UN PLA GENERAL FET A CORRE-CUITA I "D'AMAGATOTIS".
Quelcom tan important per un municipi, com és l'elaboració d'un nou Pla General, genera gran espectació i un considerable enrenou. A diferència del que passa a la immensa majoria de municipis, a Santa Eulàlia ha passat desaparcebut i no hi ha hagut participació ciutadana, doncs la majoria de veïns ni se n'han assabentat. A més, han comptat amb la tranquilitat de "treballar" en monopoli polític, sense oposició. Això és totalment antidemocràtic, però interessant pel consistori de cara a planificar els objectius sense més problemes. Una evidència més de com es fan les coses des de l'ajuntament, d'esquenes al poble i primant els interessos particulars per davant dels generals.
Una prova d'això, són els suggeriments presentats pels veïns de Les Comunes a l'avanç de revisió de les Normes Subsidiàries (any 2001), els únics de tot el municipi, en els que simplement demanem que es respectin les preexistències.
La resposta del consistori consisteix en estimar-los en part creant una normativa específica per abocar-nos fora de la Llei, declarant, sense contemplacions, il·legals i fora d'ordenació els cinc habitatges de Les Comunes (art.142.4 i Disposició Transitòria 4ª) burlant-se dels seus veIns al exigir, per tal de "legalitzar-los", una condició d'impossible compliment.
Els membres del Ple, "passant" de criteris tècnics i sense cap mena de justificació, decideixen que per "legalitzar" els habitatges les finques haurien de tenir una superfície mínima de 9 Hectàrees, o sigui, el doble del legalment exigible si s'hagués de construïr de nou en sòl agrícola quan eren plenament conscients que cap de les cinc famílies (excepte una) els era possible arribar a adquirir tal superfície de terreny, entre d'altres raons, perquè estàven exigint més terreny de l'existent a tota la muntanya. Una demostració més del nivell intelectual del consistori.
UNA NORMATIVA QUE LEGALITZA FLAGRANTS INFRACCIONS URBANÍSTIQUES I UNA ALTRA D'EXPRESSA PER IL·LEGALITZAR ELS HABITATGES DE LES COMUNES.
Una prova d'això, són els suggeriments presentats pels veïns de Les Comunes a l'avanç de revisió de les Normes Subsidiàries (any 2001), els únics de tot el municipi, en els que simplement demanem que es respectin les preexistències.
La resposta del consistori consisteix en estimar-los en part creant una normativa específica per abocar-nos fora de la Llei, declarant, sense contemplacions, il·legals i fora d'ordenació els cinc habitatges de Les Comunes (art.142.4 i Disposició Transitòria 4ª) burlant-se dels seus veIns al exigir, per tal de "legalitzar-los", una condició d'impossible compliment.
Els membres del Ple, "passant" de criteris tècnics i sense cap mena de justificació, decideixen que per "legalitzar" els habitatges les finques haurien de tenir una superfície mínima de 9 Hectàrees, o sigui, el doble del legalment exigible si s'hagués de construïr de nou en sòl agrícola quan eren plenament conscients que cap de les cinc famílies (excepte una) els era possible arribar a adquirir tal superfície de terreny, entre d'altres raons, perquè estàven exigint més terreny de l'existent a tota la muntanya. Una demostració més del nivell intelectual del consistori.
UNA NORMATIVA QUE LEGALITZA FLAGRANTS INFRACCIONS URBANÍSTIQUES I UNA ALTRA D'EXPRESSA PER IL·LEGALITZAR ELS HABITATGES DE LES COMUNES.
Un Pla General que de "general" no en té res i que fa els "vestits" a mida segons els interessos del consistori, dividint en "categories" als veins del municipi, encara que això comporti vulnerar la legislació urbanística superior i d'obligat compliment.
Amb una normativa específica i plena d'avantatges (D.T.1ª i 2ª del Pla General) que no exigeix cap superfície mínima de terreny, ni tan sols la tramitació de cap tipus de procediment de legalització, "solucionen la papeleta" a un bon grapat de flamants i luxosos xalets acabats de construïr per famílies benestants en ple sòl no urbanitzable (agrícola i forestal) i sense cap tipus de llicència. En el seu moment, es demanen via judicial les llicències d'aquests habitatges i l'ajuntament respón que no les té i "tira pilotes fora" adduint que és cosa d'altres administracions, quan tothom sap que qui atorga la llicència és l'ajuntament previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.
