UN COP CONCEDIDA LA CÈDULA D'HABITABILITAT PER LA GENERALITAT, L'AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER LA FA REVOCAR ABANS D'UTILITZAR-LA AMB L'OBJECTIU DE DEIXAR-NOS SENSE AIGUA I SENSE CAP OPCIÓ DE CONTRACTAR SERVEIS, EN ALTRES PARAULES : VOLEN FÓTRE'NS FORA DE CASA.

(Si no voleu aprofundir en el tema, i per copsar ràpidament l'assumpte, podeu limitar-vos a llegir únicament els titulars en blau).
.

EXPOSICIÓ DE FETS PER ORDRE CRONOLÒGIC :

ANY 1998 : S'ESCRIPTURA L'HABITATGE, ES DÓNA D'ALTA AL CADASTRE DE BARCELONA I S'INSCRIU AL REGISTRE DE LA PROPIETAT DE VIC.

ANY 1999 : LA GENERALITAT ATORGA LA CÈDULA D'HABITABILITAT SOL.LICITADA.

8/10/98 : Adquireixo, per títol de compra-venda, en virtud d'escriptura atorgada pel notari de Manlleu Sr. Antonio de Juan Ortiz, una vivenda de 63 m2 ubicada dins una finca rústica d’aproximadament mitja Hectàrea d’extensió, al paratge de Les Comunes, situat als afores de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

Malgrat que la vivenda té més de 30 anys d'antiguitat, no va estar donada d'alta al Cadastre pels anteriors propietaris. Prèviament a la compra, es declara oficialment l'existència de la casa mitjançant un certificat d'antiguitat i de descripció física de l'habitatge expedit per un arquitecte col·legiat, amb una segona escriptura notarial complementària (Declaració d’Obra Nova).

Alhora, per la compra de la finca, subscribeixo davant del mateix notari un prèstam hipotecari amb l’entitat bancària “ La Caixa “.
La Generalitat cobra el corresponent Impost de Transmissions Patrimonials per la compra-venda de la finca.


1/12/98 : Es fa la inscripció de la finca i la casa al Registre de la Propietat Nº 1 de Vic.


4/8/99 : Es presenta la documentació necessària per tal de donar d’alta la casa al Cadastre de Barcelona als efectes de l’Impost de Bens Immobles (Declaració d’Alteració Física i Econòmica de Béns Immobles).


10/9/99 : Presento la sol.licitud i la documentació necessària (escriptures i certificat d’habitabilitat subscrit per un Arquitecte col.legiat ) a la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge ( Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya) per obtenir la cèdula d’habitabilitat de l’habitatge.


22/9/99 : Comprovada la documentació aportada, la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge atorga la cèdula d'habitabilitat sol.licitada.


L'AJUNTAMENT PROVOCA LA REVOCACIÓ DE LA CÈDULA D'HABITABILITAT CONCEDIDA PER LA GENERALITAT.

22/10/99 : L’Ajuntament, totalment inactiu des de que es va construIr la casa – fa més de 30 anys - , s’assabenta de la concessió de la cèdula, i malgrat que ha estat concedida per la pròpia Generalitat, sorprenentment, s’hi oposa radicalment i mitjançant un informe, que no té desperdici, signat únicament per l’alcalde, Josep Musull Parramon, amb un fort regust caciquista més propi d’èpoques passades, es denuncia a la Generalitat (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) que l’ajuntament “ha tingut coneixement” de l’expedició de cèdules d’habitabilitat a “construccions” sense llicència i “fora d’ordenament” a la zona de Les Comunes, i que els sol.licitants, al no disposar de llicència, “no poden aportar el document municipal que defineixi la legalitat i antiguitat de l’habitatge”.
Informa, a fi de magnificar l’assumpte, que la zona és reserva forestal, quan això és fals tal i com s'explica al llarg d'aquest historial.
Més endavant afegeix que “tampoc tenen resol el sanejament (?) cosa que fa inexplicable que un arquitecte pugui certificar l’habitabilitat.” i que amb la cèdula d'habitabilitat podrien obtenir contractes d'aigua, electricitat i gas i que “és convenient de vetllar per tal que no puguin contractar amb les companyies corresponents”.

Per tal de facilitar la tasca a la Generalitat, informa amb tot detall de quines són les companyies subministradores dels serveis (les quals alhora són pressionades amb insistència per part de l’Ajuntament tal i com s’esmenta a l’informe) i per si això fos poc, s’hi adjunta un “llistat d’il.legals” amb nº de parcel.la, nom i adreça, o sigui, sense deixar-se cap detall , perquè la Generalitat sàpiga bé a qui s’ha de fotre fora de Santa Eulàlia i te la "barra" de no comunicar-me res al respecte.
Veure informe



LA GENERALITAT REVOCA LA CÈDULA D'HABITABILITAT DE FORMA FULMINANT I ORDENA QUE ENS TALLIN INMEDIATAMENT ELS SERVEIS.


