INTRODUCCIÓ (Informació ampliada).

(Si no voleu aprofundir en el tema, i per copsar ràpidament l'assumpte, podeu limitar-vos a llegir únicament els titulars en blau).

.

FETS MÉS RELLEVANTS PER ORDRE CRONOLÒGIC :

SITUACIÓ.

Serrat de Les Comunes, 700 m d’altitud. Municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer ( 1000 hab.), a 6 Km de Vic. Comarca d’Osona. Província de Barcelona.


ORIGEN HISTÒRIC PARCEL·LARI.

SEGLE XVIII : Pel que sembla, Mercè de Codina, una massa bona dona i terratinent del poble, va deixar dit al seu testament, que quan deixés aquest món, s’en fés bocins de la seva finca i s’en regalés un a cada casa del poble i que també es donés una pesseta a cada núvia que es casés.
El nom de Les Comunes respon a aquest conjunt de propietats en "comú", format per més de mig centenar de petites parcel.les de conreu, també anomenades "comunes", d’aproximadament mitja hectàrea cadascuna.
La majoria dels propietaris disposen d’escriptura pública de la seva peça de terra, algunes d'elles són centenàries i la tenen inscrita en el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, on també hi consten els traspassos per compra-venda d'aquestes finques al llarg dels anys.



ORIGEN VIVENDES.

ANYS 70 : L’Alcalde d’aleshores, Sr. Pere Llorà, concedeix llicències d’obres per vallar algunes finques i construïr petites casetes-magatzem, les quals, en poc temps, i gràcies al descontrol de l’Ajuntament, es convertirien en vivendes unifamiliars. L’Ajuntament passa de tot i fins i tot a l’any 1979 autoritza la construcció d’un dipòsit de formigó de 100 m3 al terreny d’un dels propietaris per abastir d’aigua a la majoria de cases i parcel.les.


L’AJUNTAMENT CONSIDERA QUE ELS TERRENYS DE LES COMUNES SÓN SEUS, SE' LS POSA AL SEU NOM I PRETÉN URBANITZAR-LOS.

El lloc gaudeix d’una situació privilegiada, l’entorn natural i les vistes panoràmiques a la Plana de Vic enamoren a qualsevol, tot un diamant en brut per l’Ajuntament.

ANY 1980 : Un propietari de diverses parcel.les de Les Comunes sol.licita llicència d’obres, i en un informe de l’aleshores Secretari de l’Ajuntament, Sr. Jaume Balsells Segura, de data 23/5/80, i malgrat linforme favorable de la mateixa data de l’aparellador municipal Sr. LLuís LLobet i LLobet, li nega la possibilitat de construcció, entre d’altres, perquè no justifica ser-ne el propietari. Després de reconèixer que als arxius municipals no existeix cap document que n’acrediti la titularitat a favor de l’Ajuntament, el Secretari s’atreveix a dir que “ los terrenos aludidos forman parte de una herencia a favor del Ayuntamiento como bien comunal “.

És paradoxal que a un propietari se li digui que els seus terrenys no són seus i que podrían pertenecer como “ BIENES COMUNALES ” al Ayuntamiento de Santa Eulàlia de Riuprimer. I encara més tenint en compte que a l’any 1977, el propi Ajuntament, ja li havia concedit una llicència d’obres per vallar i construïr en aquests mateixos terrenys, que, tres anys més tard, en posa en dubte la seva titularitat.

Però això, tal i com veurem, sols és una petitíssima mostra de la “coherència” en que actúa aquest Ajuntament, que es mantindria “inactiu” durant els propers 12 anys.


ANY 1992 : L’aleshores Alcalde, Ramón Prat i Aliberch, contratista de professió, va tenir la genial idea d’urbanitzar Les Comunes, però el negoci no seria rodó si l’Ajuntament no n’era el propietari. La manera de salvar aquest “petit” obstacle, era evident : els terrenys de Les Comunes són comunals, i per tant, i segons la seva teoria, l’únic propietari n’era l’Ajuntament, el qual, pel que sembla, va intentar per tots els mitjans localitzar el testament de Mercè de Codina per si li servia de quelcom, però la recerca va resultar infructuosa.