Per no donar-nos el mateix tracte de "libre albedrío", l'invent d'en Josep Musull i el seu equip consisteix en crear una altra normativa també específica i només pel sector de Les Comunes, però plena de greus desavantatges (D.T.4ª) que, un cop ja declarats il·legals i fora d'ordenació (qüalificació que, per cert, també tindrien aquests luxosos habitatges) remata la jugada batejant el paratge com a zona de protecció paisatgística (art.142.1) per tal d'excloure als veïns de Les Comunes de la solució donada a la resta. En canvi, el consistori no es mostra gens preocupat per l'impacte paisatgístic generat pels nous habitatges d'alt standing i considera que allà no hi ha res a protegir, llevat dels interessos d'uns quants particulars. Això sol ja dóna una idea dels suposats criteris paisatgístics dels polítics municipals.
Una sobreprotecció absurda, doncs els terrenys rústics ja gaudeixen de protecció per aplicació directe de la Llei.
A més, els intelectes del consistori s'han permès el luxe de, fins i tot, prohibir l'ús ramader (art. 142.2), una pràctica ancestral i d'un contrastat efecte beneficiós pel sotabosc i que suposa una frontal contradicció si el que pretenen és "protegir el paisatge".
Cada cop que un pastor porta el ramat a pasturar a Les Comunes, sense saber-ho, està vulnerant una "norma" municipal.
Aquesta normativa, a efectes "ecològics" no serveix absolutament per res. Però va la mar de bé com a eina per reprimir i discriminar, encara més si cap, als veïns escollits. Per exemple, per tocar allò que no sona a un veí que reb unes "insòlites" inspeccions per quatre cabres (autoritzades pel DARP des de fa una pila d'anys) que tot el mal que fan és netejar el sotabosc.
Igualment han prohibit l'ús residencial en una zona en la que precisament pretenen "legalitzar" cinc habitatges. Això actualment, ja amb Núria Solà (AR) d'alcaldessa, és utilitzat per posar entrebancs per obtenir la cèdula d'habitabilitat o per sol·licitar quelcom tan bàsic com aigua potable de la xarxa pública, que paguem entre tots els contribuents.
És realment preocupant que una colla d'ineptes tinguin poder per legislar i encara més quan qui ha de supervisar la "legalitat" d'aquesta actuació, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Generalitat), es limita a aprovar-ho definitivament sense cap mena de consideració al respecte.
Volen "protegir el paisatge" o putejar a uns determinats veïns ?
LA JUSTÍCIA POSA EN EVIDÈNCIA L'ACTUACIÓ IL·LÍCITA DE LES ADMINISTRACIONS, QUE PERDEN FINS A QUATRE PLETS.
Defensar-me d'aquest despotisme, una autèntica dictadura en ple segle XXI, m'ha costat quatre contenciosos administratius, que sortosament, han acabat en quatre sentències estimatòries per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que evidencien que tot això s'ha fet sense cap fonament legal i les coses han tornat al seu lloc, d'on mai s'haurien d'haver mogut.
EL TSJC TORNA A DONAR VALIDESA A LA CÈDULA D'HABITABILITAT.
En el seu moment, ja es va al·legar que l'expedient obert per revocar la cèdula d'habitabilitat concedida, estava caducat. La Llei és ben clara, però la Generalitat no ho va voler reconèixer. Aquesta negligència, em va costar el primer contenciós d'aquesta lamentable història.
Al TSJC no li cal entrar a valorar cap més al·legació i per caducitat de l'expedient (la Generalitat disposava de tres mesos per dictar resolució i va tardar més d'un any) anul·la totes les accions empreses per la Generalitat per revocar (a instàncies de l'ajuntament) la cèdula d'habitabilitat atorgada i la cèdula torna a ser vàlida (Sentència nº 635 de data 11-7-06).
Paradoxalment i gràcies a les gestes dels nostres funcionaris, un habitatge pot ser "il·legal" i alhora disposar de cèdula d'habitabilitat.
LA JUSTÍCIA TOMBA LA NORMATIVA DEL PLA GENERAL IMPOSADA A LES COMUNES DECLARANT QUE ELS HABITATGES NO SON IL·LEGALS.
Malgrat les contundents al·legacions que acrediten la il·legalitat de la D.T.4ª del Pla General ("sistema de legalització" inviable imposat pel consistori després de declarar il·legals els habitatges de Les Comunes) per incongruent, discriminatòria, arbitrària i d'impossible compliment, els membres del consistori, que encara no els hi ha caigut la cara de vergonya, no desisteixen del sistema de repressió, i únicament es limiten a "maquillar-la", i com si fóssin uns nens jugant al Monopoly (d'entrada els "tècnics" de l'equip redactor exigien 4,5 Ha.) rebaixen la superfície a exigir de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció paisatgística sense cap mena de criteri ni justificació, altra vegada plenament conscients que això no soluciona absolutament res.
El mateix es va manifestar posteriorment al recurs d'alçada presentat a la Generalitat. El deshonorable conseller de PTOP de la Generalitat, Felip Puig (CiU), ni tan sols es va dignar a contestar, aquesta negligència m'obligaria a interposar la 2ª demanda d'aquesta lamentable història si no volia que casa meva quedés il·legalitzada per sempre i de forma irreversible, amb les greus conseqüències que aquesta situació pot arribar a generar.