26/10/99 : El Departament no es qüestiona l’argumentació de l’ajuntament, ni fa cap mena de comprovació al respecte, de fet, tampoc hauria tingut temps, doncs un cop rebut l'escrit, de forma fulminant i en menys de 24 hores (velocitat astronòmica per venir d’una administració) la Cap del Servei Territorial de Barcelona, Sra. Elsa Urrutia Fuentes, resol revocar la cèdula d’habitabilitat concedida.

Simultàniament a la revocació, la Sra. Urrutia, en una acció prepotent i pròpia d’époques passades, envia un escrit dirigit al Servei Municipal de subministrament d’aigua demanant que “ es procedeixi a la interrupció immediata del subministrament contractat com habitatge “.

O sigui, pel sol fet de demanar la tramitació d’una cèdula d’habitabilitat i sense previ avís, pretenen deixar-nos sense aigua ni llum . Déu n’hi dó !

Aquest és el tracte que mereixen rebre uns veïns del poble als quals se'ls-hi cobren tots els impostos ?.

No tenen el gust de tallar-nos cap servei, doncs disposem de pou comunitari propi, també il.legalitzat gràcies a l’ajuntament (més informació als "Fets més rellevants"), i el subministre elèctric està contractat a Fecsa- Endesa que no ha cedit a les pressions de l'ajuntament.


28/10/99 : El Departament d’Arquitectura i Habitatge em notifica tal revocació (per correu certificat amb acús de rebut), però, sorprenentment, aquesta notificació és retornada pel carter de Santa Eulàlia, motiu : “persona destinatària desconeguda.”, de manera que no m’assabento d’aquesta notificació fins el 9 de març de 2001 (gairebé un any i mig més tard !! ), que m’és notificada a l’antiga adreça de Manlleu. El "curiós" del cas és que la resta de correspondència la rebia amb normalitat.
O sigui, que ens haguéssin tallat els serveis, sense que ni tan sols sabéssim el perquè, sense la més mínima notificació per part de cap de les dues administracions implicades.


24/8/00 : A sobre, el Cadastre em cobra 4 anys de cop l'Impost de Bens Immobles dels 4 anys anteriors, en forma de "multa", per no haver declarat la casa abans.

Alhora, l'Ajuntament també pretén cobrar, de cop, la Taxa d'escombraries dels 4 anys anteriors per un servei que presta un altre Ajuntament, el de Muntanyola. S'han de tenir penques per no voler que disposi de cap servei, però voler seguir cobrant-me els impostos.
Donat que no em pertoca pagar per un servei que no he utilitzat, em queixo a l'Oficina de Recaptació de la Diputació a Vic i finalment admeten cobrar-me sols l'últim rebut.


9/3/01 : Rebo la notificació de la revocació de la cèdula d’habitabilitat.
El text de la resolució explica que “ Comprovada la totalitat de la documentació aportada (amb la sol.licitud) s’ha concedit la cèdula d’habitabilitat el 22 de setembre de 1999 “. Però que “ El 25 d’octubre ha tingut entrada en aquest servei territorial un escrit de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer comunicant que la construcció s’ha realitzat sense llicència municipal d’obres, i està fora d’ordenament per ser contrària a les Normes Subsidiàries del terme municipal.

Cal esmentar des d’aquest moment que l’administració sempre pretén ignorar l’antiguitat de l’habitatge i que, malgrat de la documentació de que disposa, actúa tal i com si s’hagués acabat de construïr.



INTERPOSO RECURS D'ALÇADA, LA GENERALITAT L'ESTIMA I LA CÈDULA TORNA A SER VÀLIDA.


6/4/01 : Interposo recurs d’alçada contra la revocació de la Cèdula.

Haig d’acudir a un advocat per evitar la revocació definitiva de la cèdula d’habitabilitat, doncs no vull quedar-me sense un document imprescindible per la contractació de serveis o per la venda o lloguer de l’habitatge.

Malgrat que ha transcorregut gairebé un any i mig entre la revocació i la seva notificació, i que l’administració s’ha mantingut inactiva tot aquest temps, l’advocat creu procedent formular recurs d’alçada contra la revocació.

I fem constar que no existeix motiu per revocar la cèdula :

Als efectes precedents cal fer constar que la vivenda objecte de revocació de cèdula, des del moment que es va construïr i fins a la data, mai ha estat objecte de resolució jurisdiccional o administrativa d’enderrocament ni de restauració de la legalitat urbanística conculcada. Tampoc hi ha cap resolució administrativa de suspensió d’actes d’edificació contra el dit habitatge.

A més, els fem saber el següent :

- Que la casa està escripturada i inscrite al Registre de la Propietat nº 1 de Vic on es fa constar mitjançant un certificat d'un Arquitecte col.legiat les característiques de la casa i que la mateixa és anterior a l'any 1986.

- També adjuntem una fotografia aèria de la vivenda de l'any 1981, certificada pel Director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

- Que la vivenda està donada d'alta per la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona.