Malgrat que la immensa majoria de terrenys constaven inscrits al Registre de la Propietat, va tirar pel dret : falsifica els plànols cadastrals de la zona, esborrant del mapa més de 40 parcel.les de titularitat privada, amb l’agreujant que en algunes parcel.les existien vivendes habitades des de feia més de 20 anys, entre elles, el meu habitatge. Tampoc constava ningú empadronat a Les Comunes, l’Ajuntament lògicament, sempre s’hi negava.
O sigui, no només robaven les terres del petits propietaris, sino també el què hi havia edificat a sobre. D’aquesta manera, feien net i quedava una única parcel.la prou gran i de titularitat municipal.
Intervé l’empresa SUMA de Manresa en la nova confecció cadastral.
Alguns veïns asseguren que els plànols de la nova urbanització costaren al voltant d’un milió de pessetes a l’Ajuntament i en els mateixos, ja hi constava una piscina i un restaurant.


LA GERÈNCIA DEL CADASTRE DE BARCELONA CERTIFICA QUE ENTRE ELS ANYS 1992 I 1996 VÀREN DESAPARÈIXER 42 PARCEL.LES DEL PARATGE DE LES COMUNES PERÒ NO VOL DIR-NE QUI FOU EL PROPIETARI.



INICI DELS TRÀMITS PER A LA LEGALITZACIÓ DEL POU DE LES COMUNES I L’OPOSICIÓ DE L’ALCALDE.

18/4/94 : L’Alcalde pretén impedir l’ús i la legalització del pou de Les Comunes i fa una denuncia falsa a la Junta d’Aigües de la Generalitat al.legant que el pou es troba emplaçat en uns terrenys de naturalesa comunal que té inscrits a l’Inventari de Bens Municipals, i que no sap ni qui l'ha fet ni amb quines autoritzacions. Aprofita per dir que, sobtadament i "per part d'uns quants subjectes" s'han edificat il.legalment fins a cinc cases, però no diu que d'aixo ja feia ni més ni menys que 20 anys !!. Que des del pou emplaçat en terrenys municipals es deriva una tuberia d'elevació de l'aigua, i algún dels particulars autoritza o ven l'aigua. I que tal situació ocasiona greus perjudicis a la propietat municipal .


I he dit que la denuncia és falsa, doncs el 20/6/94 el Registre de la Propietat Nº 1 de Vic, certifica que el terreny on s’ubica el pou pertany al Bisbat de Vic, consta per escrit l’autorització del propi Bisbat de data 23/10/78, i a l’any 1979, el propi Ajuntament va concedir llicència d’obres per fer el dipòsit, i a més es va subscriure conveni entre el propietari del terreny i FECSA per al subministre d’electricitat per a la bomba d’aigua.
O sigui, concedeixen llicència per construïr un dipòsit i 15 anys després, s’obliden de tot i pretenen que no es pugui utilitzar. Genial !


8/11/94 : Pel que es veu la denúncia no fa cap efecte, i el propi Alcalde, set mesos més tard, i en representació de l’Ajuntament, assisteix a una acta per tramitar la legalització per a ús doméstic del pou de Les Comunes, en la qual també hi assisteix el Sr. Luís Álvarez Pérez com a Cap de Negociat de la Junta d’Aigües de la Generalitat, el Sr. Joan Russinyol en representació de la Parròquia de Santa Eulàlia com a propietària del terreny on s’ubica el pou i el Sr. Daniel Alabern i Ausió, com a propietari del terreny on s’ubica el dipòsit.
L’acta parla d’unes al.legacions de l’Alcalde (que no disposo), i es fa constar que “ les aigües s’utilitzen en unes quantes cases més (sector de Muntanyola) i per abeurar el bestiar “.


ES DESCOBREIX EL FRAU DE L’AJUNTAMENT.

12/1/95 : Durant una visita al Cadastre de Barcelona, un veí de la zona descobreix que la parcel.lació de la zona ha desaparegut i que els seus terrenys estan a nom de l’Ajuntament.

Veure plànol cadastral correcte i plànol presumtament falsificat


13/9/95 : Un propietari de Les Comunes entra una instància al Cadastre de Barcelona impugnant el cadastre posterior a l’any 1992. Encara espera resposta.


L’AJUNTAMENT FA MARXA ENRRERA.

18/10/95 : Tot i la inexistència d’una denúncia formal per part dels afectats (gran error), com a mínim, per gravíssima falsificació de document públic i apropiació indeguda, l’Ajuntament, en ser descobert i conscient de la gravetat dels fets (els terrenys vàren constar durant 4 anys a nom de l'ajuntament), envia un escrit al Cadastre, signat únicament per la Secretària municipal, Concepció Vila València, en el qual s’ordena al Sr. Busqué (Jefe de Rústica) que rectifiqui el plànol parcel.lari de Les Comunes, deixant-lo tal i com era abans, si bé amb nova numeració parcel.lària.