També per sentència ferma del TSJC (nº 235 de data 14-3-08), s'anul·la la normativa del Pla General d'Ordenació de Santa Eulàlia de Riuprimer que declarava il·legals els habitatges de Les Comunes i després establia una manera inviable per "legalitzar-los", en altres paraules, la Justícia tomba un sistema per esborrar-nos del mapa mitjançant una expropiació clandestina disfressada d'una matussera "legalitat".
El Tribunal els fot una bona clatellada (al consistori per proposar-ho i a tota una Generalitat per aprovar-ho "definitivament") declarant que l'esmentada normativa és contrària i incongruent amb la legislació urbanística i que ni tan sols tenen competències per declarar il·legals uns determinats habitatges (fet que podria ser constitutiu del delicte de prevaricació).
PRETENEN ENDERROCAR UN COBERT I EL TSJC CONSIDERA QUE ÉS PLENAMENT LEGAL.
Mentre s'extralegalitzàven, com hem vist, sense cap mena de suport jurídic, les luxoses residències d'uns veins concrets, simultàniament un servidor reb un tracte ben diferent :
Un cop m'han deixat sense aigua potable, sense cèdula d'habitabilitat i m'han il·legalitzat la casa, per si no n'hi hagués prou, ajuntament i Generalitat persegueixen a mort l'enderroc d'un simple cobert de 10x4m, de fusta i teulada de plàstic. Una simple pèrgola que és considerada com una infracció urbanística greu i manifesta i que, davant de la magnitud de la descomunal edificació, l'ajuntament considera que ha d'intervenir la Generalitat.
L'actual arquitecte municipal, Nuria Sans, inclús es permet el luxe de confeccionar el pressupost d'enderroc, que "ascendeix" a 360,61 €, superior al valor del propi cobert, que un pèrit judicial dessignat pel Tribunal va establir en 315 €.
El cobert no només no s'ha enderrocat sino que, el TSJC (Sentència nº 369 de data 19-4-07), condemna a l'ajuntament a concedir la llicència sol·licitada i que es negava a concedir i declara que la Generalitat és totalment incompetent per intervenir en l'assumpte. Defensar-lo m'ha costat dos contenciosos, un contra cada administració.
L'actual alcaldessa, Núria Solà (AR), en una decisió tan perversa com irresponsable, no vol acatar la sentència i en demana la inexecució amb la finalitat d'enderrocar-lo, desitjos que també serien denegats pel Jutjat contenciós-administratiu de Barcelona.
Amb aquesta forma de feixisme, més pròpia d'èpoques passades, tot el que han aconseguit és fer un ridícul clamorós demostrant, d'una banda, la seva nul·la capacitat per governar i de l'altra, la seva ilimitada mala llet.
L'AJUNTAMENT DENEGA LA CONNEXIÓ A LA XARXA D'AIGUA POTABLE INCLÚS PRESENTANT LA CÈDULA D'HABITABILITAT.
Posteriorment a la sentencia contra el Pla General dictada pel TSJC a l'any 2008, que diu que els habitatges de Les Comunes no son il·legals i qüalifica el "sistema de legalització" imposat pel consistori d'incongruent, contradictòri i contrari a la normativa urbanística i malgrat disposar de cèdula d'habitabilitat vigent (com hem vist, també gràcies a acudir als Tribunals), l'ajuntament ha tingut les penques de denegar la connexió de l'habitatge al servei públic d'aigua potable (de subministre obligatori i que paguem entre tots), considerant-lo encara il·legal i afegint que un servidor no havia presentat cap projecte de legalització d'acord amb l'esmentat "sistema", com s'ha dit, acabat de tombar pel Tribunal.
A qualsevol lloc del país presentant DNI, escriptures de propietat i cèdula d'habitabilitat, et subministren el servei, però a Santa Eulàlia de Riuprimer és diferent.
TOT UN GOVERN AUTONÒMIC QUE ES PRESTA AL JOC BRUT DE L'AJUNTAMENT.
Actualment determinades persones del consistori no els plau renovar-me la cèdula d'habitabilitat (cèdula que en el seu moment va atorgar la Generalitat sense cap problema i que caduca als 10 anys d'haver estat concedida) i per aconseguir-ho no tenen cap mirament en ignorar la realitat i fer els informes a mida, fins i tot, certificant dades falses i amagant la veritat, perquè un funcionari de la Generalitat, que es presta a jugar al seu joc, dicti la denegació plenament conscient de que és injusta. I de passada es tornen a burlar del ciutadà obligant-lo a un segon contenciós per la mateixa qüestió i al cinquè d'aquesta lamentable història.