- Que està al corrent de pagament de l'Impost de Bens Immobles i que l'ajuntament cobra la corresponent taxa per recollida d'escombraries.

- Que des de que es va construïr la vivenda, la mateixa ha estat habitada per l'anterior propietària.

- Que tan la meva dona com jo figurem empadronats en l'esmentada vivenda des de que la vàrem adquirir, constituïnt el nostre domicili habitual i permanent.


I aquests són els nostres fonaments de dret :

Primer : Infracció de l’art. 52 del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol.
Si la vivenda s'ha escripturat i s'ha inscrit al Registre de la Propietat, de la mateixa manera ha de disposar de la corresponent cèdula d'habitabilitat, altrament s'infringeix la normativa notarial, registral i urbanística.

Segon : Vulneració de l’article 19 de la Constitució Espanyola de llibertat de residència.
Els ciutadans, d'acord amb la Constitució Espanyola, tenen el dret a escollir el lloc de residència. El fet de no disposar de cèdula d'habitabilitat, impossibilita la contractació dels serveis disponibles, i per tant, el dret a establir-se en una vivenda de la meva propietat.

Tercer : Infracció de l’article 279 del TR autonòmic DL 1/90.
Les infraccions urbanístiques prescriuen als 4 anys. La revocació de la cèdula per qüestions que no són d'habilitat, sino per manca de llicència, constitueix una forma de sanció per una suposada infracció que ha precrit sobradament. L'administració ha perdut el dret a exigir-la.

Quart : Infracció de l’article 6.2 del Decret 129/1984 i ensems també de l’article 105 de la llei 30/92.
D'acord amb l'art. 6.2 del decret 129/1984, les cèdules concedides només es poden revocar en cas que l'habitatge deixi de tenir els nivells d'habitabilitat exigibles.
En el cas present, es revoca la cèdula quan l'habitatge no té cap problema d'habitabilitat.
D'altra banda, l'art. 105 de la Llei 30/92, estableix que la revocació directe només és procedent en actes no declaratius de drets i els de gravamen. És clar que la concessió de la cèdula atorga drets al titular. Des del punt de vista de la teoria general dels actes administratius, la revocació tampoc és procedent, per haver-se decretat sense seguir els tràmits de revisió d'ofici fixats a la dita Llei.


26/6/01 :
El lletrat de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Gerard Labat Ortiz, ens notifica que resol estimar el recurs d’alçada interposat contra la revocació de la cèdula d’habitabilitat.
Vès per on ! ara resulta que fins i tot reconeixen que s’han equivocat, que no la podien anul.lar així "a sac" i ... tornem a tenir cèdula !
Sense entrar en la resta d’al.legacions, ens donen la raó pel que fa a la impossibilitat de procedir a la revocació prevista a l’article 105 de la Llei 30/92 , ja que, efectivament, la cèdula atorgada es tracta d’un acte favorable als interessats.

En altres paraules, están reconeixent que l'han revocada il.legalment.
Però deixen una porta oberta, doncs el seu objectiu és anul.lar-la sigui com sigui, i ells mateixos expliquen com : En conseqüència, el procediment aplicable per deixar sense efecte la cèdula hauria de ser el de la revisió d’ofici...// ... ja que s’haurien atorgats facultats o drets tot i mancar els requisits essencials per a la seva adquisició.
I embolica que fa fort !, el procediment “legal” per anul.lar del tot la cèdula, és el següent :
El Director General d'Arquirectura i Habitatge ha de dictar una resolució favorable a la revisió d'ofici de la cèdula concedida, la Cap del Servei Territorial l’ha d’iniciar i retornar-la a aquesta Direcció per a la seva instrucció, la resolució final anirà a càrrec de l’ Honorable Conseller de Política Territorial, previ dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.


LA GENERALITAT OBRE UNA REVISIÓ D'OFICI PER ANUL.LAR LA CÈDULA I EM FA CULPABLE DEL SEU "ERROR".

8/4/02 : 8 mesos després de l’estimació del recurs d’alçada, la Direcció d’Arquitectura i Habitatge, mitjançant una Diligència de la Cap del Servei Territorial, ens comunica l’inici de la revisió d’ofici, o el que és el mateix, el procediment per anul.lar la cèdula d’habitabilitat, i ens atorguen un termini de 10 dies per formular al.legacions.



17/4/02 : Presentem al.legacions contra l’esmentada Diligència, en resum, són les següents :

1ª : No procedeix la continuació d’aquest expedient, doncs entre la data d’acord d’inici de la revisió d’ofici i la Diligència de notificació de la mateixa han transcorregut més de 6 mesos.
L’art. 102.5 de la Llei 30/92 disposa que es produïrà automàticament la caducitat de l’expedient si en el termini de 3 mesos des del seu inici no s’hagués produït resolució.