6/11/95 : L’Ajuntament convoca un Ple extraordinari on accepta que els terrenys de Les Comunes no són comunals (no són seus) i reconeix el dret als legítims propietaris.
Com es pot posar ara en dubte la propietat d’aquestes finques, si la immensa majoria disposen d’escriptures (algunes són centenàries) i consten inscrites al Registre de la Propietat de Vic ?
D’aquest fet s’en fa ressó la premsa comarcal, al setmanari La Marxa del 10 de novembre de 1995, un article fet a mida de l’Ajuntament per calmar els ànims dels veins de Les Comunes que veien com les seves terres havien passat a mans de l'ajuntament. Un article que només serviria perquè els veïns de Les Comunes continuessin callant.


CONTINÚA LA PERSECUCIÓ : L'AJUNTAMENT DENÚNCIA SISTEMÀTICAMENT QUALSEVOL PETITA "OBRA MENOR" PER INSIGNIFICANT QUE SIGUI

A partir d’ara l’actuació de l’Ajuntament és ferotge, contundent i persecutòria : ferà tot el possible per fer la vida impossible als legítims propietaris de Les Comunes, sobretot als que no són del poble. Amb aquesta finalitat practica diferents sistemes persecutoris : de moment, ens cosirà a denuncies i intentarà deixar-nos sense aigua. Més endavant revocarà les cèdules d'habitabilitat concedides per la Generalitat i, mitjançant el nou Pla General, il.legalitzarà els nostres habitatges, exigint condicions d'impossible compliment per a la seva "legalització".

L'ajuntament utilitza l'agutzil (cosí de l'alcalde d'aleshores), el qual no para de transitar pel Serrat de Les Comunes amb la furgoneta municipal (les despeses a càrrec de tots els riuprimerencs) amb l'objectiu de denunciar la més insignificant "obra" per petita que sigui. Per això es guanya el sobrenom de "correcaminos". Són sistemàticament denunciades, amb el corresponent expedient d'infracció urbanística amb advertiment d'enderroc, petites obres d'ornamentació com poden ser torratxeres, parterres, "bordillos" ... etc, o sigui, insignificants "obres" menors que ni tan sols precisen de llicència urbanística i que fins i tot són permeses en edificacions en fora d'ordenació, amb l'agreujant que les denuncies ni tan sols compleixen els requisits legals.

Un veí de la zona, fart de denuncies, algunes d'elles falses, porta el cas als tribunals. El tema es "resol" signant un conveni amb l'ajuntament a canvi de retirar el contenciós administratiu.

De seguir amb aquestes repugnants pràctiques, necessitarem llicència urbanística per la caseta del gos o per la gàbia de canaris.


PROSEGUEIXEN ELS TRÀMITS PER A LA PLENA LEGALITZACIÓ DEL POU.

5/6/96 : La Junta d'Aigues de la Generalitat autoritza el pou de Les Comunes per a ús domèstic de 59 persones, per abeurar el bestiar i regar. En l’informe es fa constar que ja està resolt el problema de titularitat dels terrenys on s’ubica el pou així com un llistat d’usuaris, usos i consums. També es fa constar que les instal.lacions porten uns 15 anys funcionant sense cap tipus de queixa.


18/11/97 : Després de diverses visites d’inspecció dels tècnics de la Delegació Territorial de Sanitat de Barcelona, el pou de Les Comunes reb linforme favorable, si bé es requereix que es tramiti una sol.licitud d’excepció temporal donat que els nivells minerals de l’aigua es troben per damunt del valor màxim permès. Veure analítica

A LES COMUNES, NI AIGUA !!

3/2/99 : L'Ajuntament envia un escrit al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat oposant-se a la legalització del pou i manifestant que té el monopoli del subministre d'aigua i que està en condicions de garantir-lo als veïns de Les Comunes, "prèvia obtenció de les autoritzacions corresponents".

Més endavant comprovarem que tot això sols és una gran farsa ja que un cop un obté "l'autorització corresponent " (cèdula d'habitabilitat), l'ajuntament s'encarrega de revocar-la i ataca per noves vies.
O sigui, impedeix la legalització definitiva del nostre pou i no té cap intenció de subministrar aigua al sector de Les Comunes. En altres paraules, el seu únic objectiu és deixar-nos sense aigua.



19/7/99 : Un any i mig després d’informar favorablement l’autorització de l’excepció, la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat ha estat alertada per l’Ajuntament, i canvia de criteri, aquesta vegada emet un informe proposant-ne la denegació.


