT QUE ELS HABITATGES NO SON IL·LEGALS.
Malgrat les contundents al·legacions que acrediten la il·legalitat de la D.T.4ª del Pla General ("sistema de legalització" inviable imposat pel consistori després de declarar il·legals els habitatges de Les Comunes) per incongruent, discriminatòria, arbitrària i d'impossible compliment, els membres del consistori, que encara no els hi ha caigut la cara de vergonya, no desisteixen del sistema de repressió, i únicament es limiten a "maquillar-la", i com si fóssin uns nens jugant al Monopoly (d'entrada els "tècnics" de l'equip redactor exigien 4,5 Ha.) rebaixen la superfície a exigir de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció paisatgística sense cap mena de criteri ni justificació, altra vegada plenament conscients que això no soluciona absolutament res.
El mateix es va manifestar posteriorment al recurs d'alçada presentat a la Generalitat. El deshonorable conseller de PTOP de la Generalitat, Felip Puig (CiU), ni tan sols es va dignar a contestar, aquesta negligència m'obligaria a interposar la 2ª demanda d'aquesta lamentable història si no volia que casa meva quedés il·legalitzada per sempre i de forma irreversible, amb les greus conseqüències que aquesta situació pot arribar a generar.
També per sentència ferma del TSJC (nº 235 de data 14-3-08), s'anul·la la normativa del Pla General d'Ordenació de Santa Eulàlia de Riuprimer que declarava il·legals els habitatges de Les Comunes i després establia una manera inviable per "legalitzar-los", en altres paraules, la Justícia tomba un sistema per esborrar-nos del mapa mitjançant una expropiació clandestina disfressada d'una matussera "legalitat".
El Tribunal els fot una bona clatellada (al consistori per proposar-ho i a tota una Generalitat per aprovar-ho "definitivament") declarant que l'esmentada normativa és contrària i incongruent amb la legislació urbanística i que ni tan sols tenen competències per declarar il·legals uns determinats habitatges (fet que podria ser constitutiu del delicte de prevaricació).
PRETENEN ENDERROCAR UN COBERT I EL TSJC CONSIDERA QUE ÉS PLENAMENT LEGAL.
Mentre s'extralegalitzàven, com hem vist, sense cap mena de suport jurídic, les luxoses residències d'uns veins concrets, simultàniament un servidor reb un tracte ben diferent :
Un cop m'han deixat sense aigua potable, sense cèdula d'habitabilitat i m'han il·legalitzat la casa, per si no n'hi hagués prou, ajuntament i Generalitat persegueixen a mort l'enderroc d'un simple cobert de 10x4m, de fusta i teulada de plàstic. Una simple pèrgola que és considerada com una infracció urbanística greu i manifesta i que, davant de la magnitud de la descomunal edificació, l'ajuntament considera que ha d'intervenir la Generalitat.
L'actual arquitecte municipal, Nuria Sans, inclús es permet el luxe de confeccionar el pressupost d'enderroc, que "ascendeix" a 360,61 €, superior al valor del propi cobert, que un pèrit judicial dessignat pel Tribunal va establir en 315 €.
El cobert no només no s'ha enderrocat sino que, el TSJC (Sentència nº 369 de data 19-4-07), condemna a l'ajuntament a concedir la llicència sol·licitada i que es negava a concedir i declara que la Generalitat és totalment incompetent per intervenir en l'assumpte. Defensar-lo m'ha costat dos contenciosos, un contra cada administració.
L'actual alcaldessa, Núria Solà (AR), en una decisió tan perversa com irresponsable, no vol acatar la sentència i en demana la inexecució amb la finalitat d'enderrocar-lo, desitjos que també serien denegats pel Jutjat contenciós-administratiu de Barcelona.
Amb aquesta forma de feixisme, més pròpia d'èpoques passades, tot el que han aconseguit és fer un ridícul clamorós demostrant, d'una banda, la seva nul·la capacitat per governar i de l'altra, la seva ilimitada mala llet.
L'AJUNTAMENT DENEGA LA CONNEXIÓ A LA XARXA D'AIGUA POTABLE INCLÚS PRESENTANT LA CÈDULA D'HABITABILITAT.