2ª : S’ha de fer constar que la Diligència comunicada és del tot incompleta i no pot produïr efectes perquè no consta la data de la Resolució del Director General d’Actuacions Concertades ni tampoc el seu contingut. Per tant, s’ha infrigit l’article 69.1 de la Llei 30/92 per manca de resolució de l’òrgan competent.

3ª - La diligència o Resolució en la que s’acorda l’inici de l’acció revisora és nul.la de ple dret, doncs es fonamenta tota ella en un antecedent fàctic inexistent :
Efectivament, segons la diligència o Resolució, l’acció revisora s’inicia perquè l’art. 7.3 del Decret 129/1984 estableix com a causes de denegació les infraccions de la legalitat urbanística. Doncs bé, en el present cas ha d’existir per força un error, doncs no em consta que existeixi cap Resolució de l’Alcalde o del Conseller de suspensió de les obres que afectin a l’habitatge objecte de cèdula d’habitabilitat, ni tampoc, de cap mesura de protecció de la legalitat urbanística del mateix.


Finalment demanem la revocació de la Diligència i la Resolució que l’ampara, i que s’acordi l’arxiu definitiu de l’expedient.

Com veieu, l’administració, maliciosa ella, no té cap pressa, es prèn tot el temps que vol i es salta tots els terminis legals, però no passa res, sempre juga amb avantatge, ja coneix els nostres arguments, fa temps de cara al nou Pla General i pot “afinar el tret “ per aconseguir els seus objectius.



24/4/02 : La tramitació per anul.lar la cèdula manté "enfeinats" als nostres funcionaris i el Servei de Gestió Jurídica de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge emet l’informe que està esperant la Comissió Jurídica Assessora per rematar la feina.

L’informe, signat per Gerard Labat Ortiz, no aporta res de nou, amb una excepció : aquesta vegada ja denoten que comencen a “perdre els papers” fins al punt d’insinuar que he fet trampa pel fet de demanar la cèdula de 2ª ocupació enlloc de 1ª, cosa que, segons ells, em permet eludir la normativa vigent i obtenir un document per mitjà d’una actuació irregular que legalment m’està vedat. En altres paraules, com que sòc un trampós, jo sòc el culpable del seu gravíssim error.



LA COMISSIÓ JURÍDICA ASSESSORA EM TRACTA DE DELINQÜENT.


1/8/02 : El monumental “ circ administratiu “ no acaba el repertori i la Comissió Jurídica Assessora, emet el seu Dictamen 340/02, necessari per anul.lar la cèdula. Amb el que han dit fins ara, encara no en tenen prou i afegeixen més llenya al foc, en resum diuen el següent :

Obliden que la casa la va construïr l’anterior propietari i d’això fa més de 30 anys :
... l’interessat mai havia sol.licitat la llicència d’obres
Malgrat la documentació que consta als arxius de la Generalitat i de la que disposa el propi Ajuntament ( entre molts d’altres, la fitxa cadastral de l’habitatge ) més tota l’aportada en el recurs d’alçada i que consta a l’expedient (certificat de l’Arquitecte, escriptures notarials, inscripció del Registrador, fotografia aèrea de l’any 1986 del ICC (organisme de la pròpia Generalitat), etc., fan els ulls clucs a aquestes evidències, diuen que no s’acredita l’antiguitat de la casa, i que només és veritat el que ells diuen :

... l’interessat posa de manifest ... // ... que la casa existia amb anterioritat a l’any 1986 si bé s’ha de remarcar que les proves que aporta al respecte no resulten suficients i, per tant, no poden destruir la presumpció de certesa i veracitat dels actes administratius ...

Malgrat que ells mateixos, en un informe dels Serveis Tècnics de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (Generalitat), certifiquen que el sòl on es troba la casa te la qüalificació d’agrícola tipus 2, a fi d’engreixar la gravetat dels fets, el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, . . . . falseja la informació i continua afirmant que :


... el sector on ha estat edificada té la classificació de SNU de naturalesa forestal.
Podem entendre perquè, curiosament, el nou Pla General de Santa Eulàlia que s’està gestant, amb tota una demostració de persecució i caciquisme, prohibirà l’us d’habitatge a Les Comunes :
Cap cèdula d’habitabilitat es podrà concedir si el planejament no admet l’ús d’habitatge, ja que això constitueix un requisit ‘sine qua non’ .

Més endavant aquesta colla d'eminències fan el següent raonament, totalment incoherent i contradictòri :

" L'única finalitat de la cèdula d'habitabilitat, i consegüentment la competència de la Direcció general de l'Habitatge a través del seu atorgament o denegació, és la de comprovar que l'edificació realitzada de conformitat amb la normativa urbanística compleix amb els mínims d'habitabilitat exigits en la Llei 24/1991 i reglament que la desenvolupen. Consegüentment es barregen dues matèries molt diferents. D'una banda l'ús del sòl, de l'altra els requisits d'habitabilitat. Únicament aquest segon correspon a la Direcció General de l'Habitatge, a través del seu atorgament de la cèdula d'habitabilitat."