10/9/99 : La Direcció General de Salut Pública, sense cap mena de justificació legal i sota la pressió de l’Ajuntament, denega la sol.licitud d’excepció presentada per la Comunitat d’Aigua de Les Comunes.
El Departament s’excusa en que l’Ajuntament no reconeix als veïns de Les Comunes com a gestors per a subministrar aigua i que ell mateix s’ha “ofert” a prestar-lo a la zona gràcies a recents obres d’infrastructura hidràulica. El mateix diu l’Ajuntament de Muntanyola, que a partir d’ara ja es troba en condicions de fer el subministre a les masies que fins ara es servien del pou de Les Comunes.
Com que l’Ajuntament de Santa Eulàlia els garanteix el subministre (ho ha dit per escrit) i a fi d’evitar més paperassa (recordem que es veien obligats a presentar un Recurs d’Alçada contra la Generalitat per la denegació de l’autorització), els ingenus veïns de Les Comunes creuen que amb això i el canvi d’alcalde les coses seràn més fàcils, i renúncien a l’ús domèstic de l’aigua del pou manifestant que sols la destinarán al reg.
Els veïns del sector de Muntanyola no vàren tenir cap problema per connectar-se a la xarxa, però no passaria el mateix amb els de Les Comunes.



L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA FA REVOCAR LES CÈDULES D'HABITABILITAT CONCEDIDES PER LA GENERALITAT ALS VEÏNS DE LES COMUNES I AMENAÇA AL DE MUNTANYOLA PERQUÈ TAMPOC HI SUBMINISTRI AIGUA.

22/10/99 : L’ajuntament provoca la denegació i revocació de les cèdules d’habitabilitat de Les Comunes i la Generalitat fins i tot ordena la interrupció immediata dels serveis.
Després d’il.legalitzar el pou, va per eliminar l’única possibilitat que ens resta per disposar d’aigua potable o d’algún servei : la cèdula d’habitabilitat, doncs amb aquest document legalment podriem exigir la connexió a la xarxa.

Ara l'excusa per treure'ns la cèdula, és que ens falta la llicència d'obres, requisit que més de 30 anys després de la construcció de l'habitatge, ja no és legalment exigible.

Més endavant veurem, la seva brutal oposició en aquest sentit, i com a través del nou Pla General, s'ens proposa un “sistema” per aconseguir la llicència que és totalment il.legal i d’impossible compliment, on la possibilitat d'obtenir novament la cèdula d'habitabilitat vindrà condicionada per la superfície de la finca, requisit que, evidentment, no hi té res a veure.

Per aconseguir-ho, utilitza el mateix sistema de política de “terra cremada” i de revocar el que ja has aconseguit i que es repetirà al llarg d’aquest historial, en aquest cas actúa contra una concessió per part d’una altra administració, la Generalitat, que actúa com a ma dreta de l'ajuntament, adoptant la mateixa postura persecutòria.


1/9/00 : L’ajuntament de Santa Eulàlia “amenaça” al de Muntanyola, que, sense el seu permís i sota cap concepte, s’atorgui un subministre provisional condicionat a un habitatge de Les Comunes amb cèdula d’habitabilitat vigent.
Pel flamant Alcalde de Santa Eulàlia, Josep Musull Parramón, l’aportació de la cèdula d’habitabilitat més una Resolució del Director General d’Actuacions Concertades de la Generalitat que certifica la seva vigència (document exigit prèviament pel seu titular), no és suficient per acreditar la seva validesa, i té molt clar que la mateixa serà revocada, doncs s’ha iniciat una revisió d’ofici, ja que la Generalitat que l’havia concedit, la va revocar (a instàncies de l’ajuntament) il.legalment. Resulta que no la podien revocar “a sac” i decidiren obrir una revisió d’ofici (també il.legal), més que res, per fer temps, doncs s’estava gestant el nou Pla General que sentenciaria definitivament als veïns de Les Comunes.
Finalment informa que té establert el servei d’aigua amb caràcter obligatori i en règim de monopoli i que només ell pot autoritzar a un altre municipi a prestar-lo.


Si això no és una flagrant vulneració de lleis i de drets, que algú m’ho expliqui. Veure documents

1 comentari:

Anònim ha dit...

Les lleis! qui les fa? i qui les ha de defensar?
És tan difícil lluitar contra els que tenen el poder però no podem deixar que facin el que vulguin ....el trist és que ells ho lian i es defensen amb els diners del ciutadà i el perjudicat ha de treballar per poder defensar-se, trist molt trist!!!