Pot ser "comprensible" que l'ajuntament continuÏ "ressentit" per no ser l'únic propietari de Les Comunes i això derivi en un "particular" tracte vers els veïns d'aquest paratge, però és inadmissible i realment preocupant que tot un govern autonòmic, de molta més emvergadura i d'un àmbit territorial molt més ampli, es presti al lamentable joc brut de l'ajuntament que obstaculitza greument viure a casa nostra d'una forma més o menys digna i sense entrebancs, encara que sigui amb l'etiqueta de fora d'ordenació.
CONTRIBUENTS AL CORRENT DE PAGAMENT DELS IMPOSTOS MUNICIPALS PERÒ SENSE DRETS I AMB ELS SERVEIS DENEGATS.
A un altre veí de Les Comunes la Generalitat li acaba de denegar la cèdula d'habitabilitat per motius que res tenen a veure amb l'habitabilitat i pel sol fet de tramitar-la, també l'ha amenaçat amb la interrupció dels serveis que disposa.
L'advocat d'aquest veí, fins i tot ha demanat que s'obri expedient disciplinari al responsable de la Generalitat, per tractar-se d'una denegació arbitrària i clamorosament injusta, significant una restricció gravíssima del dret constitucional de llibertat de residència i el dret a un habitatge digne.
UNA ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA PERSECUTÒRIA I CACIQUISTA I QUE ENCARA NO HA ACABAT.
Després de perdre quatre plets, encara no els hi ha caigut la cara de vergonya. Aquesta corruptela encara no s'ha assabentat de la imatge tan deplorable que estàn donant i malgrat les sentències del TSJC, tornen a posar en evidència la seva manca d'escrúpols i continuen amb la persecució.
L'acció premeditada de les administracions per tal de saltar-se la normativa i la flagrant manca de fonamentació de les denegacions, que neguen uns fets reconeguts per sentència ferma i publicats en Diari Oficial, comformen una actuació il·lícita i d'una mala fe absoluta, amb l'agreujant que aquestes irregularitats són comeses per funcionaris que cobren dels nostres impostos.
Tot això és possible gràcies al treball en equip de "tècnics" municipals, regidoria d'urbanisme i la connivència de l'alcaldia que, per rematar la jugada, disposen de la inestimable col·laboració de la Generalitat.
Ja us podeu imaginar la indefensió que suposa per un particular haver de lluitar contra les contundents represàlies d'aquests dos "monstres", i no per obtenir cap benefici extra, sino simplement per evitar que et trepitgin els drets més bàsics.
Tot això a canvi, entre d'altres, d'incrementar els ingressos de l'ajuntament a través d'impostos i taxes, de pujar les subvencions que reb el consistori pel fet d'estar-hi empadronats, del nostre esforç per mantenir en perfectes condicions els gairebé 3 Km del camí d'accés a Les Comunes, per la neteja de les nostres parcel·les (que actúen de tallafocs), i pel manteniment de punts d'aigua, tasques prou importants sobretot en temporada de risc d'incendis.
Aquest tracte mereixen rebre uns veïns del municipi als quals, a més, se'ls cobren tots els impostos municipals ?
Aquesta intervenció judicial, que un servidor, pagant de la seva butxaca, s'ha vist obligat a demanar per a la defensa dels seus drets, ha evitat unes injustícies de gravíssimes conseqüències pels veïns escollits. Ara imagineu-vos les injustícies que s'acaben consumant quan no existeix cap control per part dels tribunals.
Aquestes sentències també deixen en evidència la patètica actuació del Síndic de Greuges d'aleshores, Anton Cañellas, que davant dels fets denunciats, acabaria resolent a favor de les administracions.
L'ajuntament i la Generalitat han perdut tota credibilitat (si és que en tenien), però, quan deixaràn de perseguir-nos ?
Amb una normativa específica i plena d'avantatges (D.T.1ª i 2ª del Pla General) que no exigeix cap superfície mínima de terreny, ni tan sols la tramitació de cap tipus de procediment de legalització, "solucionen la papeleta" a un bon grapat de flamants i luxosos xalets acabats de construïr per famílies benestants en ple sòl no urbanitzable (agrícola i forestal) i sense cap tipus de llicència. En el seu moment, es demanen via judicial les llicències d'aquests habitatges i l'ajuntament respón que no les té i "tira pilotes fora" adduint que és cosa d'altres administracions, quan tothom sap que qui atorga la llicència és l'ajuntament previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.
Per no donar-nos el mateix tracte de "libre albedrío", l'invent d'en Josep Musull i el seu equip consisteix en crear una altra normativa també específica i només pel sector de Les Comunes, però plena de greus desavantatges (D.T.4ª) que, un cop ja declarats il·legals i fora d'ordenació (qüalificació que, per cert, també tindrien aquests luxosos habitatges) remata la jugada batejant el paratge com a zona de protecció paisatgística (art.142.1) per tal d'excloure als veïns de Les Comunes de la solució donada a la resta. En canvi, el consistori no es mostra gens preocupat per l'impacte paisatgístic generat pels nous habitatges d'alt standing i considera que allà no hi ha res a protegir, llevat dels interessos d'uns quants particulars. Això sol ja dóna una idea dels suposats criteris paisatgístics dels polítics municipals.