O sigui, em revoquen la cèdula d'habitabilitat per qüestions únicament de "manca d'autoritzacions" i alhora s'autodeclaren totalment incompetents per entrar en aquest aspecte, que segons ells, ha de ser resolt per altres administracions.

Si només els correspon entrar en temes d'habitabilitat tal com diuen, per què l'acaben revocant al.legant "problemes de legalitat urbanística" ?.

Però també diuen que :

... les normes subsidiàries del municipi i el Decret Legislatiu 1/1990 poden admetre ... // ... la construcció d’un habitatge unifamiliar aíllat. Ara bé, per fer això és necessari sol.licitar, tramitar i obtenir la corresponent autorització ... // requisit inexcusable que s’ha obviat.
Ja hi tornem a ser, obvien que la casa fa més de 30 anys que existeix, que està acabada i que no la vaig construïr jo.

Com es podia seguir una tramitació que ni tans sols existia ?

Els hi va de perles la proposta del Sr. Labat del Servei de Gestió Jurídica, de presentar-me com un embaucador i el culpable del seu gravíssim “error”, aquest comentari, convenientment corregit i augmentat per la Comissió Jurídica Assessora, queda així :

En un altre ordre de coses no es pot silenciar que l’interessat no ha actuat amb la bona fe exigible, extrem que es torna en la seva contra, ja que enlloc de sol.licitar la cèdula d’habitabilitat de 1ª ocupació, com corresponia, sol.licità la de 2ª per evitar aportar la llicència d’obres de la que mancava.

Per si això fos poc, ara resulta que, segons la seva versió “surrealista” dels fets, jo ja sabia que a casa meva no hi puc viure ( malgrat que l’ajuntament em cobri tots els impostos com ara l’IBI i les escombraries i que la pròpia Generalitat a “sucat” de l’Impost de Transmisions Patrimonials de l’habitatge que pretén il.legalitzar ), i ja al final del Dictamen, i per rematar la feina, afegeixen :
És evident que en el present supòsit no procedeix l’establiment de cap indemnització ja que l’actuació del peticionari ha estat la causant de l’error administratiu.
En efecte, el peticionari de la cèdula d’habitabilitat no tan sols coneixia la impossibilitat de destinar la dependència a habitatge, sinó que, per conèixer precisament aquest inconvenient, va optar per sol.licitar una cèdula de segona ocupació ja que, en aquest cas, no havia d’aportar ni la llicència d’obres ni el certificat final de les obres, documents que haguéssin facilitat a l’Administració la informació necessària i suficient per denegar la cèdula d’habitabilitat pretesa i fraudulentament obtinguda.


Finalment, i en referència a la caducitat de l’expedient, per ells es tracta d’una qüestió que afecta l’interés general i per això es poden burlar dels ciutadans i gaudeixen de la impunitat de saltar-se tots els terminis legals.

Com pot afectar a l’interés general que casa meva tingui o no tingui cèdula d’habitabilitat ?

S’excusen en una pròpia decisió anterior, el seu descàrrec és així de simple :
De conformitat amb la doctrina assentada per aquesta Comissió Jurídica Assessora, entre d’altres en el Dictamen 705/99, es sosté l’aplicació de l’article 92.4 de la Llei 30/92 i, en conseqüència, no s’aprecia la caducitat del procediment ja que ens trobem davant una qüestió d’interés general.

Sembla que no en tenen prou en tenir la paella pel mànec i utilitzar la normativa a la seva conveniència i contra el ciutadà, però aquest cop surten dels termes jurídics i van “ a sac “. L’adminstració per tal d’ aconseguir els seus objectius i sols per justificar la seva actuació, és capaç de tractar al ciutadà com si fos un delinqüent.


Això és intolerable, i més si tenim en compte que realment es tracta d’una 2ª ocupació fruït d'una compra-venda ( la pròpia Generalitat ho reconeix expedint una cèdula per canvi d'ocupació ja que la vivenda estava ocupada per l’anterior propietari ) i que la normativa ho diu amb tota claredat ( i la pròpia Web de la Generalitat ) : “ quan es tracti d’edificis vells o usats s’haurà de sol.licitar la cèdula de 2ª ocupació “ a més, no em fa falta fer cap mena de trampa per tenir dret a disposar de la cèdula.

El que realment és repugnant, és tot el que fan per revocar-la.
Em pregunto, tenen el dó diví d’endevinar les meves intencions? Quins papers he falsificat ? Saben el que vol dir educació i respecte ? Saben que és la pressumpció d’innocència?

I tan la "Llei de les Lleis" (Constitució Espanyola, art.18.1) com la 30/92, de Procediment administratiu Comú (art. 35.i) obliga als funcionaris a tractar als ciutadans amb el degut respecte i deferència...

Aquesta gran fal.làcia, impròpia d’una Comissió teòricament formada per un grapat de juristes de prestigi és tota una deplorable demostració d’incompetència, manca de respecte i mala llet, i la signa el seu President, el “senyor” Josep-Enric Rebés i Solé.