Posteriorment a la sentencia contra el Pla General dictada pel TSJC a l'any 2008, que diu que els habitatges de Les Comunes no son il·legals i qüalifica el "sistema de legalització" imposat pel consistori d'incongruent, contradictòri i contrari a la normativa urbanística i malgrat disposar de cèdula d'habitabilitat vigent (com hem vist, també gràcies a acudir als Tribunals), l'ajuntament ha tingut les penques de denegar la connexió de l'habitatge al servei públic d'aigua potable (de subministre obligatori i que paguem entre tots), considerant-lo encara il·legal i afegint que un servidor no havia presentat cap projecte de legalització d'acord amb l'esmentat "sistema", com s'ha dit, acabat de tombar pel Tribunal.
A qualsevol lloc del país presentant DNI, escriptures de propietat i cèdula d'habitabilitat, et subministren el servei, però a Santa Eulàlia de Riuprimer és diferent.
TOT UN GOVERN AUTONÒMIC QUE ES PRESTA AL JOC BRUT DE L'AJUNTAMENT.
Actualment determinades persones del consistori no els plau renovar-me la cèdula d'habitabilitat (cèdula que en el seu moment va atorgar la Generalitat sense cap problema i que caduca als 10 anys d'haver estat concedida) i per aconseguir-ho no tenen cap mirament en ignorar la realitat i fer els informes a mida, fins i tot, certificant dades falses i amagant la veritat, perquè un funcionari de la Generalitat, que es presta a jugar al seu joc, dicti la denegació plenament conscient de que és injusta. I de passada es tornen a burlar del ciutadà obligant-lo a un segon contenciós per la mateixa qüestió i al cinquè d'aquesta lamentable història.
Pot ser "comprensible" que l'ajuntament continuÏ "ressentit" per no ser l'únic propietari de Les Comunes i això derivi en un "particular" tracte vers els veïns d'aquest paratge, però és inadmissible i realment preocupant que tot un govern autonòmic, de molta més emvergadura i d'un àmbit territorial molt més ampli, es presti al lamentable joc brut de l'ajuntament que obstaculitza greument viure a casa nostra d'una forma més o menys digna i sense entrebancs, encara que sigui amb l'etiqueta de fora d'ordenació.
CONTRIBUENTS AL CORRENT DE PAGAMENT DELS IMPOSTOS MUNICIPALS PERÒ SENSE DRETS I AMB ELS SERVEIS DENEGATS.
A un altre veí de Les Comunes la Generalitat li acaba de denegar la cèdula d'habitabilitat per motius que res tenen a veure amb l'habitabilitat i pel sol fet de tramitar-la, també l'ha amenaçat amb la interrupció dels serveis que disposa.
L'advocat d'aquest veí, fins i tot ha demanat que s'obri expedient disciplinari al responsable de la Generalitat, per tractar-se d'una denegació arbitrària i clamorosament injusta, significant una restricció gravíssima del dret constitucional de llibertat de residència i el dret a un habitatge digne.
UNA ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA PERSECUTÒRIA I CACIQUISTA I QUE ENCARA NO HA ACABAT.
Després de perdre quatre plets, encara no els hi ha caigut la cara de vergonya. Aquesta corruptela encara no s'ha assabentat de la imatge tan deplorable que estàn donant i malgrat les sentències del TSJC, tornen a posar en evidència la seva manca d'escrúpols i continuen amb la persecució.
L'acció premeditada de les administracions per tal de saltar-se la normativa i la flagrant manca de fonamentació de les denegacions, que neguen uns fets reconeguts per sentència ferma i publicats en Diari Oficial, comformen una actuació il·lícita i d'una mala fe absoluta, amb l'agreujant que aquestes irregularitats són comeses per funcionaris que cobren dels nostres impostos.
Tot això és possible gràcies al treball en equip de "tècnics" municipals, regidoria d'urbanisme i la connivència de l'alcaldia que, per rematar la jugada, disposen de la inestimable col·laboració de la Generalitat.
Ja us podeu imaginar la indefensió que suposa per un particular haver de lluitar contra les contundents represàlies d'aquests dos "monstres", i no per obtenir cap benefici extra, sino simplement per evitar que et trepitgin els drets més bàsics.
Tot això a canvi, entre d'altres, d'incrementar els ingressos de l'ajuntament a través d'impostos i taxes, de pujar les subvencions que reb el consistori pel fet d'estar-hi empadronats, del nostre esforç per mantenir en perfectes condicions els gairebé 3 Km del camí d'accés a Les Comunes, per la neteja de les nostres parcel·les (que actúen de tallafocs), i pel manteniment de punts d'aigua, tasques prou importants sobretot en temporada de risc d'incendis.
Aquest tracte mereixen rebre uns veïns del municipi als quals, a més, se'ls cobren tots els impostos municipals ?