Una sobreprotecció absurda, doncs els terrenys rústics ja gaudeixen de protecció per aplicació directe de la Llei.
A més, els intelectes del consistori s'han permès el luxe de, fins i tot, prohibir l'ús ramader (art. 142.2), una pràctica ancestral i d'un contrastat efecte beneficiós pel sotabosc i que suposa una frontal contradicció si el que pretenen és "protegir el paisatge".
Cada cop que un pastor porta el ramat a pasturar a Les Comunes, sense saber-ho, està vulnerant una "norma" municipal.
Aquesta normativa, a efectes "ecològics" no serveix absolutament per res. Però va la mar de bé com a eina per reprimir i discriminar, encara més si cap, als veïns escollits. Per exemple, per tocar allò que no sona a un veí que reb unes "insòlites" inspeccions per quatre cabres (autoritzades pel DARP des de fa una pila d'anys) que tot el mal que fan és netejar el sotabosc.
Igualment han prohibit l'ús residencial en una zona en la que precisament pretenen "legalitzar" cinc habitatges. Això actualment, ja amb Núria Solà (AR) d'alcaldessa, és utilitzat per posar entrebancs per obtenir la cèdula d'habitabilitat o per sol·licitar quelcom tan bàsic com aigua potable de la xarxa pública, que paguem entre tots els contribuents.
És realment preocupant que una colla d'ineptes tinguin poder per legislar i encara més quan qui ha de supervisar la "legalitat" d'aquesta actuació, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Generalitat), es limita a aprovar-ho definitivament sense cap mena de consideració al respecte.
Volen "protegir el paisatge" o putejar a uns determinats veïns ?
LA JUSTÍCIA POSA EN EVIDÈNCIA L'ACTUACIÓ IL·LÍCITA DE LES ADMINISTRACIONS, QUE PERDEN FINS A QUATRE PLETS.
Defensar-me d'aquest despotisme, una autèntica dictadura en ple segle XXI, m'ha costat quatre contenciosos administratius, que sortosament, han acabat en quatre sentències estimatòries per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que evidencien que tot això s'ha fet sense cap fonament legal i les coses han tornat al seu lloc, d'on mai s'haurien d'haver mogut.
EL TSJC TORNA A DONAR VALIDESA A LA CÈDULA D'HABITABILITAT.En el seu moment, ja es va al·legar que l'expedient obert per revocar la cèdula d'habitabilitat concedida, estava caducat. La Llei és ben clara, però la Generalitat no ho va voler reconèixer. Aquesta negligència, em va costar el primer contenciós d'aquesta lamentable història.
Al TSJC no li cal entrar a valorar cap més al·legació i per caducitat de l'expedient (la Generalitat disposava de tres mesos per dictar resolució i va tardar més d'un any) anul·la totes les accions empreses per la Generalitat per revocar (a instàncies de l'ajuntament) la cèdula d'habitabilitat atorgada i la cèdula torna a ser vàlida (Sentència nº 635 de data 11-7-06).
Paradoxalment i gràcies a les gestes dels nostres funcionaris, un habitatge pot ser "il·legal" i alhora disposar de cèdula d'habitabilitat.
LA JUSTÍCIA TOMBA LA NORMATIVA DEL PLA GENERAL IMPOSADA A LES COMUNES DECLARANT QUE ELS HABITATGES NO SON IL·LEGALS.
Malgrat les contundents al·legacions que acrediten la il·legalitat de la D.T.4ª del Pla General ("sistema de legalització" inviable imposat pel consistori després de declarar il·legals els habitatges de Les Comunes) per incongruent, discriminatòria, arbitrària i d'impossible compliment, els membres del consistori, que encara no els hi ha caigut la cara de vergonya, no desisteixen del sistema de repressió, i únicament es limiten a "maquillar-la", i com si fóssin uns nens jugant al Monopoly (d'entrada els "tècnics" de l'equip redactor exigien 4,5 Ha.) rebaixen la superfície a exigir de 9 a 7,5 Ha. i amplien la zona de protecció paisatgística sense cap mena de criteri ni justificació, altra vegada plenament conscients que això no soluciona absolutament res.
El mateix es va manifestar posteriorment al recurs d'alçada presentat a la Generalitat. El deshonorable conseller de PTOP de la Generalitat, Felip Puig (CiU), ni tan sols es va dignar a contestar, aquesta negligència m'obligaria a interposar la 2ª demanda d'aquesta lamentable història si no volia que casa meva quedés il·legalitzada per sempre i de forma irreversible, amb les greus conseqüències que aquesta situació pot arribar a generar.