Com s'entén que aquest alt òrgan consultiu de la Generalitat, format per un bon grapat d'advocats de prestigi i cabdal, entre d'altres, per la elaboració legislativa d'aquest país es comporti tan barroerament ?

Bé, doncs ara ja ho tenen tot a punt, perquè, per si al Conseller encara li quedés algun dubte, ho tingui claríssim i signi, sense contemplacions, l’anul.lació definitiva de la cèdula d’habitabilitat.

Veure dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.


EL DESHONORABLE CONSELLER FELIP PUIG DECLARA LA NUL.LITAT DE LA CÈDULA ATORGADA.


20/11/02 :
Una vegada més es salten els terminis establerts i després de més de 7 mesos (el plaç legal màxim és de 1 mes), el Sr. Gerard Labat del Servei de Gestió Jurídica, coneixedor del dictamen de la Comissió Jurídica, respon refusant les al.legacions presentades amb els mateixos arguments ja prou repetitius.

Hem arribat a un punt que ja no sé de que carai m'están acusant. Tal i com determina la LLei, ha quedat acreditat que no existeix cap mena d'infracció urbanística denunciada per l'alcalde o el conseller que motivi l'inici d'una acció revisora, però cap problema, el senyor Labat diu que no és això, però tampoc aclara quin és el motiu exacte d'anul·lació de la cèdula, aquest és el seu "surrealista" descàrrec :

Al.lega el Sr. Tubau que l'art. 7.3 del Decret 129/1984 en el qual es fonamenta la Diligència d'iniciació, presuposa necessàriament l'existència d'uns actes concrets de defensa de la legalitat urbanística, dictats per òrgans concrets de les diverses administracions que puguin estar implicades, actes que no s'haurien produït en el present cas. S'ha d'assenyalar que aquest article diu textualmet que : "La denegació ha de ser motivada. Entre les causes que poden justificar la denegació de la cèdula d'habitabilitat, hi són compreses..." els actes l'inexistència dels quals és al.legada. És clar, doncs, que no es tracta d'una enumeració exhaustiva ni tancada dels possibles motius de denegació de la cèdula, els quals en qualsevol cas hauran d'argumentar-se adeqüadament. (?)

Aquest mateix document, de data 16 de setembre de 2002, li serveix de proposta perquè el Conseller declari la nul.litat de ple dret de la cèdula d’habitabilitat. Juntament amb aquesta proposta, adjunten la notificació de la resolució signada pel Deshonorable Conseller de Política Territorial Felip Puig i Godes, en la qual i com no podria ser d’altre manera, es declara la nul.litat de ple dret de la cèdula d’habitabilitat atorgada el 22 de setembre de 1999. El Sr. Puig no es digna a contestar el recurs, però si que intervé per anular-la.

3 anys i 2 mesos prevaricant, objectiu aconseguit.

Aquesta anul.lació, signada en data 9 de desembre de 2003, es dicta infringint el Reglament Parcial de la LLei d'Urbanisme 2/2002, que reconeix el dret a obtenir la cèdula d'habitabilitat fins i tot a les vivendes implantades il.legalment un cop prescrites les accions administratives en contra (Disposició Transitòria 6ª del Decret 287/2003). En altres paraules, un cop transcorreguts els terminis de reacció de l'administració, aquest habitatges esdevenen plenament legals. Qüestió que encara afegeix un plus de prevaricació en l'assumpte.

.
20/12/02 : INTERPOSO RECURS CONTRA L'ANUL.LACIÓ DE LA CÈDULA D'HABITABILITAT.

Interposo recurs potestatiu de reposició davant del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat contra l'anul.lació de la cèdula d'habitabilitat, amb els següents fonaments de dret :

Primer : Les normatives notarial i hipotecària permeten l'autorització d'escriptura pública i l'inscripció registral, respectivament, de les construccions, sense justificar l'obtenció de llicència, si les dites construccions són anteriors als terminis de prescripció previstos en la legislació urbanística.

En altres paraules, que si un notari ha escripturat la casa i un Registrador l'ha inscrit, de la mateixa manera ha de tenir la corresponent cèdula d'habitabilitat, per aplicació analògica segons l'art.4 del Codi Civil.

Segon : Vulneració de la 2ª Disposició Transitòria de la Llei de l'Habitatge.

Conseqüent amb la doctrina de la prescripció, i a fi de no entrar en contradicció amb la mateixa, dita Disposició estableix, com no podria ser menys, que no es podràn escripturar construccions sense llicència, llevat les que facin referència a edificis que es pugui acreditar que han estat acabats quatre anys abans d'haver entrat aquesta Llei en vigor.I la vivenda en qüestió en aquell moment ja tenia més de 25 anys d'antiguetat.