Aquesta intervenció judicial, que un servidor, pagant de la seva butxaca, s'ha vist obligat a demanar per a la defensa dels seus drets, ha evitat unes injustícies de gravíssimes conseqüències pels veïns escollits. Ara imagineu-vos les injustícies que s'acaben consumant quan no existeix cap control per part dels tribunals.
Aquestes sentències també deixen en evidència la patètica actuació del Síndic de Greuges d'aleshores, Anton Cañellas, que davant dels fets denunciats, acabaria resolent a favor de les administracions.
L'ajuntament i la Generalitat han perdut tota credibilitat (si és que en tenien), però, quan deixaràn de perseguir-nos ?
INTRODUCCIÓ (Informació ampliada).
(Si no voleu aprofundir en el tema, i per copsar ràpidament l'assumpte, podeu limitar-vos a llegir únicament els titulars en blau).
.
FETS MÉS RELLEVANTS PER ORDRE CRONOLÒGIC :
SITUACIÓ.
Serrat de Les Comunes, 700 m d’altitud. Municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer ( 1000 hab.), a 6 Km de Vic. Comarca d’Osona. Província de Barcelona.
ORIGEN HISTÒRIC PARCEL·LARI.
SEGLE XVIII : Pel que sembla, Mercè de Codina, una massa bona dona i terratinent del poble, va deixar dit al seu testament, que quan deixés aquest món, s’en fés bocins de la seva finca i s’en regalés un a cada casa del poble i que també es donés una pesseta a cada núvia que es casés.
El nom de Les Comunes respon a aquest conjunt de propietats en "comú", format per més de mig centenar de petites parcel.les de conreu, també anomenades "comunes", d’aproximadament mitja hectàrea cadascuna.
La majoria dels propietaris disposen d’escriptura pública de la seva peça de terra, algunes d'elles són centenàries i la tenen inscrita en el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, on també hi consten els traspassos per compra-venda d'aquestes finques al llarg dels anys.
ORIGEN VIVENDES.
ANYS 70 : L’Alcalde d’aleshores, Sr. Pere Llorà, concedeix llicències d’obres per vallar algunes finques i construïr petites casetes-magatzem, les quals, en poc temps, i gràcies al descontrol de l’Ajuntament, es convertirien en vivendes unifamiliars. L’Ajuntament passa de tot i fins i tot a l’any 1979 autoritza la construcció d’un dipòsit de formigó de 100 m3 al terreny d’un dels propietaris per abastir d’aigua a la majoria de cases i parcel.les.
L’AJUNTAMENT CONSIDERA QUE ELS TERRENYS DE LES COMUNES SÓN SEUS, SE' LS POSA AL SEU NOM I PRETÉN URBANITZAR-LOS.
El lloc gaudeix d’una situació privilegiada, l’entorn natural i les vistes panoràmiques a la Plana de Vic enamoren a qualsevol, tot un diamant en brut per l’Ajuntament.
ANY 1980 : Un propietari de diverses parcel.les de Les Comunes sol.licita llicència d’obres, i en un informe de l’aleshores Secretari de l’Ajuntament, Sr. Jaume Balsells Segura, de data 23/5/80, i malgrat l’informe favorable de la mateixa data de l’aparellador municipal Sr. LLuís LLobet i LLobet, li nega la possibilitat de construcció, entre d’altres, perquè no justifica ser-ne el propietari. Després de reconèixer que als arxius municipals no existeix cap document que n’acrediti la titularitat a favor de l’Ajuntament, el Secretari s’atreveix a dir que “ los terrenos aludidos forman parte de una herencia a favor del Ayuntamiento como bien comunal “.
És paradoxal que a un propietari se li digui que els seus terrenys no són seus i que podrían pertenecer como “ BIENES COMUNALES ” al Ayuntamiento de Santa Eulàlia de Riuprimer. I encara més tenint en compte que a l’any 1977, el propi Ajuntament, ja li havia concedit una llicència d’obres per vallar i construïr en aquests mateixos terrenys, que, tres anys més tard, en posa en dubte la seva titularitat.
Però això, tal i com veurem, sols és una petitíssima mostra de la “coherència” en que actúa aquest Ajuntament, que es mantindria “inactiu” durant els propers 12 anys.