També per sentència ferma del TSJC (nº 235 de data 14-3-08), s'anul·la la normativa del Pla General d'Ordenació de Santa Eulàlia de Riuprimer que declarava il·legals els habitatges de Les Comunes i després establia una manera inviable per "legalitzar-los", en altres paraules, la Justícia tomba un sistema per esborrar-nos del mapa mitjançant una expropiació clandestina disfressada d'una matussera "legalitat".
El Tribunal els fot una bona clatellada (al consistori per proposar-ho i a tota una Generalitat per aprovar-ho "definitivament") declarant que l'esmentada normativa és contrària i incongruent amb la legislació urbanística i que ni tan sols tenen competències per declarar il·legals uns determinats habitatges (fet que podria ser constitutiu del delicte de prevaricació).
PRETENEN ENDERROCAR UN COBERT I EL TSJC CONSIDERA QUE ÉS PLENAMENT LEGAL.
Mentre s'extralegalitzàven, com hem vist, sense cap mena de suport jurídic, les luxoses residències d'uns veins concrets, simultàniament un servidor reb un tracte ben diferent :
Un cop m'han deixat sense aigua potable, sense cèdula d'habitabilitat i m'han il·legalitzat la casa, per si no n'hi hagués prou, ajuntament i Generalitat persegueixen a mort l'enderroc d'un simple cobert de 10x4m, de fusta i teulada de plàstic. Una simple pèrgola que és considerada com una infracció urbanística greu i manifesta i que, davant de la magnitud de la descomunal edificació, l'ajuntament considera que ha d'intervenir la Generalitat.
L'actual arquitecte municipal, Nuria Sans, inclús es permet el luxe de confeccionar el pressupost d'enderroc, que "ascendeix" a 360,61 €, superior al valor del propi cobert, que un pèrit judicial dessignat pel Tribunal va establir en 315 €.
El cobert no només no s'ha enderrocat sino que, el TSJC (Sentència nº 369 de data 19-4-07), condemna a l'ajuntament a concedir la llicència sol·licitada i que es negava a concedir i declara que la Generalitat és totalment incompetent per intervenir en l'assumpte. Defensar-lo m'ha costat dos contenciosos, un contra cada administració.
L'actual alcaldessa, Núria Solà (AR), en una decisió tan perversa com irresponsable, no vol acatar la sentència i en demana la inexecució amb la finalitat d'enderrocar-lo, desitjos que també serien denegats pel Jutjat contenciós-administratiu de Barcelona.
Amb aquesta forma de feixisme, més pròpia d'èpoques passades, tot el que han aconseguit és fer un ridícul clamorós demostrant, d'una banda, la seva nul·la capacitat per governar i de l'altra, la seva ilimitada mala llet.
L'AJUNTAMENT DENEGA LA CONNEXIÓ A LA XARXA D'AIGUA POTABLE INCLÚS PRESENTANT LA CÈDULA D'HABITABILITAT.
Posteriorment a la sentencia contra el Pla General dictada pel TSJC a l'any 2008, que diu que els habitatges de Les Comunes no son il·legals i qüalifica el "sistema de legalització" imposat pel consistori d'incongruent, contradictòri i contrari a la normativa urbanística i malgrat disposar de cèdula d'habitabilitat vigent (com hem vist, també gràcies a acudir als Tribunals), l'ajuntament ha tingut les penques de denegar la connexió de l'habitatge al servei públic d'aigua potable (de subministre obligatori i que paguem entre tots), considerant-lo encara il·legal i afegint que un servidor no havia presentat cap projecte de legalització d'acord amb l'esmentat "sistema", com s'ha dit, acabat de tombar pel Tribunal.
A qualsevol lloc del país presentant DNI, escriptures de propietat i cèdula d'habitabilitat, et subministren el servei, però a Santa Eulàlia de Riuprimer és diferent.
TOT UN GOVERN AUTONÒMIC QUE ES PRESTA AL JOC BRUT DE L'AJUNTAMENT.
Actualment determinades persones del consistori no els plau renovar-me la cèdula d'habitabilitat (cèdula que en el seu moment va atorgar la Generalitat sense cap problema i que caduca als 10 anys d'haver estat concedida) i per aconseguir-ho no tenen cap mirament en ignorar la realitat i fer els informes a mida, fins i tot, certificant dades falses i amagant la veritat, perquè un funcionari de la Generalitat, que es presta a jugar al seu joc, dicti la denegació plenament conscient de que és injusta. I de passada es tornen a burlar del ciutadà obligant-lo a un segon contenciós per la mateixa qüestió i al cinquè d'aquesta lamentable història.