Tercer : L'article 19 de la Constitució Espanyola ampara la llibertat de residència :

Els ciutadans, d'acord amb l'article 19 de la C.E., tenen dret a escollir el seu lloc de residència. Aquesta llibertat, segons la STC28/1999, només pot ser condicionada per altres drets subjectius, com ara el dret de propietat. Soc titular d'una vivenda ubicada dins una finca de la meva propietat. La cèdula d'habitabilitat és un document imprescindible per demanar un servei (aigua, gas o llum). L'anul.lació de la cèdula d'habitabilitat per raons que no són d'habitabilitat, sino per raons de "legalitat urbanística" significa un impediment per la contractació dels subministres disponibles, el que comporta una vulneració directe a la llibertat de residència, dret fonamental protegit expressament per la Constitució Espanyola.

Quart : L'article 9.3 de la Constitució Espanyola garanteix la irretroactivitat de les disposicions sancionadores i la seguretat jurídica.

L'anul·lació de la cèdula d'habitabilitat és una forma clarament retroactiva de sancionar la hipotètica infracció que s'hagués pogut produïr en el seu moment, si és que s'en va produïr alguna, ara fa més de 30 anys, i que hauria prescrit sobradament. Dita anul·lació infringeix flagrantment el principi de seguretat jurídica, dret garantit per la Constitució Espanyola. Seguint el mateix sistema, d'aqui a 30 anys podrien tornar a fer el mateix i això no pot ser... fins i tot els assassinats prescriuen i els autors ja no poden ser condemnats !!

Cinquè : L'anul·lació de la cèdula d'habitabilitat constitueix un acte nul de ple dret.

L'article 62.1.a de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú, estableix que els actes de les administracions públiques seràn nuls de ple dret quan lesionin els drets i les llibertats susceptibles d'empara constitucional i quan estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals (Art.62.2).

Sisè : Infracció de l'article 279 del Decret 1/90 (Text refós autonòmic en matèria urbanística).

Aquest article disposa que les infraccions urbanístiques prescriuen als 4 anys. Tal i com ha posat de manifest reiterada jurisprudència, si l'administració competent no actúa dins d'aquest termini, automàticament i ex lege es produeix un acte tàcit de legalització de l'obra (Art.259) i perd el dret a exigir la legalització o l'enderroc (si no són legalitzables) de les obres realitzades sense llicència.

Si l'habitatge disposa de llicència urbanística atorgada tàcitament en virtut de la llei i per tant és plenament legal a tots els efectes, ¿ per què m'anul·len la cèdula d'habitabilitat i més tard el declaren il.legal mitjançant la normativa del nou pla general de Santa Eulàlia ?

Setè : Infracció de l'article 6.2 del Decret 129/1984 sobre l'atorgament de la cèdula d'habitabilitat.

El primer article del Decret 129/1984 defineix la cèdula d'habitabilitat com el document a través del qual es reconeix l'aptitud d'un habitatge per ser destinat a residència humana.

D'acord amb l'art.6.2, les cèdules concedides només podrán ser revocades en el cas que l'habitatge deixi de tenir el nivell d'habitabilitat objectiva que li sigui exigible per obtenir la cèdula. És evident que, en el cas present, no existeix cap problema d'habitabilitat, doncs l'anul·lació es fonamenta en suposades manques d'autoritzacions, en tot cas, ja no exigibles al haver transcorregut sobradament els terminis de prescripció. Per tant, l'anul·lació de cap de les maneres és procedent, i infringeix de forma clara el contingut del dit article.

Vuitè : No és procedent anul·lar la cèdula atorgada perquè enlloc s'acredita que s'hagin infringit requisits essencials.

Enlloc consta acreditat que la vivenda en qüestió hagi estat mai objecte d'un acte administratiu o jurisdiccional de suspensió d'actes d'edificació o altres mesures de protecció de la legalitat urbanística. Aleshores, com és que no s'em reconeix el dret a disposar de la corresponent cèdula d'habitabilitat ? O és que l'interès de les administracions està encaminat a forçar-me a la il.legalitat ?

Finalment, dic que per tot l'exposat, es revoqui l'anul·lació ja que la cèdula s'ha atorgat d'acord amb l'ordenament jurídic establert i per tant, no és enqüadrable dins els supòsits de nul·litat contemplats a l'art.62.1.f de la Llei 30/92.

.

ANY 2003 : LA GENERALITAT NO ES DIGNA A CONTESTAR EL RECURS POTESTATIU I EM VEIG OBLIGAT A PORTAR EL CAS ALS TRIBUNALS PER EVITAR QUEDAR-ME DEFINITIVAMENT SENSE CÈDULA D'HABITABILITAT.

En la demanda, s'insisteix bàsicament en els mateixos fonaments de dret ja al·legats en el recurs de reposició, afegint-hi com a jurisprudència la sentència 305/99 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que fa referència a un cas idèntic al que ens ocupa, que en el seu fonament jurídic quart, declara el següent :

" CUARTO.- Así las cosas, resulta evidente que la licencia municipal de obras sea requisito previo para la expedición de la cédula de habitabilidad en caso de la primera ocupación de un local como vivienda; pero de igual evidencia es que si han transcurrido los plazos legales de prescripción para que la administración competente, en este caso, el Ayuntamiento, pueda reaccionar frente a la ilegalidad de haber construido y obrado sin licencia, no se podrá exigir la existencia de tal autorización, sino que bastará con el certificado técnico de habitabilidad.
El plazo de prescripción de estas infracciones urbanísticas lo fija el art.279 del TR autonómico DL1/90 en cuatro años desde la terminación de las obras "
.