ANY 1992 : L’aleshores Alcalde, Ramón Prat i Aliberch, contratista de professió, va tenir la genial idea d’urbanitzar Les Comunes, però el negoci no seria rodó si l’Ajuntament no n’era el propietari. La manera de salvar aquest “petit” obstacle, era evident : els terrenys de Les Comunes són comunals, i per tant, i segons la seva teoria, l’únic propietari n’era l’Ajuntament, el qual, pel que sembla, va intentar per tots els mitjans localitzar el testament de Mercè de Codina per si li servia de quelcom, però la recerca va resultar infructuosa.
Malgrat que la immensa majoria de terrenys constaven inscrits al Registre de la Propietat, va tirar pel dret : falsifica els plànols cadastrals de la zona, esborrant del mapa més de 40 parcel.les de titularitat privada, amb l’agreujant que en algunes parcel.les existien vivendes habitades des de feia més de 20 anys, entre elles, el meu habitatge. Tampoc constava ningú empadronat a Les Comunes, l’Ajuntament lògicament, sempre s’hi negava.
O sigui, no només robaven les terres del petits propietaris, sino també el què hi havia edificat a sobre. D’aquesta manera, feien net i quedava una única parcel.la prou gran i de titularitat municipal.
Intervé l’empresa SUMA de Manresa en la nova confecció cadastral.
Alguns veïns asseguren que els plànols de la nova urbanització costaren al voltant d’un milió de pessetes a l’Ajuntament i en els mateixos, ja hi constava una piscina i un restaurant.
LA GERÈNCIA DEL CADASTRE DE BARCELONA CERTIFICA QUE ENTRE ELS ANYS 1992 I 1996 VÀREN DESAPARÈIXER 42 PARCEL.LES DEL PARATGE DE LES COMUNES PERÒ NO VOL DIR-NE QUI FOU EL PROPIETARI.
INICI DELS TRÀMITS PER A LA LEGALITZACIÓ DEL POU DE LES COMUNES I L’OPOSICIÓ DE L’ALCALDE.
18/4/94 : L’Alcalde pretén impedir l’ús i la legalització del pou de Les Comunes i fa una denuncia falsa a la Junta d’Aigües de la Generalitat al.legant que el pou es troba emplaçat en uns terrenys de naturalesa comunal que té inscrits a l’Inventari de Bens Municipals, i que no sap ni qui l'ha fet ni amb quines autoritzacions. Aprofita per dir que, sobtadament i "per part d'uns quants subjectes" s'han edificat il.legalment fins a cinc cases, però no diu que d'aixo ja feia ni més ni menys que 20 anys !!. Que des del pou emplaçat en terrenys municipals es deriva una tuberia d'elevació de l'aigua, i algún dels particulars autoritza o ven l'aigua. I que tal situació ocasiona greus perjudicis a la propietat municipal .
I he dit que la denuncia és falsa, doncs el 20/6/94 el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, certifica que el terreny on s’ubica el pou pertany al Bisbat de Vic, consta per escrit l’autorització del propi Bisbat de data 23/10/78, i a l’any 1979, el propi Ajuntament va concedir llicència d’obres per fer el dipòsit, i a més es va subscriure conveni entre el propietari del terreny i FECSA per al subministre d’electricitat per a la bomba d’aigua.
O sigui, concedeixen llicència per construïr un dipòsit i 15 anys després, s’obliden de tot i pretenen que no es pugui utilitzar. Genial !
8/11/94 : Pel que es veu la denúncia no fa cap efecte, i el propi Alcalde, set mesos més tard, i en representació de l’Ajuntament, assisteix a una acta per tramitar la legalització per a ús doméstic del pou de Les Comunes, en la qual també hi assisteix el Sr. Luís Álvarez Pérez com a Cap de Negociat de la Junta d’Aigües de la Generalitat, el Sr. Joan Russinyol en representació de la Parròquia de Santa Eulàlia com a propietària del terreny on s’ubica el pou i el Sr. Daniel Alabern i Ausió, com a propietari del terreny on s’ubica el dipòsit.
L’acta parla d’unes al.legacions de l’Alcalde (que no disposo), i es fa constar que “ les aigües s’utilitzen en unes quantes cases més (sector de Muntanyola) i per abeurar el bestiar “.
ES DESCOBREIX EL FRAU DE L’AJUNTAMENT.
12/1/95 : Durant una visita al Cadastre de Barcelona, un veí de la zona descobreix que la parcel.lació de la zona ha desaparegut i que els seus terrenys estan a nom de l’Ajuntament.
Veure plànol cadastral correcte i plànol presumtament falsificat
13/9/95 : Un propietari de Les Comunes entra una instància al Cadastre de Barcelona impugnant el cadastre posterior a l’any 1992. Encara espera resposta.