Pot ser "comprensible" que l'ajuntament continuÏ "ressentit" per no ser l'únic propietari de Les Comunes i això derivi en un "particular" tracte vers els veïns d'aquest paratge, però és inadmissible i realment preocupant que tot un govern autonòmic, de molta més emvergadura i d'un àmbit territorial molt més ampli, es presti al lamentable joc brut de l'ajuntament que obstaculitza greument viure a casa nostra d'una forma més o menys digna i sense entrebancs, encara que sigui amb l'etiqueta de fora d'ordenació.
CONTRIBUENTS AL CORRENT DE PAGAMENT DELS IMPOSTOS MUNICIPALS PERÒ SENSE DRETS I AMB ELS SERVEIS DENEGATS.
A un altre veí de Les Comunes la Generalitat li acaba de denegar la cèdula d'habitabilitat per motius que res tenen a veure amb l'habitabilitat i pel sol fet de tramitar-la, també l'ha amenaçat amb la interrupció dels serveis que disposa.
L'advocat d'aquest veí, fins i tot ha demanat que s'obri expedient disciplinari al responsable de la Generalitat, per tractar-se d'una denegació arbitrària i clamorosament injusta, significant una restricció gravíssima del dret constitucional de llibertat de residència i el dret a un habitatge digne.
UNA ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA PERSECUTÒRIA I CACIQUISTA I QUE ENCARA NO HA ACABAT.
Després de perdre quatre plets, encara no els hi ha caigut la cara de vergonya. Aquesta corruptela encara no s'ha assabentat de la imatge tan deplorable que estàn donant i malgrat les sentències del TSJC, tornen a posar en evidència la seva manca d'escrúpols i continuen amb la persecució.
L'acció premeditada de les administracions per tal de saltar-se la normativa i la flagrant manca de fonamentació de les denegacions, que neguen uns fets reconeguts per sentència ferma i publicats en Diari Oficial, comformen una actuació il·lícita i d'una mala fe absoluta, amb l'agreujant que aquestes irregularitats són comeses per funcionaris que cobren dels nostres impostos.
Tot això és possible gràcies al treball en equip de "tècnics" municipals, regidoria d'urbanisme i la connivència de l'alcaldia que, per rematar la jugada, disposen de la inestimable col·laboració de la Generalitat.
Ja us podeu imaginar la indefensió que suposa per un particular haver de lluitar contra les contundents represàlies d'aquests dos "monstres", i no per obtenir cap benefici extra, sino simplement per evitar que et trepitgin els drets més bàsics.
Tot això a canvi, entre d'altres, d'incrementar els ingressos de l'ajuntament a través d'impostos i taxes, de pujar les subvencions que reb el consistori pel fet d'estar-hi empadronats, del nostre esforç per mantenir en perfectes condicions els gairebé 3 Km del camí d'accés a Les Comunes, per la neteja de les nostres parcel·les (que actúen de tallafocs), i pel manteniment de punts d'aigua, tasques prou importants sobretot en temporada de risc d'incendis.
Aquest tracte mereixen rebre uns veïns del municipi als quals, a més, se'ls cobren tots els impostos municipals ?
Aquesta intervenció judicial, que un servidor, pagant de la seva butxaca, s'ha vist obligat a demanar per a la defensa dels seus drets, ha evitat unes injustícies de gravíssimes conseqüències pels veïns escollits. Ara imagineu-vos les injustícies que s'acaben consumant quan no existeix cap control per part dels tribunals.
Aquestes sentències també deixen en evidència la patètica actuació del Síndic de Greuges d'aleshores, Anton Cañellas, que davant dels fets denunciats, acabaria resolent a favor de les administracions.
L'ajuntament i la Generalitat han perdut tota credibilitat (si és que en tenien), però, quan deixaràn de perseguir-nos ?
.gif)
.gif)
6 comentaris:
Els "polítics" corruptes d'un poble petit són uns aprenents que aspiren a ser depredadors de grans béns. Com que no en saben,pobrets, fan el més alt ridícul davant la justícia, sense donar-li més importància, perdent els plets més elementals. Es fiquen a la boca del llop i no saben sortir-se'n. El cas de les Comunes és pura enveja d'un paratge de mil vistes que volien expropiar un cacics del poble des de l'alcaldia, i explotar-ho després en benefici personal.Es pensen que encara vivim en la ignorància del s.XIX i que les escriptures són paper mullat. Apreneu, "aprenents", que d'home a home va zero, i tots som iguals. Si estàs a l'ajuntmaent és per SERVIR als que t'han votat, no per enriquir-te amb els béns aliens. Avui hi ets, i demà al "pot" com tohom. Conclusió: "Viu, i deixa viure".
Molt bé, Joan Tubau. Has donat una lliçó de democràcia, amb molts mals de cap, però, que en queda constància per sempre en els jutjats (4 plets guanyats) i la poca vergonya arxivada en l'alcaldia d'aquest poble. Felicitats, Joan.