Aquesta sentència és prou clara : no cal llicència d'obres per tenir dret a obtenir la cèdula, i resulta indiferent que aquesta sigui de 1ª ó 2ª ocupació per habitar legalment una vivenda.

Davant d'aquesta clara evidència, perquè les administracions continuen "marejant la perdiu" ?


8/1/04 : MÉS D'UN ANY DESPRÉS I A CONSEQÜÈNCIA DE L'ANUNCI D'INTERPOSICIÓ DE DEMANDA, EL LLETRAT DEL SERVEI DE GESTIÓ JURÍDICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I HABITATGE ES DIGNA RESPONDRE EL RECURS DE REPOSICIÓ.

Per enèsima vegada, la Generalitat es torna a saltar els terminis establerts i contesta al cap de més d'un any quan el termini legal és d'un mes, i ho fan perquè ja saben que penso portar el cas als tribunals. Però pel que es veu, l'administració gaudeix d'impunitat absoluta, es burlen del ciutadà, infringeixen les Lleis i fan el que els rota.

Com no podria ser d'altre manera, fidels als seus objectius, em comuniquen la desestimació del recurs presentat rebutjant totes les al.legacions presentades, argumentant que el fet bàsic de l'anul·lació és la "inexistència de llicència". Ja els hi he dit per activa i per pasiva que ja han perdut el dret a exigir la llicència, però ja veieu... és picar ferro fred.

.

30/12/04 : L'AJUNTAMENT CERTIFICA AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA QUE NO HA OBERT MAI CAP EXPEDIENT CONTRA L'HABITATGE I APROFITA PER PRESENTAR-ME, FALSAMENT, COM UN GRAN I "INDISCIPLINAT INFRACTOR URBANÍSTIC".

En la demanda, es requereix a l'ajuntament que digui si existeix algún expedient per infracció urbanística contra el meu habitatge i en un informe emès per la secretària municipal de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, certifica que no els hi consta res d'això.

Tot i no ser ni el lloc ni el moment per fer-ho, maliciosament, i a fi de presentar-me com un gran infractor urbanístic, aprofita per denuciar que amb data 16/7/99 vaig tenir un requeriment de l'alcalde de paralització d'obres (que ni tan sols complia els requisits legals ja que no s'esmentava a quines "obres" es referia) però no diu que aquestes descomunals obres consistien en la instal.lació d'una calefacció (acte no sotmès a llicència) i que perquè em deixessin en pau, vaig acabar sol.licitant un permís per instal.lar una petita xemeneia i que aquest permís va ser concedit.

També aprofita per denunciar que en data 31/1/02, l'alcalde em va incoar un altre expedient d'infracció urbanística ("greu i manifesta"), un cas, que més endavant, vaig portar als tribunals i l'ajuntament i la Generalitat vàren acabar fent un ridícul clamorós (Veure historial del cobert)

I ja per rematar la feina, acaba certificant que " NO CONSTA en els arxius municipals la data de construcció de la vivenda", quan al cadastre de Barcelona consta que es va construïr a l'any 1974 (fa 35 anys) .


11/7/06 : GUANYO EL PRIMER CONTENCIÓS CONTRA LA GENERALITAT : EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DICTA SENTÈNCIA ESTIMANT LA DEMANDA PRESENTADA.

El Tribunal, dicta la sentència nº 635, de la qual ha estat ponent el magistrat Sr. Manuel Quiroga Vázquez, que no li cal entrar a valorar la resta d'al·legacions efectuades, ja que, per doctrina pacífica segons la nova LRJAP, em dóna la raó per caducitat de l'expedient, ja que la Generalitat ha infringit l'art.102.5 de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu Comú que estableix que l'administració disposa de TRES MESOS per dictar resolució (la Generalitat va tardar 1 any i 2 mesos !!), i que si no ho fa es produeix la caducitat de l'expedient.

El TSJC declara nules i sense cap efecte jurídic les resolucions de la Generalitat i la cèdula torna a ser vàlida.

El que emprenya és que ja es va al.legar que l'expedient estava caducat, però ni cas. O sigui, m'han obligat a posar un contenciós totalment innecessari. Quines penques !!

M'han tingut gairebé 7 anys marejant-me amb la cèdula, o sigui, sense dret a viure a casa meva, habitant-la il·legalment i sense possibilitat de poder-la vendre ni llogar ni de contractar cap servei, això sí, cobrant-me tots els impostos.

Veure text sentència del TSJC.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Les administracions i els polítics només van a favor seu, mai a favor del ciutadà.