L’AJUNTAMENT FA MARXA ENRRERA.
18/10/95 : Tot i la inexistència d’una denúncia formal per part dels afectats (gran error), com a mínim, per gravíssima falsificació de document públic i apropiació indeguda, l’Ajuntament, en ser descobert i conscient de la gravetat dels fets (els terrenys vàren constar durant 4 anys a nom de l'ajuntament), envia un escrit al Cadastre, signat únicament per la Secretària municipal, Concepció Vila València, en el qual s’ordena al Sr. Busqué (Jefe de Rústica) que rectifiqui el plànol parcel.lari de Les Comunes, deixant-lo tal i com era abans, si bé amb nova numeració parcel.lària.
6/11/95 : L’Ajuntament convoca un Ple extraordinari on accepta que els terrenys de Les Comunes no són comunals (no són seus) i reconeix el dret als legítims propietaris.
Com es pot posar ara en dubte la propietat d’aquestes finques, si la immensa majoria disposen d’escriptures (algunes són centenàries) i consten inscrites al Registre de la Propietat de Vic ?
D’aquest fet s’en fa ressó la premsa comarcal, al setmanari La Marxa del 10 de novembre de 1995, un article fet a mida de l’Ajuntament per calmar els ànims dels veins de Les Comunes que veien com les seves terres havien passat a mans de l'ajuntament. Un article que només serviria perquè els veïns de Les Comunes continuessin callant.
CONTINÚA LA PERSECUCIÓ : L'AJUNTAMENT DENÚNCIA SISTEMÀTICAMENT QUALSEVOL PETITA "OBRA MENOR" PER INSIGNIFICANT QUE SIGUI
A partir d’ara l’actuació de l’Ajuntament és ferotge, contundent i persecutòria : ferà tot el possible per fer la vida impossible als legítims propietaris de Les Comunes, sobretot als que no són del poble. Amb aquesta finalitat practica diferents sistemes persecutoris : de moment, ens cosirà a denuncies i intentarà deixar-nos sense aigua. Més endavant revocarà les cèdules d'habitabilitat concedides per la Generalitat i, mitjançant el nou Pla General, il.legalitzarà els nostres habitatges, exigint condicions d'impossible compliment per a la seva "legalització".
L'ajuntament utilitza l'agutzil (cosí de l'alcalde d'aleshores), el qual no para de transitar pel Serrat de Les Comunes amb la furgoneta municipal (les despeses a càrrec de tots els riuprimerencs) amb l'objectiu de denunciar la més insignificant "obra" per petita que sigui. Per això es guanya el sobrenom de "correcaminos". Són sistemàticament denunciades, amb el corresponent expedient d'infracció urbanística amb advertiment d'enderroc, petites obres d'ornamentació com poden ser torratxeres, parterres, "bordillos" ... etc, o sigui, insignificants "obres" menors que ni tan sols precisen de llicència urbanística i que fins i tot són permeses en edificacions en fora d'ordenació, amb l'agreujant que les denuncies ni tan sols compleixen els requisits legals.
Un veí de la zona, fart de denuncies, algunes d'elles falses, porta el cas als tribunals. El tema es "resol" signant un conveni amb l'ajuntament a canvi de retirar el contenciós administratiu.
De seguir amb aquestes repugnants pràctiques, necessitarem llicència urbanística per la caseta del gos o per la gàbia de canaris.
PROSEGUEIXEN ELS TRÀMITS PER A LA PLENA LEGALITZACIÓ DEL POU.
5/6/96 : La Junta d'Aigues de la Generalitat autoritza el pou de Les Comunes per a ús domèstic de 59 persones, per abeurar el bestiar i regar. En l’informe es fa constar que ja està resolt el problema de titularitat dels terrenys on s’ubica el pou així com un llistat d’usuaris, usos i consums. També es fa constar que les instal.lacions porten uns 15 anys funcionant sense cap tipus de queixa.
18/11/97 : Després de diverses visites d’inspecció dels tècnics de la Delegació Territorial de Sanitat de Barcelona, el pou de Les Comunes reb l’informe favorable, si bé es requereix que es tramiti una sol.licitud d’excepció temporal donat que els nivells minerals de l’aigua es troben per damunt del valor màxim permès. Veure analítica
A LES COMUNES, NI AIGUA !!
3/2/99 : L'Ajuntament envia un escrit al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat oposant-se a la legalització del pou i manifestant que té el monopoli del subministre d'aigua i que està en condicions de garantir-lo als veïns de Les Comunes, "prèvia obtenció de les autoritzacions corresponents".