Aquests "polítics" de poca monta es pensen que perque entren de regidors o d'alcalde d'un poble com ara Santa Eulàlia de Riuprimer ja poden fer el que volen, es creuen poderosos i més intel·ligents que la resta d'habitats, pobres, en el fons, demostren ser molt ignorants, creguts, miserables, etc.... M'agradarà veure'ls un dia davant d'un jutge amb les calces ben cagades per les moltes irregularitats urbanístiques que han realitzat al paratge de les Comunes i a altres llocs del poble sense saber com justificar-les. Fotals-hi canya Joan a aquesta colla de desgraciats i estafadors prepotents!!!.
Aquest Ajuntament no s'ha assabentat que "el Caudillo" i la seva dictadura ja fa uns quants anys que per sort van desaparèixer i que als ciutadans ja tenen prous problemes com perquè una colla d'impresentables es dediquin a a complicals'hi encara més la vida !
Si , és molt lamentable, però per desgràcia no és un fet aïllat, ni ha centenars de municipis on els alcaldes actuen al "diktat" dels constructors o inversors.
Pensa que un terreny agrícol, o no urbanitzable o rústic, no pasa de 2, 5 o 10 €/metre quadrat de valor, si és requalifica en urbanitzable i la zona és bona pasa a valdre 200, 300 o 500 € metre quadrat.
Amb lo que de la nit al dia un terreny de 10.000 mts. pot passar de valdre 20.000 € a valdre 2.000000 d'€
Amb aquestes plusvàluas tan mosnstruosses ni ha per subornar al mateix dimoni.
I clar, tal con està la legislació vigent, una requalificació nomès depén de que s'aprovi per majoria simple en qualsevol Ple municipal i vinga.... toma el dinero i corre.
There are some areas of knowledge where you have to separate fact from fiction on the net.
Most do not consider the time to look deeper in the search results, and they often miss out on what they need.
On the other hand this is something that every person can occasionally experience, so your situation is not unique. So we made the decision to put some solid and dependable facts together for you concerning [url=http://www.hotdeal.vn/ho-chi-minh/]Thoi trang nu[/url].
So just finish reading this to glean enough to begin forming a great foundation.
The general complexities of men's and women's style
Both men and women can have the difficulties of keeping their wardrobe up-to-date and in season, yet men's fashion frequently feels a lot less difficult. Of program, for both genders, outfits and fashion choices can be equally as delicate, and there are several'modern'items which could rapidly become fashion faux pas - who are able to say they often times see people walking on in 70s flares? On the other hand, men's style has a few staple things that can exist forever - which man is going to look out of place with a good-quality, tailored suit, for instance? Select classic cuts, colors and fabrics and you'll never look out-of-place.
Why classic men's style is timeless
The traditional man's suit has barely changed for over a hundred years. True, there are several kinds for different situations, nevertheless they are all common in their search for a clever, sharp try to find the person. The great thing about traditional fashion for men is that it is simply fashionable simply neat. A well-groomed lady will typically look his sharpest in a well-tailored suit, and this can be a testament to the style of such apparel. A match will be used to work in many professions due to the professional search it offers to the individual, instilling a sense of respect and trust. Equally a suit will be worn to several social events, like a tuxedo to a black-tie event. This amazing flexibility which allows matches to be used in nearly all events is what gives it its amazing advantage and a lasting place in men's fashion.
Contemporary developments in traditional men's fashion
Though classic men's styles can never be replaced, it's interesting to observe that changes in men's fashion trends have brought certain traditional garments back in fashion. The acceptance of vintage clothing, particularly, has brought back a wide-variety of classic models into men's wardrobes, such as that of the dandy gentleman. 'Dandy'is a term used to make reference to men who clothe themselves in a classic yet luxurious way, acting in a polished approach and placing importance on appearance. This trend for almost'over-the-top'traditional fashion for men is apparent from events like the'Tweed Run', where men and women of all ages dress yourself in significantly Victorian-style attire and decide to try the streets on vintage cycles - with most of the men wearing remarkable mustaches! This is just one of many types of evidence exhibiting the resurgence of such variations. Additionally, there are numerous blogs on the web which concentrate on gentlemanly style - such as'The Dandy Project'and'Dandyism'- as well as whole web sites such as'The Art of Manliness'dedicated to giving articles on basic men's fashion and grooming.
In summary, although specific issues with classic men's fashion can be cut back as new movements, the fundamental garments which they are based on will never slip out of fashion.
"All it will take really are a few simple garments. And there is one key - the easier the better." - Cary Grant
StyleGun is an online men's fashion shop with a technical perspective.
Read More: [url=http://getfitowasso.com/activity/p/791799/]thoi trang nu sinh[/url]
|
|
Publica un comentari a l'entrada