19/7/99 : Un any i mig després d’informar favorablement l’autorització de l’excepció, la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat ha estat alertada per l’Ajuntament, i canvia de criteri, aquesta vegada emet un informe proposant-ne la denegació.
10/9/99 : La Direcció General de Salut Pública, sense cap mena de justificació legal i sota la pressió de l’Ajuntament, denega la sol.licitud d’excepció presentada per la Comunitat d’Aigua de Les Comunes.
El Departament s’excusa en que l’Ajuntament no reconeix als veïns de Les Comunes com a gestors per a subministrar aigua i que ell mateix s’ha “ofert” a prestar-lo a la zona gràcies a recents obres d’infrastructura hidràulica. El mateix diu l’Ajuntament de Muntanyola, que a partir d’ara ja es troba en condicions de fer el subministre a les masies que fins ara es servien del pou de Les Comunes.
Com que l’Ajuntament de Santa Eulàlia els garanteix el subministre (ho ha dit per escrit) i a fi d’evitar més paperassa (recordem que es veien obligats a presentar un Recurs d’Alçada contra la Generalitat per la denegació de l’autorització), els ingenus veïns de Les Comunes creuen que amb això i el canvi d’alcalde les coses seràn més fàcils, i renúncien a l’ús domèstic de l’aigua del pou manifestant que sols la destinarán al reg.
Els veïns del sector de Muntanyola no vàren tenir cap problema per connectar-se a la xarxa, però no passaria el mateix amb els de Les Comunes.
L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA FA REVOCAR LES CÈDULES D'HABITABILITAT CONCEDIDES PER LA GENERALITAT ALS VEÏNS DE LES COMUNES I AMENAÇA AL DE MUNTANYOLA PERQUÈ TAMPOC HI SUBMINISTRI AIGUA.
22/10/99 : L’ajuntament provoca la denegació i revocació de les cèdules d’habitabilitat de Les Comunes i la Generalitat fins i tot ordena la interrupció immediata dels serveis.
Després d’il.legalitzar el pou, va per eliminar l’única possibilitat que ens resta per disposar d’aigua potable o d’algún servei : la cèdula d’habitabilitat, doncs amb aquest document legalment podriem exigir la connexió a la xarxa.
Ara l'excusa per treure'ns la cèdula, és que ens falta la llicència d'obres, requisit que més de 30 anys després de la construcció de l'habitatge, ja no és legalment exigible.
Més endavant veurem, la seva brutal oposició en aquest sentit, i com a través del nou Pla General, s'ens proposa un “sistema” per aconseguir la llicència que és totalment il.legal i d’impossible compliment, on la possibilitat d'obtenir novament la cèdula d'habitabilitat vindrà condicionada per la superfície de la finca, requisit que, evidentment, no hi té res a veure.
Per aconseguir-ho, utilitza el mateix sistema de política de “terra cremada” i de revocar el que ja has aconseguit i que es repetirà al llarg d’aquest historial, en aquest cas actúa contra una concessió per part d’una altra administració, la Generalitat, que actúa com a ma dreta de l'ajuntament, adoptant la mateixa postura persecutòria.
1/9/00 : L’ajuntament de Santa Eulàlia “amenaça” al de Muntanyola, que, sense el seu permís i sota cap concepte, s’atorgui un subministre provisional condicionat a un habitatge de Les Comunes amb cèdula d’habitabilitat vigent.
Pel flamant Alcalde de Santa Eulàlia, Josep Musull Parramón, l’aportació de la cèdula d’habitabilitat més una Resolució del Director General d’Actuacions Concertades de la Generalitat que certifica la seva vigència (document exigit prèviament pel seu titular), no és suficient per acreditar la seva validesa, i té molt clar que la mateixa serà revocada, doncs s’ha iniciat una revisió d’ofici, ja que la Generalitat que l’havia concedit, la va revocar (a instàncies de l’ajuntament) il.legalment. Resulta que no la podien revocar “a sac” i decidiren obrir una revisió d’ofici (també il.legal), més que res, per fer temps, doncs s’estava gestant el nou Pla General que sentenciaria definitivament als veïns de Les Comunes.
Finalment informa que té establert el servei d’aigua amb caràcter obligatori i en règim de monopoli i que només ell pot autoritzar a un altre municipi a prestar-lo.
Si això no és una flagrant vulneració de lleis i de drets, que algú m’ho expliqui. Veure documents
.gif)
.gif)
